No és societat per a majors…

Vivim en una societat que li dóna l’esquena als nostres majors,… això és un fet i no una opinió… El problema que suposa aquest col·lectiu es planteja fins i tot en allò més elemental: no sabem ni com referir-nos a ells/es: Tercera edat, persones majors, vells, avis, ancians, gent gran,… Cada expressió té les seves connotacions…

El fet de ni tan sols saber com denominar a aquest col·lectiu, demostra la incertesa que patim davant els grups socialment menys afavorits o marginats… On els col·loquem? Com els valorem? Com els tractem?…

Quan algú, referint-se a una persona major, diu: “què bé, què jove està”,doncs, jo ja ho dic els meus, no estan joves, ni vull que ho estiguen, són majors i ho estan. Al comentar allò de “què bé, què jove està” estem afirmant (conscient o inconscientment) que allò realment que està bé és ser jove.

Continua Llegint

Anuncis