21 de setembre, #DiaMundialAlzheimer

El 21 de setembre es celebra el dia mundial de l’Alzheimer, data escollida per l’Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d’Alzheimer. El propòsit d’aquesta commemoració és donar a conèixer la malaltia i difondre informació al respecte, sol·licitant el recolzament i la solidaritat de la població en general, d’institucions i d’organismes oficials. Segons la pròpia Federació, cada 4 segons una persona és diagnosticada de demència, i s’estima que per a l’any 2050, més de 100 milions de persones patiran aquesta malaltia… Malaltia que a dia de hui afecta a més de 3’5 milions d’espanyols (entre els propis malalts i els seus familiars).

El lema d’enguany és “Esforç compartit”. Farà falta que tots i totes ens fiquem a remar en el mateix sentit, per tal de construir una Política en majúscules que permeta eradicar aquesta malaltia, però, fins eixe moment, caldrà que entre tots i totes treballem per dignificar la vida d’aquells que actualment l’estan patint, i estan convivint amb ella.

Però, aquest dia, recordant i tenint present aquesta malaltia, no només puc pensar en un futur, sinó que tampoc puc deixar de pensar en tu… Recordes com va començar tot això? Recordes com vares començar a oblidar xicotetes accions, paraules, expressions,…? Recordes com desdibuixares a alguns familiars, amistats,…? Recordes les hores que invertíem en recordar els dies anteriors? Recordes…? Fem entre tots i totes que no deixem de recordar…

Hui, et tinc més present que altres dies, hui recordem junts moltes situacions passades, i malgrat ja no estigues ací, amb els teus,… hui et recorde amb un somriure.

Per tot això, hui volia dedicar-te aquest dia, aquestes paraules… Un bes ben fort!!

En defensa dels serveis públics i de l’Estat de Benestar.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, advertia aquesta setmana que de no millorar l’economia, “serà impossible que es continuen mantenint les prestacions socials”… Així mateix, afirmava que és la falta de creixement econòmic i de treball el que està posant en risc l’Estat de Benestar i no les mesures del govern conservador.

I jo em pregunte, com anem a crear treball, a augmentar la nostra economia, quan l’actual govern es dedica a fer justament el contrari? Quan el Partit Popular prefereix acceptar les condicions d’empresaris que cerquen el seu benestar propi, de bancs que cerquen la riquesa dels seus directius, d’imposicions externes, de…

Totes aquelles persones que confiem i creiem en l’Estat de Benestar per a tota la societat, en uns serveis públics i de qualitat, no podem permetre els continus atacs i retallades que estem patint.

No hem de permetre que es carreguen la ja ferida Llei de Dependència, no hem de permetre més atacs contra el nostre Estat de Benestar. En aquests moments, ja es noten aquests, milers de persones patim en primera persona les retallades del govern, l’augment dels impostos, milers de persones notem com el govern poc a poc ens va ofegant cada colp més…

Aquelles persones que defensem el sistema públic, l’educació de qualitat, la sanitat universal, i els serveis socials bàsics, hem de dir ja està bé! Prou d’agressions!

Denunciem tots i totes les polítiques d’austeritat i les retallades socials i laborals aplicades pel Govern d’Espanya, dirigides per la majoria absoluta del Partit Popular. Altra política és possible, altra política amb objectius socials i econòmics diametralment diferents. Reforçant la Política, la participació de la ciutadania, definint objectius econòmics que tinguen com a fi les persones i el medi ambient, enfortint l’actuació del sector públic i el caràcter social i democràtic del sistema Constitucional, podrem resoldre aquesta crisi posant les bases per al futur. Deixem de rescatar bancs, per rescatar persones.

Finalment, i sumant-me a la petició de molts altres moviments, exigim al Govern d’Espanya a què convoque un referèndum, a fi de que la ciutadania es pronuncie sobre la política que està aplicant l’Executiu central, que suposa una agressió sense precedents als drets de la ciutadania i a la pròpia democràcia.

Per tot això, totes aquelles persones que tingam oportunitat, participem de les mobilitzacions convocades per la Cimera Social, participem en la Marxa convocada per al proper 15 de setembre a Madrid, així com a les altres accions de protesta contra les retallades socials i laborals aprovats pel Govern del PP i en defensa dels serveis públics i l’Estat de benestar.

La MAREA NARANJA, se situarà front a la seu del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (Paseo del Prado, 18-20, Madrid) a les 10:30 hores i avançarà fins Plaza Colón a les 12:00 hores.

A pel setè semestre a la #UOC #educaciósocial

Encara recorde aquell estiu de 2009, una vesprada qualsevol, amb uns amics, xerrant de que volia tornar a estudiar… Feia 5 anys que havia finalitzat els meus estudis de TASOC, i també havien passat uns quants des de que havia entrat a treballar a l’Ajuntament, i havia anat ampliant la meva formació online, ja fora la Universitat de Salamanca, en la de València, així com assistint a diversos congressos i altres cursos

Recorde aquella vesprada, en una terrassa d’estiu que començaven a nàixer en Nova Canet, primer havia xerrat amb un company que estava estudiant Informàtica a la UOC, i després amb una companya que coneixia a gent que estava fent dret a la UOC… La UOC? això què és? em preguntava jo… Aquell estiu del 2009 no tenia ni la menor idea de que eren aquestes sigles, aquest nom que ara faig servir pràcticament al meu dia a dia… En aquell estiu de 2009, no m’imaginava que ara, finalitzant l’estiu de 2012 estaria també finalitzant els meus estudis del grau d’educació social en aquesta Universitat.

Continua llegint

Educació social i política…

Actualment, estem vivint uns moments en els qual es veu en molt mals ulls als nostres dirigents (no seré jo qui diga que molts no s’ho mereixen), als nostres representants polítics,… i jo, després de molts anys militant al meu partit, he optat per donar un pas més endavant i formar part d’un càrrec… Els que em seguiu per Facebook (tant el meu com el del bloc) o Twitter (personal o el del bloc), ja ho sabeu, coneixeu les meves ideologies polítiques, no vaig ara a entrar en elles…

On si que vull entrar, del que si vull parlar és de l’opció de situar els educadors socials en la vida política… Sempre he estat de l’opinió, que malgrat que no ens agrade, pense que tal i com està format el nostre sistema, cal passar per la política per tal de poder canviar el nostre entorn… Potser d’una forma allunyada, potser d’una de ben a prop, però, cal interactuar amb la política…

Tanmateix, sóc de la opinió que els professionals de l’àmbit social hem de potenciar la capacitat crítica dels nostres educands, hem de transformar la nostra societat, els nostres entorns,… en definitiva, hem de millorar i acompanyar les persones per tal de produir aquestes millores… I, des d’aquesta perspectiva? és lícit formar part d’un partit polític? Serem subjectius dins d’un partit polític? Es veuran modificats els nostres pensaments? la nostra forma d’actuar? ens convertirem en el que ara veiem en una gran majoria dels nostres polítics? serem demagogs? insensibles? Personalment, veig molt difícil entrar en aquesta demagògia, ja que sempre he estat del pensament que un bon educador/a social no serà aquella persona que finalitze els seus estudis en el nostre grau, sinó, aquell que a més, tinga unes motivacions personals i preocupacions per aquesta educació crítica que volem transmetre…

I vosaltres, què en penseu?