Drogues, argot i educació social…

Personalment, considere que és fonamental que l’educador o educadora social conega l’argot corresponent. Fa no molt, vaig participar al I Observatori de Drogodependències del País Valencià, i personalment, no estava (ni estic) massa adentrat en aquest món… per tant, en moltes reunions, explicacions, em veia desorientat i havia de cercar informació

Però… una història és conèixer-lo, saber de què t’estan parlant, però, pense que ben diferent és emprar-ho. Està clar que el vocabulari ha de ser comprensible i allunyat de tecnicismes, però, pense que cal tenir cura amb no caure en emprar argot per tal de cercar una proximitat o millor comprensió, ja que:

  • L’argot és limitat, i per tant, no són gaire expressius. Per exemple, sería molt genèric dir que aquesta substància és “xunga”, però, poc informativa.
  • L’educador o educadora social serà la persona encarregada en aportar-li pautes, coneixements, recolzament,… que un “colega” no podrà aportar-li, per tant, també s’ha de marcar amb un llenguatge diferent.
  • En moltes ocasions, els educadors i educadores socials no dominen el llenguatge d’argot, i per tant, les seves intentones en aquest ús poden avocar al ridícul i a la pèrdua de capacitat d’influència.
  • Si, el nostre objectiu també és allunyar a la persona decertes activitats o consums, difícilment aconseguirem aquest objectiu amb un llenguatge que precisament marca aquesta vinculació.

En quant al vincle, cal remarcar que la cultura i el llenguatge, formen, transformen i caracteritzen els subjectes. Quan s’estableix una relació educativa, el llenguatge és el principal vincle, per tant, queda clar que la qualitat d’aquest condicionarà tota la relació educativa. Per tant, cal remarcar que no tot és blanc ni tot és negre… Pense que l’educador o educadora social ha de saber ballar entre el seu ús i el seu no ús… No podem ser taxants en quant al seu ús, per tant, caldrà saber apropar-se als usuaris, però, no fer-ne un mal ús d’aquest. A més, també cal remarcar que una de les finalitats de l’educació social passa per dotar als subjectes dels coneixements, pràctiques, valors i hàbits de comunicació i llenguatge propis de la seva època, per tant, els subjectes hauran d’adquirir i emprar un llenguatge normalitzat per tal de comunicar-se amb el seu entorn social en general.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s