L’home com a ser de projecte.

En aquesta reflexió, ens anem a centrar en l’afirmació de Sartre de que “l’home és un ser de projecte”.

Primerament, volem aclarir i refrescar alguns conceptes, és per això que hem de tindre en compte que l’home és biològic i cultural, ambdòs aspectes, implicats en qualsevol procés de sociabilització. Ara bé, que l’home siga biología, no significa que s’esgote en ella, l’home és també cultura, i aquesta no és com la biología sinò que es tracta d’una forma de capacitats que requereixen de la història per tal de manifestar-se; es per això que quan aquestes capacitats es fan efectives, podem parlar d’HOME.

El terme “projecte” prové del llatí projicere, especialment su participatiu projectum, que indica l’acció de tirar endavant[1]. Aquest projecte, té un clar significat de predicció i de precisió, ja que, com deia J. F. Dortier, “un projecte es distingueix d’una esperança d’una simple aspiració”; és per tant, el projecte el que possibilita que estiga el subjecte, però, al mateix temps, sense subjecte no hi haurà projecte, ja que el subjecte és el productor de l’acció intencionada que ha de conduir-lo a la consequció dels seus objectius.

L’acció de viure inclueix decisions, eleccions, diverses opcions a triar i escollir, implica també aferrar-se a coses noves i separar-se d’altres antigues, el projecte de vida sempre estarà lligat a metes comunes, a objectius, a allò que volem aplegar a ser, per això, l’home és un ser de projecte, perquè està en constant canvi, en constant avanç (o retrocés) i en total evolució, l’home sempre te unes metes a seguir, es marca unes directrius, es planteja uns objectius,…

El projecte de vida de cada persona consistirà en determinar què és allò que espera del seu propi futur, allò que anhela ver en si mateix, les expectatives que te i les metes que es propose, totes dirigides a la mateixa direcció, a la culminació del projecte (el qual culminarà en la mort de la persona).

Però, per tal de realitzar un projecte de vida, cal conèixer-se bé, conèixer els propis defectes i virtuts, habilitats, sentiments,… i trencar en aquella informació prèvia negativa, resaltant només allò positiu i real, per tal de no fer fracasar el nostre projecte.

En ocasions, ocurreixen situacions en el que el projecte es pot interrompre o trencar, i la persona, per tant, quedarà sense rumb i sense direcció a seguir. Per tal de que aquest estat no es prolongue, i es cree un procés de retrocés, farà falta tornar al fil del projecte, per tal de proseguir fins a la meta, aplegar fins als objectius, acceptant les pròpies vivències, per tal de superar-ho. Es en aquest trencament quan pot aparèixer la figura de l’educador/a social (qui podrà ajudar a reprende el projecte de vida de cada persona). Si recordem, l’ésser humà, és un ésser inacabat, que està en constant evolució, per tant en projecte constant. Tal com deia Benavent, “la dignitat de la persona passa per poder crear i viure el propi camí amb autonomía, sentir-se reconegut per l’altre”, per tant per sentir-se persona caldrà construir-se el propi projecte, el qual estarà immers en la societat en la que conviu i cohabita l’ésser humà.

L’educador social, haurà d’ajudar a refer els projectes de vida truncats d’aquesta persona, ajudant-lo no construint-li un nou projecte, sinò ajudant-lo a reconèixer les seves necessitats, la seva situació, a vore en objectivitat la seva situació actual, i fins i tot, a mostrar-li els camins a seguir, però, no mai a fer-li el treball. L’educador social, ha d’aconseguir que l’usuari siga autònom i capaç de ressoldre’s els seus problemes per si mateix, això si, amb l’ajuda de tècniques o directrius que l’educador social li aconselle, des de la seva professionalitat. En cap cas, remarquem, l’educador social pot projectar sobre l’usuari, sinò que ha d’acompanyar-lo en la seva nova situació.

L’educador social mai ha d’oblidar que els usuaris, son persones com a éssers de projecte, donat sempre a descobrir noves situacions, a adependre nous conceptes, a viure noves circumstàncies. Es tracta doncs, d’ajudar a una persona en el seu projecte, no en el projecte de l’educador social.

En el cas contrari, en el moment que l’educador social perd la visió de l’usuari com a home com a ser de projecte, aquest estarà avocat al fracàs en totes les seves intervencions, perquè, no es tracta de ressoldre una situació concreta només, sinò que es tracta de poder ajudar a una persona a conèixer-se millor a si mateix, per tal de poder solucionar qualsevol adversitat futura que se li planteje. Recordant a Benavent, “l’ideal últim de l’educador social, l’objectiu mai escrit, hauria de ser la desaparició de la seva professió” i per tal d’aconseguir aquest objectiu no escrit, hem de ser capaços, com a educadors socials, de solament això, acompanyar, fer obrir els ulls als nostres usuaris, mostrar-li tot l’ampli ventall d’oportunitats que te a l’alcanç de la seva mà, i fer que l’usuari aplegue a eixes oportunitats, eixes oportunitats que faran, com deiem al principi, que pugam parlar d’un HOME i que aquest reprenga el seu projecte de vida.


[1] Ser educador. Entre Pedagogía y Nomalismo. Jordi Planella Ribera. Editorial UOC. Marzo 2009.

2 comments on “L’home com a ser de projecte.

  1. Miquel, me ha encantado esta reflexión.

    Estoy totalmente de acuerdo en que nuestro papel como educadores sociales es acompañar a las personas en la construcción de su proyecto de vida personal.

    Siempre pienso que nuestra principal función como profesionales es mediar entre la realidad de los individuos, su estado deseado y el contexto (humano, comunitario, económico) en el que se sitúan.

    Gracias por entradas como esta. Un abrazo🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s