Esperar…

Doncs això, que continuem tres quarts igual…

Dilluns per fi vaig fer el segon exàmen d’oposició… Encara estic a l’espera de les notes, però, pense que hem va anar prou bé… malgrat això, cal dir que açò d’esperar es fa un tant insuportable…

D’esperes sembla que vaja l’assumpte… a dia de hui encara estic esperant les notes de dues PAC’s de la UOC… en quant a acció socioeducativa i diversitat, ja hi ha alguns companys/es que tenen la nota des d’ahir… altres, com jo, encara estem esperant…

La nota de la CA d’anglès, ja ha comentat la teacher, que no estarà fins divendres, que ha estat un poc ocupada i que no ha pogut corregir res de res…

Recordeu que vaig matricular-me a un curs de qualitat que ofertava la UOC? doncs aquesta setmana l’hem donat per finalitzat… dilluns vaig entregar els darrers documents, i també estic un poc a l’espera de resultats, malgrat això, he de dir que no diposite molta confiança en aquests…

Supose que tothom hem esperat alguna cosa o a alguna persona en alguna ocassió… I supose que tothom hem estat esperant a una persona, o alguna situació que ha arribat tard…

Mentres esperem sempre es produeixen algunes fases:

  1. Autocontrol: “tranquil, encara no és l’hora, per tant és normal que encara no haja vingut, o que no s’haja produït allò que estem esperant”
  2. Lleugera irritació: Ha aplegat el moment establit en que ocorreria el fet o vindria aquesta persona. “Menys mal que vam dir aquesta hora… quina poca puntualitat”.
  3. El dubte: ha passat poc temps des de l’hora pactada. “Era a aquesta hora quan havia de passar/venir?”, “Era hui?”, “Era ací?”,…
  4. Desesperació: Ja ha passat un temps més que suficient del moment establert, i ja ens posem en el pitjor. “Haurà passat alguna cosa?”.

Com veiem, la desesperació no arriba fins l’últim moment, però,  allò cert és que el nostre cap comença a omplir-se de pensaments d’allò més diversos des del primer moment d’espera en soletat… D’ahi la famosa frase de “el que espera, desespera!!”

Doncs, en eixa situació estic jo!!!

One comment on “Esperar…

  1. yo de esperar se mucho😛
    y de esperarte a ti tb🙂 siempre llegas tarde y siempre ha pasado algo!!

    Piensa en positivo, cada momento que pasa queda menos tiempo de espera, no sé si te consuela, pero.. ya que poco, seguro!
    y seguro que has salido bien de todo, así que la espera valdrá la pena!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s