Acció socioeducativa i salut mental

  • DESCRIPCIÓ

En aquesta assignatura ens aproximem al fenomen de la bogeria a través de les seves múltiples significacions. Analitzem la realitat del sofriment mental des d’una perspectiva dinàmica i oberta, assumint-la com una entitat no estanca, sinó mòbil, entreteixida als canvis socials i culturals que de moltes maneres la defineixen, l’expulsen o l’acullen. Algunes de les aportacions de l’antropologia mèdica, la sociologia, la psicologia, la filosofia i de la mateixa psiquiatria, ens ajuden aquí a anar reflexionant sobre les diferents maneres a partir de les quals la societat s’ha anat relacionant amb el que hem anomenat bogeria i sobre com aquestes mateixes formes de vincular-se han anat ressonant en la vida dels individus afectats. La bogeria, és una categoria que al llarg de la seva història ha sofert una sèrie de reduccions, ampliacions, esborraments i constriccions que han determinat unes formes específiques de proximitat a les persones que la pateixen. En la literatura que s’utilitza majoritàriament en matèria de salut mental, l’enfocament epistemològic és d’aproximació biomèdica, que sol considerar a l’individu i al seu organisme com a únic i fonamental responsable de la seva problemàtica. Segons aquesta concepció una persona amb problemes de salut mental seria el resultat d’una determinada disfuncionalitat orgànica. La nostra intenció és aquí desvetllar les causes i conseqüències d’aquest tipus d’articulacions i analitzar els possibles beneficis de considerar el sofriment mental com un fenomen de característiques més àmplies, és a dir, relacionat amb qüestions socials, culturals, psíquiques i biològiques. Plantegem que fonamentalment el que ha passat i passa en les societats actuals en relació al patiment mental, és una tendència al reduccionisme, a una constant contracció de tot patiment en les seves dimensions biològiques i orgàniques, el que, al seu torn, determina una orientació dels tractaments vinculada exclusivament a l’àmbit farmacològic. Això ha suposat, al cap i a la fi, la reproducció sistemàtica d’una única mirada i aproximació al fenomen de la bogeria, la organicista, en detriment d’altres hermenèutiques possibles. Estudiarem aquí els processos històrics que han afavorit aquest tipus discursos i articulacions, i les maneres a partir de les quals s’han anat desenvolupant, des d’aquesta mateixa perspectiva biomèdica, la majoria de les xarxes i serveis de salut mental.

La finalitat d’aquesta assignatura serà poder comprendre la realitat del sofriment mental com un fenomen complex que exigeix, al seu torn, una complementarietat disciplinar, una obertura conceptual i un exercici permanent de reflexió critica. Un treball d’anàlisi per desvetllar el que poden aportar les disciplines socials a l’hora d’aproximar-se a una problemàtica d’evidents connexions amb l’univers sociocomunitari.
  
Ens interessa al mateix temps, posar especial èmfasi en les narratives, els sentiments i patiments d’aquests afectats. És a partir d’ells, del seu discurs lloc en simetria i complementarietat amb els sabers experts de les ciències socials i de les ciències biomèdiques, que creiem que es pot contribuir a repensar el fenomen de la bogeria.

Per excés de vegades, per defecte en altres ocasions, per omissions o per insistir massa en el que no va bé, en altres, es dedueix de tot l’entramat discursiu que presentem, també, una proposta. És aquesta proposta la que dóna un valor especial a aquesta assignatura, atès que, en certa manera, ve a cobrir un buit conceptual i epistemològic del camp de la salut mental. Treballarem, per tant, també aquesta proposta que, al cap i a la fi, entenem com a legitimació de la paraula, tant dels sabers propis dels afectats com dels relatius a les ciències socials, tradicionalment subalternitzats en tota aproximació institucional al tema. Així doncs, de la revisió cronològica i històrica en sentit ampli, sobre successos i sabers, passarem a revisar allò que de la història ha parlat de govern i tancament. Posteriorment revisarem els processos d’estigmatització i les possibilitats que pot oferir allò que hem anomenat arqueologia de la subjectivitat, així com les aportacions de l’antropologia en matèria de salut mental que, finalment, dibuixarem en forma de proposta educativa, ara necessàriament polititzada, en el darrer tram de l’assignatura.

  • CONSULTA DEL MODEL D’AVALUACIÓ

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX. 
 
 
Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA) 
Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 70% – PS 30% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s