Tornar a la llibertat…

En aquest documental se’ns mostra la realitat del Joan i del Contreras a la presó, així com de les seves relacions exteriors.

Abans però, de vincular aquest documental amb la teoria, no voldria deixar passar l’ocasió per criticar un dels aspectes que hom pot apreciar al vídeo, en ell i en un moment donat, una treballadora social, li comenta al Contreras “A ti te vamos a pedir en un momento, que dejes de ser un preso que lleva un montón de años, para ser una persona normal que vive en la calle,… es un abismo”. A l’igual que quan en acció socioeducativa i diversitat funcional apreníem que no és correcte distingir entre minusvàlids, discapacitats,… i gent “normal”, pensem que en aquest cas tampoc ho és, i menys, per part d’un professional de la intervenció socioeducativa com ho és el treballador social, donat que sinó no s’aconseguirà la finalitat màxima que cerca qualsevol institució penitenciària, és a dir, la plena reinserció.

D’altra banda, al vídeo hem pogut observar allò que s’apuntava a la teoria de que mitjançant el control permanent i exhaustiu dels interns es pretén afavorir el canvi dels subjectes (Garín, 2012:96), així com l’aïllament total amb el món exterior. Aquest control ho podem veure al endinsar-nos en qualsevol de les presons que es veuen al documental, així com en la figura professional de Santi, i és de remarcar el primer contacte del Contreras amb el món exterior, quan no coneix el funcionament d’un mòbil, la targeta sanitària,…

Tanmateix, podem pressuposar l’actuació del voluntari com a membre d’alguna ONG, com a figura complementària de la intervenció pública.

Per últim, però, pense que no acaba de mostrar molt de la figura del drogodependent, si més no, els dos protagonistes entrarien dins del perfil de drogodependent (Garín, 2012: 108), no veiem més enllà que ambdós coincideixen en que es tracta d’una falsa via de fuita per tal de lluitar contra la baixa moral, però, no veiem més que una reunió amb una psicòloga per tal de veure l’evolució i l’adaptació al món exterior.

Des d’ací, recomanar veure altres documentals de “A la presó”, ja que potser a altres dels documentals s’observa més sobre la situació de persones drogodependents dins de les presons, o dels programes amb els quals s’hi treballa, però, en aquest cas, hem pogut apreciar el control i aïllament dels presos, com gestionen les seves eixides al món exterior, com es preparen mitjançant tallers professionals per tal d’aconseguir la reinserció dels nostres personatges.

Ací teniu més enllaços d’alguns d’aquests documentals:

Anuncis

Tancat per exàmens

Aquest espai romandrà tancat fins que finalitzen els exàmens de la UOC…

Molta sort a tots els companys i companyes que ens examinem durant aquests dies, que com sabeu, aquest semestre seran els propers 16, 20 i 23 de juny, per a tots els/les estudiants de la UOC.

Recordeu consultar els horaris de les proves a què us presenteu al vostre full personal de proves d’avaluació final. Per a assistir a les proves s’han de portar les etiquetes identificatives, que les podreu recollir a les seus de les proves abans no comencin, així com també a les seus de la xarxa territorial. Al full de les etiquetes hi haurà el nom i el codi de totes les assignatures de què podeu tenir prova final presencial d’avaluació.

En acabar les proves finals d’avaluació podeu sol·licitar un justificant d’assistència a l’examinador o examinadora de l’aula. El justificant se us lliurarà immediatament. Heu de tenir en compte, però, que només es lliuraran justificants el dia de la prova i per a les proves que s’hagin fet aquell mateix dia.

Edusoentrevista amb Jordi Solé

Ací vos deixe la dissetena edusoentrevista…

En aquesta ocasió parlem amb Jordi Solé Blanch, doctor en Pedagogia, educador social i professor de la UOC.

Com comente a la introducció de la mateixa, Jordi no disposa compte twitter per la qual, hem tingut que realitzar-la mitjançant correu web… Malgrat això, segur que després de llegir-la, amb les seves respostes interessants que conviden a la reflexió, no vos importa el fet de no haver-la pogut seguir en directe…

Des d’ací donar-li les gràcies per la seva participació en aquesta edusoentrevista…

Com sempre, espere que siga del vostre interès…

L’home com a ser de projecte.

En aquesta reflexió, ens anem a centrar en l’afirmació de Sartre de que “l’home és un ser de projecte”.

Primerament, volem aclarir i refrescar alguns conceptes, és per això que hem de tindre en compte que l’home és biològic i cultural, ambdòs aspectes, implicats en qualsevol procés de sociabilització. Ara bé, que l’home siga biología, no significa que s’esgote en ella, l’home és també cultura, i aquesta no és com la biología sinò que es tracta d’una forma de capacitats que requereixen de la història per tal de manifestar-se; es per això que quan aquestes capacitats es fan efectives, podem parlar d’HOME.

El terme “projecte” prové del llatí projicere, especialment su participatiu projectum, que indica l’acció de tirar endavant[1]. Aquest projecte, té un clar significat de predicció i de precisió, ja que, com deia J. F. Dortier, “un projecte es distingueix d’una esperança d’una simple aspiració”; és per tant, el projecte el que possibilita que estiga el subjecte, però, al mateix temps, sense subjecte no hi haurà projecte, ja que el subjecte és el productor de l’acció intencionada que ha de conduir-lo a la consequció dels seus objectius.

Continua llegint

69 gràcies…

Volia donar les gràcies a les 69 persones que han recolzat la meva candidatura com a representant d’estudiants d’Educació Social a la Comissió d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. És d’agrair veure com la tasca realitzada ha estat recolzada pels propis companys/es. Gràcies per duplicar el nombre de vots de fa dos anys

Gràcies a aquests vots, he aconseguit la representació en aquesta Comissió d’Estudis. Gràcies a aquests 69 vots, tornaré a resultar representant dels i de les estudiants del nostre grau d’Educació Social durant els pròxims dos anys…

A partir d’ara, i fins el proper 6 de juny, està obert el període de presentacions d’al·legacions o recursos per part d’aquells que estiguen descontents amb aquests resultats…
Així que, de moment, sóc candidat electe provisional tant a la comissió d’estudis com a la comissió de seu (València).
Com vaig dir a la meva presentació de candidatura, per sort enguany hem estat més persones disposades a participar d’aquestes comissions. Així que des d’ací també donar l’enhorabona a Lucia Botana, que també ha estat escollida representant dels nostres estudis… i com no, també a Montserrat Delgado, la qual, malgrat no eixir com representant va donar el pas per presentar-se a aquestes eleccions, i a la qual, des d’ací li ofereixo tot el meu suport per presentar qualsevol tema a les properes reunions de comissions.
El fet de ser més representants (d’un passem a dos), ens permetrà més temps a les reunions, però, també i més important, arribar a un major nombre d’estudiants del nostre grau. Espere, com he comptat aquests dos anys enrere, tornar a comptar amb la participació, implicació i recolzament de tots i totes els companys/es d’Educació Social, per tal de que entre tots/es pugam defendre els nostres interessos i drets com a estudiants.
Gràcies, de veres… !