Funció de l’Antropologia Pedagògica a les societats fragmentades.

L’antropologia, és la ciència que estudia l’ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l’antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s’ocupa d’estudiar l’origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l’espai, és a dir, del procés biosocial de l’existència de la raça humana. Es distingeix d’altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l’home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l’home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

Es distingeixen dos ramificacions de l’antropologia, la social i la cultural. L’antropologia de l’educació formarà part de l’antropologia cultural i es nodrirà de tres fonts: l’estudi de l’home, la filosofia i els fonaments de l’educació.

En un primer moment es denominà antropologia pedagògica, però, posteriorment passà a definir-se com antropologia de l’educació amb un sentit més ampli, referit a la formació integral de la persona.

L’educació és una de les estructures fonamentals de la humanitat, (Fullat ens recordava que “l’home és, fonamentalment, educació [...], per tant podem afirmar que sense educació no hi haurà humanitat”), perquè és el principi mitjançant el qual la societat conserva i transmet les seues peculiaritats, coneixements, valors, estructures…

Destaca F. Boas (1928), que parla de les pràctiques d’escolarització, dels diferents processos de maduració en diferents individus i de que la pròpia cultura té tendència a coartar el pensament crític. Posteriorment, Margaret Mead recolza aquesta forma de pensar en afirmar que els valors humans són més resultat de l’aprenentatge que producte d’una herència innata.

Per tant, hem de concloure que l’educació és fonamental per al desenvolupament de la civilització, i, en conseqüència, l’estudi de l’educació de les persones també.

No es pot fer un estudi antropològic d’un determinat grup social sense estar immersos en ell. Si volem estudiar un grup humà hem de convertir-nos en un més d’ells, formar part del grup i sentir el que senten, sols així podrem entendre (i per tant, explicar) perquè han reaccionat així, perquè els ha costat d’entendre una cosa, perquè no han fet allò… Així doncs, el següent pas serà analitzar la societat actual en la qual vivim.

Actualment, estem immersos en una societat que és caracteritza pel síndrome de l’individualisme. Si be és cert que el desenvolupament ens ha fet més lliures, també ens ha deixat més sols. Una forma d’evitar aquesta solitud és treballar per projectes. Projectes diferents segons les nostres necessitats i temps, que ens poden unir a algú en un moment o situació determinada i que finalitzen fàcilment, com ara associacions, ONG, voluntariat, cursos, esports,..

La societat ha canviat al llarg dels anys, de la societat dels clans de fa uns anys, hem passat a la societat actual que sembla estar trencada, en la gran quantitat de problemes actuals.

Antigament, la societat es movia per tribus, clans, la societat semblava anar tot a una, tot semblava avançar al mateix pas, sense haber majors problemàtiques a simple vista, però, en la ràpida modernització, en els grans canvis, des dels més senzills, han anat sorgint diverses problemàtiques que ens ha portat a la societat actual, eixa fragmentada, que tal i com defineix el Doctor A. Binder, “es tracta d’una realitat a les democràcies restringides, que per tal d’aconseguir el control social horitzontal, i evitar la construcció de majories hegemòniques en capacitat d’accedir al poder polític, els converteix en un conjunt de grups aïllats que es declaren la guerra entre si i adquireixen la condició dual i canviant de víctimes i victimaris.”

Per tant, aquesta fragmentació, provoca que la societat avance a dues velocitats, provocant alhora una desintegració més ràpida del teixit social, en la qual existeixen uns guanyadors, i altres que no seran vencedors, i per tant es trobaran marginats per la societat, creant així una gran quantitat de problemàtiques socials, culturals, econòmiques, educacionals,…

Una vegada aclarit en quina societat ens trobem i els conceptes bàsics de l’antropologia, s’adonem que l’antropologia pedagògica ens mostra que l’educació variarà les nostres condicions de vida. Es per això que l’antropologia, ens ajuda a comprendre’ns a les persones, a comprendre com vivim i com actuem, es a dir, planteja com es transmeten els valors en la societat.

Es en aquest punt, quan podem tornar a l’afirmació de Fullat de que l’home és educació, i sense educació no hi ha humanitat, ja que l’educació te com a objecte formar-nos com a persones, no només a nivell intel·lectual, sinó també a aprendre aspectes instrumentals, acadèmics, sentiments,… en definitiva, a relacionar-nos.

Des de que l’home és home, s’ha plantejat preguntes al voltant de l’ésser humà. Els primers mites, ja eren una forma de donar resposta a aquesta qüestió. El problema el trobem en que l’home, al ser un animal social, anirà canviant contínuament, i per tant mai s’arribarà a la resposta d’aquest plantejament, ja que sorgiran cada pas que s’avance, nous dubtes al voltant de la mateixa pregunta.

Hem de pensar noves alternatives educatives en un món en canvi constant. Com totes les ciències, l’antropologia està en procés. Al mateix temps que canvien les societats ho fan les persones i amb elles, canvia l’objecte d’estudi i, per tant, cal tornar a començar…

L’educació ha anat lligada sempre a l’home des del moment en que aquest pot triar i decidir, ja que ha d’aprendre a fer-ho. L’educació implica tot allò que s’ofereix a l’individu de que naix com herència cultural, per tant, qualsevol civilització, per molt primària que aquesta siga, generarà educació.

Per tant, si educar és donar a conèixer i donar-se a conèixer, l’educació tindrà com a resultat un canvi en les conductes de l’home. Per tal d’aconseguir aquest canvi conductual, la posició de l’educador serà la d’ajudar a que l’educand siga capaç de descobrir per ell mateix, i no facilitar els descobriments.

Ara be, perquè l’acte educatiu siga eficaç, la primera cosa que es necessita és que el propi educand vulga aprendre. Per aconseguir aquesta motivació serà de gran utilitat a l’educador conèixer la zona, la cultura, els interessos dels alumnes, l’edat… abans de començar a ensenyar. Així doncs, l’antropologia de l’educació dona una ferramenta de gran ajuda per conèixer a les persones (els alumnes) per a poder, després, ensenyar-los.

Es per tot açò que l’antropologia ens ajuda a donar respostes a les preguntes platejades sobre l’ésser humà, com individus i com a ciutadans de les societats en les que les pertoca conviure.

Per tot el que acabem d’esmentar anteriorment, podem concloure que el fet de conèixer-nos ens ajuda a millorar les relacions entre l’home i la resta de la societat. Un clar exemple de com el coneixement de les nostres limitacions ens pot ajudar, es que la comprensió de que som éssers socials ens fa buscar el contacte social, inclòs en una societat fragmentada com l’actual. Necessitem de xarxes per tal de poder recuperar el vincle social, que sembla haver-se perdut en els darrers anys en pro de la modernització globalitzada.

Un exemple de la necessitat d’aquesta connexió social son la quantitat de malalties psicològiques que han aparegut últimament (psicosis, depressions,…), l’individualisme actual, i per tant la soledat, s’està convertint en un càncer de les persones, i les xarxes socials, la necessitat de pertànyer a eixes xarxes, serà una forma de reprendre el contacte uns amb altres, perquè, la part comunicativa és fonamental per al desenvolupament de la persona.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s