L’EVOLUCIÓ DELS EDUCADORS SOCIALS… conclussions…

Volia compartir hui en vosaltres les conclussions que vaig extreure al fer la PAC d’història… si, eixa que em va saturar durant uns quants dies, i que hui han publicat la nota, una B… content…
Ací vos deixe les meves conclussions,
L’Educació Social en el món universitari és molt recent, malgrat això, els conceptes “educació” i “social” es remunten a temps immemorables…
Fins el s. XVI no es pren consciència de tractar a aquells col·lectius més desfavorits de la societat. Hem pogut veure com aquest tractament a aquests col·lectius ha anat desenvolupant-se al llarg de la història, canviant les actituds d’aquells que tenien cura. Hem passat de l’educador caritatiu – voluntarista, l’educador moralista, l’educador socorrista fins l’educador professional de caràcter pedagògic, en unes funcions, competències, àmbits laborals, principis,… ben definits tal i com el coneixem actualment.
Aquests canvis han estat produïts per la implicació que poc a poc ha anat agafant l’Estat pel correcte desenvolupament dels seus conciutadans, amb el submergir del concepte de l’Estat de Benestar que hui en dia coneixem, i sense deixar de costat el clar objectiu de recolzar i ajudar a aquells individus i col·lectius més desfavorits.
L’exercici professional de l’educació social respon a una demanda social actual. Avarca diversos àmbits d’intervenció com son família i educació, dona, infància protegida, joventut, tercera edat, marginació i inserció social, educació i salut comunitària, discapacitat, animació sociocultural, educació intercultural, polítiques municipals, ciutadania i desenvolupament comunitari,…
Per tot això, queda clar que l’educació social, dona resposta a les demandes de participació social, i a les necessitats d’integració social de col·lectius molt diferenciats, així com dona resposta a les necessitats de l’accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida de la població en general, no només d’aquella en situació de risc.
La nostra professió no es pot quedar estancada en aquesta societat, en aquest moment. A l’igual que la societat avança, l’educació social necessita avançar per anar cobrint totes aquelles noves demandes que puguen sorgir… com sabem, l’educador social acompanya a aquella persona a la qual se l’ha trencat el seu projecte de vida, i, malauradament, sempre existiran persones les quals passaran per situacions de trencament dels projectes de vida.
           No voldria finalitzar aquestes conclussions sense recordar a Benavent, el qual afirmava que “l’ideal últim de l’educador social, l’objectiu mai escrit, hauria de ser la desaparició de la seva professió”, trobant així la utopia de la societat sense cap tipus de necessitats i carències que resoldre…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s