L’home com a ser de projecte.

En aquesta reflexió, ens anem a centrar en l’afirmació de Sartre de que “l’home és un ser de projecte”.

Primerament, volem aclarir i refrescar alguns conceptes, és per això que hem de tindre en compte que l’home és biològic i cultural, ambdòs aspectes, implicats en qualsevol procés de sociabilització. Ara bé, que l’home siga biología, no significa que s’esgote en ella, l’home és també cultura, i aquesta no és com la biología sinò que es tracta d’una forma de capacitats que requereixen de la història per tal de manifestar-se; es per això que quan aquestes capacitats es fan efectives, podem parlar d’HOME.

El terme “projecte” prové del llatí projicere, especialment su participatiu projectum, que indica l’acció de tirar endavant[1]. Aquest projecte, té un clar significat de predicció i de precisió, ja que, com deia J. F. Dortier, “un projecte es distingueix d’una esperança d’una simple aspiració”; és per tant, el projecte el que possibilita que estiga el subjecte, però, al mateix temps, sense subjecte no hi haurà projecte, ja que el subjecte és el productor de l’acció intencionada que ha de conduir-lo a la consequció dels seus objectius.

Continua llegint

Anuncis