Sona repetitiu però, ara sona en més força…

Així deia jo un hola al nou any 2011… han passat ja uns mesos, i no tracte de fer un repàs d’aquest any, sinò que… hui m’han vingut al cap aquestes paraules, m’ha vingut al cap la persona que hem va fer veure aquest video, i m’ha donat per creure més en aquestes paraules que qualsevol altre moment…

Simplement, volia tornar a compartir-lo…

Anuncis

Margarida

Sembla que t’entretingues desfullant una margarida, com quan erem menuts i recitant allò de: et vull, no et vull
Mai acabaré d’entendre la covardia de no dir les coses clares, i la xocolata espessa, i mai millor dit…
Lamente que tornes a caure en la mateixa sendera, en el mateix recorregut que altres vegades ja has començat… Ho lamente, de veres…
Però, tot en aquesta vida té els seus límits, i més ara, que sembla que està de moda açò de prohibir i posar limitacions, ja siguen de velocitat o d’hàbits vulgars…
I igual que uns toquen fons, uns altres toquen sostre, i jo… crec que no tinc força per aguantar totes aquestes coses, i menys, ara…
Ho lamente, però, tu sabràs… o com altres ocassions ha estat, com tu veges!!!