86 anys…

Si senyors/es… el més major de la família… ahir el meu avi feia 86 anyets… i es per això que hui he volgut escriure dels nostres majors, i en especial, del meu avi, que ahir va tenir el seu dia de cel·lebració…

No puc deixar d’estar un poc melancòlic cada vegada que pense en ell… després de 86 anys, ha decidit que el seu cap i la seva ment vagen per altre lloc i altre camí,… cada día cal esperar uns minuts, unes paraules, per tal de que veja que sóc el seu net el que està davant d’ell en els braços oberts esperant un abraç, cada dia, cal “aguantar” la cara d’extrany que posa quan li done milers de besos, fins que finalment diu: “Miguel, porqué acabas de llegar?, han venido a darme besos y tu no estabas!!”

Aquest temps enrere, no puc evitar de deixar de recordar moments, en els quals jo era xicotet, i no deixe de veure el fum de situacions que he passat en ells… Si, han estat els meus avis, els que sempre m’han cuidat, qui em donaven de dinar a l’eixida de l’escola, els que em portàven a la platja, a passejar, a veure passar els trens, al poble, al carrer, a les festes, a…

Ara ell ja no ho recorda, si que recorda que ell m’ha cuidat, i ara et mira en cara de necessitar que li cuiden… i li fa mal… li crema per dins, es veu major, i sap que ha perdut tota noció…

Ahir, al veure a Zapatero en la tv, deia, “mira, el sinvergüenza del alcalde de Sagunt…“, “no abuelito, ese es el presi del gobierno…“, “bueno, si tu lo dices… creo que de ti puedo fiarme…“.

I què puc fer jo? obviament… dir-li a l’home que te motius per ser feliç, dir-li que no passa res perquè ja no li deixem eixir a soles de casa per si no sap tornar, que per a això ja te un net que li acompanya on faça falta, dir-li que la pèrdua de memòria, en un estat de senilitat com el seu, és normal, i que no ha de patir per això… que ja te un net que te memòria pels dos, i li torna a contar les coses una i altra vegada… Que no tinga por per pensar que algun dia deixarà de reconèixer a les persones definitivament o li deixaràn de sortir les paraules, que ja estem els del costat per parlar, recordar, dir, i presentar-nos una i altra vegada…

Per tot això, perquè eres gran, perquè has estat una gran persona, i ho continues estant… perquè saps que t’estime en locura, i eres el meu avi… FELICITATS!!!

3 comments on “86 anys…

  1. ufff no se que es más tristón si tus palabras o el video, y cuantas verdades… Será porque en cierto modo yo también vivo algo parecido y me senti identificada.
    Pero seguro que tu abuelo disfruto mucho y ha sabido vivir la vida lo mejor que ha podido y tiene historietas que ya te gustaria a ti haber vivido la mitad de ellas. Abuelos… hace unos años nos cuidaban y ahora nos toca a nosotros devolverles un poquito de lo que hicieron por nosotros.

  2. Retroenllaç: Cap d’any i feliç 2012 « Educació Social… des dels inicis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s