De trens i altres històries subrealistes…

Com alguns ja sabreu, l’altre dia vaig marxar a Barcelona a passar dos nits i tres dies…

Com és costum en aquest tren, sempre arriba tard… Malgrat això, uns 15 minuts abans de que surtira de l’estació de Sagunt, ja estava jo preparat, esperant el tren…

La primera situació extranya va resultar que ni tan sols per megafonia, van avisar de l’entrada en la via 4 d’aquest tren… però, tot és solucionable!! Així que vaig pujar al tren, i vaig marxar cap a Barcelona…

Aquesta vegada anava més preparat, havia agafat el portàtil, i portava gravats uns quants capítols de Prison Break, ja que l’anterior viatge havia estat un poc insufrible… Passades un parell d’hores, el tren va deixar de funcionar… haviem escoltat allò de Senyors viatgers, pròxima parada Salou, quan de sobte el tren es va aturar… Passava poc de temps, quan l’interventor del tren ens confirmava que estariem un temps aturats, sense res a fer, ja que estàvem al mig d’un canyaveral i poca cosa podriem fer, ni cap autobus podria venir a “rescatar-nos” per portar-nos a Barcelona – Sants.

Ací podeu llegir la crònica que fa una companya d’aquesta situació que vam viure, i ací la de qualsevol mitjà de comunicació. Personalment em quede en la crònica que narra la companya, una xica molt agradable en la que vaig coincidir al bar de Renfe, mentres ens feiem unes cervesses, vam fer una gran colla momentànea i casual… La xicona que practicàva esports (i que dies després em trobava per facebook); Cristina, la xica que no deixava d’anotar tot a eixa xicoteta llibreta; les dues xicones de Castelló (si, Castelló, què passa?!!); el xicon de Barcelona o Aldaia, o ambdòs llocs alhora…😀; També hi havia un pare en els seus dos fills xicotets; una dona de primera classe renegant i queixant-se per tot; un home que perderia un avió i bla bla bla; una dona que ofertava treball i repartia targetes personalitzades en la seva foto; un home que deia que no es volia aturar en la seva parada, i que continuaria fins Barcelona en nosaltres, que segur que s’ho passaria millor, però, que al final es va quedar en la seva parada on la dona li esperava; una dona major argentina, que deia que al seu país això era de lo més normal; un interventor, que semblava estar més agust en nosaltres que no en la resta de passatgers i cada dos per tres venia a on estavem, al qual, al final, vam aplaudir; una cambrera, agobiada per tanta gent i tantes hores d’espera, però, que no es va posar a renegar en cap moment;…

Finalment, hora llarga després, el tren va tornar a arrancar, i a les 16.00 hores arribava a Barcelona, total, només 2:40 hores més tard de lo previst, un bon moment a una cafeteria d’un tren, i una xicona esperant-me en Barcelona… saps, no va ser forçat, però, al final sembla que sempre esperes tu!!😛

 

 

One comment on “De trens i altres històries subrealistes…

  1. Retroenllaç: Cap d’any i feliç 2012 « Educació Social… des dels inicis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s