Novetats al voltant de l’#appFGC / Novedades sobre la #appFGC

VERSIÓ CATALÀ (Más abajo en castellano):

Malgrat el silenci al qual ens tenen acostumats el senyor Ticó i els responsables de comunicació de FGC, ja ningú pot negar que s’ha creat un debat al voltant d’aquesta aplicació que permet denunciar la pobresa… Aquest silenci de Ticó i de FGC, va quedar demostrat quan recentment, em convidaren a participar en el programa “No es un día cualquiera” de RNE1, al qual no va assistir cap responsable de FGC, malgrat que també estaven convidats

Malgrat que des de els mitjans oficials d’FGC se’ns estiga ignorant, aquesta notícia si que està tenint ressò mediàtic, i fins i tot, ha travessat l’Atlàntic on, El Tiempo de Bogotá, un dels diaris més importants de Colòmbia, es feia ressò de la nostra petició, de la qual, els pròxims dies també parlarà BBC Mundo

Donat que per cada persona que signa la nostra petició, també s’envia un correu a sindic@sindic.cat, el Síndic de Greuges de Catalunya, a través de la seva àrea de registre s’ha posat en contacte amb nosaltres, enviant el següent escrit:

Benvolguts senyors,

En relació amb la recepció massiva a la Institució del Síndic de Greuges de Catalunya de correus electrònics en què manifesteu el vostre rebuig de l’aplicació informàtica per avisar de “comportaments incívics” en trens o andanes de FGC, us informem que, atès el format en el qual ens han estat adreçats els escrits (únicament amb el nom i una adreça de correu electrònic genèrica), no ens és possible donar-los entrada com a queixa.

Tot i amb això, si alguna persona s’ha resultat directament afectada, ens pot fer arribar les seves dades personals, juntament amb una breu explicació dels fets i procedirem a tramitar l’expedient de queixa corresponent.

En resposta a aquest oferiment, des d’ací, vos convide a emplenar aquest formulari per fer-lis arribar les queixes oportunes, podreu fer servir la mateixa carta que es remet als correus electrònics tant del Síndic com de FGC. Personalment, la vaig fer servir per deixar constància de la nostra petició, amb totes les meves dades correctes, identificador número 33146.

D’altra banda, serà cert que amb les més de 15.500 signatures que ja hem aconseguit a hores d’ara, hem obert la caixa de Pandora, tal i com remarca hui l’article de Rebeca Carranco en el País… El debat, ja no només es centra en aquesta aplicació concreta de Ferrocarrils, sinó que obre la porta a la discussió i posicionament sobre un tema molt més ampli: la “participació ciutadana” que sol·liciten les administracions públiques és una possibilitat innòcua o, pel contrari, poden induir a una “intolerància activa” que es materialitza en la delació, erigint-nos en ciutadans policies…

Tractaré de deixar la meva opinió al respecte d’aquest debat que està sorgint…

Començaré aclarint que pense que els ciutadans si que estem cridats a col·laborar en la construcció i manteniment de la societat, però, no serà d’aquesta forma, emprant aquestes metodologies com es va a aconseguir. Crec que els nostres polítics (i tots nosaltres) hauriem de preguntar-nos algunes qüestions com: Per què no està mal vist socialment que algú defraude impostos? Per què no està mal vist embrutar els nostres carrers? Per què d’alguna forma es respecta l’enriquiment sobtat de molts càrrecs públics? Per què acceptem les oposicions fraudulentes de moltes administracions locals per cobrir places entregades a dit?

Per què, en definitiva, ens sentim tan còmodes davant d’aquesta forma de viure? Potser, siga la forma que s’ha encoratjat des de les esferes polítiques, la lloança del “pelotazo“, el “i tu més” que responen els polítics quan algú els acusa d’una incorrecció, l’esbronc a un diputat del partit contrari,… I ara que ja ens hem acostumat a viure així, ja no els agrada la mala educació. Ara que ja hem assumit el “que se jodan“, hem de canviar-ho i hem de fer-ho delatant als que no tenen un lloc de treball digne perquè… a més, mentre s’esbroncaven, ens hem quedat en fallida.

No senyors! Els nostres dirigents polítics haurien de contemplar que per a que els ciutadans col·laborem amb la vida política, caldrà implementar una veritable democràcia participativa, és a dir, des de la base de la presa de decisions. Aclarit aquest punt, considere que el que a hores d’ara estan fent, no es demanar la col·laboració ciutadana, sinó, com ja he denunciat en moltes ocasions, estan recreant aquesta actitud orwelliana… Amb actuacions com aquesta, l’administració pública, està generant una divisió en la societat, fent que “ens traguem els ulls” els uns als altres, que ens enfrontem entre iguals. Fomenten, per tant, la societat de delators, que lamentablement recorden altres moments del nostre país o d’altres països…

Personalment, sóc de la opinió que si per fomentar el civisme cal fer-ho des de la censura, es perquè han fracassat les polítiques preventives i l’educació. Per tant, també caldrà parlar de replantejar el sistema educatiu, desenvolupant un model que incideixi en la transmissió dels valors socials, i no quedar-se en ximpleries com les que sembla que ens vol oferir l’actual govern conservador, canviant el nom de la tristament famosa assignatura d’Educació per a la Ciutadania per el d’Educació Cívica i Constitucional, en la qual,  s’eludeixen temes com l’homofòbia, les desigualtats socials,… Per cert, pensen els nostres polítics que per llevar aquests temes, deixaran d’existir?

Si aconseguim millorar aquest civisme, aquesta educació, la transmissió de valors,… potser, ja podríem parlar de denunciar (i no de forma anònima) aquelles actituds incíviques… però, si fem tot això, tampoc caldrà oblidar que la pobresa, no entra dins d’aquests comportaments incívics…

Versión en castellano

Anuncis