Resiliència

            Segons Cyrulnk “La resiliència és l’art de navegar en els torrents […] barallar-se per a no deixar-se arrastrar per la pendent natural dels traumes que li impulsa a córrer món i a anar de colp en colp fins el moment que una mà estesa li ofereixca un recurs extern, una relació afectiva, una institució social o cultural que li permeta eixir airós”.
            Sartre afirmava que “l’home és un ser de projecte”. En ocasions, ocorren situacions en el que el projecte es pot interrompre o trencar, i la persona, per tant, quedarà sense rumb i sense direcció a seguir. Per tal de que aquest estat no es prolongue, i es cree un procés de retrocés, farà falta tornar al fil del projecte, per tal de proseguir fins a la meta, aplegar fins als objectius, acceptant les pròpies vivències, per tal de superar-ho. Es en aquest trencament quan pot aparèixer la figura de l’educador social (qui podrà ajudar a reprende el projecte de vida de cada persona). Si recordem, l’ésser humà, és un ésser inacabat, que està en constant evolució, per tant en projecte constant. Tal com deia Benavent, “la dignitat de la persona passa per poder crear i viure el propi camí amb autonomía, sentir-se reconegut per l’altre”, per tant per sentir-se persona caldrà construir-se el propi projecte, el qual estarà immers en la societat en la que conviu i cohabita l’ésser humà.
            L’educador social, haurà d’ajudar a refer els projectes de vida truncats d’aquesta persona, ajudant-lo no construint-li un nou projecte, sinò ajudant-lo a reconèixer les seves necessitats, la seva situació, a veure en objectivitat la seva situació actual, i fins i tot, a mostrar-li els camins a seguir, però, no mai a fer-li el treball. L’educador social, ha d’aconseguir que l’usuari siga autònom i capaç de ressoldre’s els seus problemes per si mateix, això si, amb l’ajuda de tècniques o directrius que l’educador social li aconselle, des de la seva professionalitat. En cap cas, remarquem, l’educador social pot projectar sobre l’usuari, sinò que ha d’acompanyar-lo en la seva nova situació.
            L’educador social mai ha d’oblidar que els usuaris, son persones com a éssers de projecte, donat sempre a descobrir noves situacions, a dependre nous conceptes, a viure noves circumstàncies. Es tracta doncs, d’ajudar a una persona en el seu projecte, no en el projecte de l’educador social. En el cas contrari, en el moment que l’educador social perd la visió de l’usuari com a home com a ser de projecte, aquest estarà avocat al fracàs en totes les seves intervencions, perquè, no es tracta de resoldre una situació concreta només, sinó que es tracta de poder ajudar a una persona a conèixer-se millor a si mateix, per tal de poder solucionar qualsevol adversitat futura que se li plantege. Recordant a Benavent, “l’ideal últim de l’educador social, l’objectiu mai escrit, hauria de ser la desaparició de la seva professió” i per tal d’aconseguir aquest objectiu no escrit, hem de ser capaços, com a educadors socials, de solament això, acompanyar, fer obrir els ulls als nostres usuaris, mostrar-li tot l’ampli ventall d’oportunitats que te a l’abast de la seva mà, i fer que l’usuari aplegue a eixes oportunitats, eixes oportunitats que faran, com deiem al principi, que pugam parlar d’un HOME i que aquest reprenga el seu projecte de vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s