I continuem avançant en la UOC…

Ja no queda res per a les Proves de Síntesi (PS) d’aquest semestre, ja no queda res per al 19, 22 i 29 de gener de 2011. Tercer semestre consequtiu fent PS…

Aquest semestre marxe en 4, de les quals em fa moooolta por l’anglès I…

  • Serveis Socials, l’AC m’ha restat una B, no em puc queixar… l’assignatura ha estat interessant, però, s’adapta molt poc el temari treballat en les PAC’s a realitzar…
  • Anglès I, he tret una C+ en l’AC; veient les estadístiques, i la gran quantitat de gent que ha suspès l’AC, no em puc queixar tampoc massa. Cal recordar que el meu nivell d’anglès és molt superficial i bàsic… espere tenir sort en la Prova de Validació…
  • Bases per a l’Acció Socioeducativa amb la infància, malgrat que encara no se la nota final de l’AC, espere que serà una B… l’assignatura ha estat bé, l’únic inconvenient, malgrat que resolt satisfactòriament és que la darrera PAC era a realitzar en grup de 6 persones… ho veig massa exagerat… malgrat això, vam treballar molt be en grup!! Ja se la nota de Bases de l’AC, una B…
  • Models d’Acció Socioeducativa, a l’igual que Bases, encara no se l’AC final, però, supose que una A. Tanmateix com a Bases, la darrera PAC era en un grup de 7 persones… fet que veig massa exagerat, però, també com en Bases, ha estat un bon equip de treball!!! Ja se la nota de l’AC de Models, una A…

Ara, a repassar algunes PAC’s, a fer algunes altres redaccions d’anglès, i a esperar els pròxims dies!! Sort a tots i totes els companys que també esteu a l’espera de les PS

Anuncis

De trens i altres històries subrealistes…

Com alguns ja sabreu, l’altre dia vaig marxar a Barcelona a passar dos nits i tres dies…

Com és costum en aquest tren, sempre arriba tard… Malgrat això, uns 15 minuts abans de que surtira de l’estació de Sagunt, ja estava jo preparat, esperant el tren…

La primera situació extranya va resultar que ni tan sols per megafonia, van avisar de l’entrada en la via 4 d’aquest tren… però, tot és solucionable!! Així que vaig pujar al tren, i vaig marxar cap a Barcelona…

Aquesta vegada anava més preparat, havia agafat el portàtil, i portava gravats uns quants capítols de Prison Break, ja que l’anterior viatge havia estat un poc insufrible… Passades un parell d’hores, el tren va deixar de funcionar… haviem escoltat allò de Senyors viatgers, pròxima parada Salou, quan de sobte el tren es va aturar… Passava poc de temps, quan l’interventor del tren ens confirmava que estariem un temps aturats, sense res a fer, ja que estàvem al mig d’un canyaveral i poca cosa podriem fer, ni cap autobus podria venir a “rescatar-nos” per portar-nos a Barcelona – Sants.

Ací podeu llegir la crònica que fa una companya d’aquesta situació que vam viure, i ací la de qualsevol mitjà de comunicació. Personalment em quede en la crònica que narra la companya, una xica molt agradable en la que vaig coincidir al bar de Renfe, mentres ens feiem unes cervesses, vam fer una gran colla momentànea i casual… La xicona que practicàva esports (i que dies després em trobava per facebook); Cristina, la xica que no deixava d’anotar tot a eixa xicoteta llibreta; les dues xicones de Castelló (si, Castelló, què passa?!!); el xicon de Barcelona o Aldaia, o ambdòs llocs alhora… :D; També hi havia un pare en els seus dos fills xicotets; una dona de primera classe renegant i queixant-se per tot; un home que perderia un avió i bla bla bla; una dona que ofertava treball i repartia targetes personalitzades en la seva foto; un home que deia que no es volia aturar en la seva parada, i que continuaria fins Barcelona en nosaltres, que segur que s’ho passaria millor, però, que al final es va quedar en la seva parada on la dona li esperava; una dona major argentina, que deia que al seu país això era de lo més normal; un interventor, que semblava estar més agust en nosaltres que no en la resta de passatgers i cada dos per tres venia a on estavem, al qual, al final, vam aplaudir; una cambrera, agobiada per tanta gent i tantes hores d’espera, però, que no es va posar a renegar en cap moment;…

Finalment, hora llarga després, el tren va tornar a arrancar, i a les 16.00 hores arribava a Barcelona, total, només 2:40 hores més tard de lo previst, un bon moment a una cafeteria d’un tren, i una xicona esperant-me en Barcelona… saps, no va ser forçat, però, al final sembla que sempre esperes tu!! 😛