Educació per a l’acció crítica

  • Descripció
El propòsit d’aquesta assignatura va més enllà dels estrictes límits professionalitzadors d’un Grau destinat a formar futurs educadors socials. Hi ha en ella una voluntat de promoure el pensament crític amb la intenció de proporcionar eines teòriques i pràctiques des de les que poder comprendre i interpretar els canvis que es produeixen en el món, en la societat i en la nostra pròpia consciència.
El primer objectiu d’un pensament crític és el de reflexionar sobre l’existència real i quotidiana en la que tots estem immersos i, a partir d’aquí, trobar la seva causalitat negativa; és a dir, l’explicació de la falsificació a la que la quotidianeïtat de la vida humana i social sotmet el tema de les possibilitats humanes i col·lectives, així com el desenvolupament històric de les nostres societats.
Aquest objectiu compromet el pensament crític en una lluita dialèctica que permet definir els àmbits possibles d’emancipació individual i col·lectiva. Per a fer-ho possible cal impulsar l’educació crítica d’un mateix. En l’actual fase històrica del capitalisme globalitzat, aquesta educació crítica passa per un únic camí: el de la presa de consciència i la necessitat d’implicar-se en la ruptura radical de l’ordre socioeconòmic establert, on l’alienació ideològica i el fetitxisme econòmic anul·len les capacitats crítiques i creatives dels éssers humans i de les societats. És la recerca persistent d’aquest propòsit el que compromet l’educació amb l’acció crítica i, a un mateix, amb tota una tradició històrica que aposta per una educació negativa.
Una educació negativa implica ensenyar als ciutadans a entendre el funcionament de l’ordre socioeconòmic i polític en el que vivim, així com aprendre a desconfiar dels seus administradors i els interessos ideològics que propaguen a través de les diferents estratègies i mecanismes de poder. Tot això anirà apareixent al llarg dels diferents mòduls del manual docent amb l’objectiu de promoure la reflexió crítica, tal i com van proposar -i segueixen proposant- tants i tants teòrics i activistes crítics des dels seus inicis fins a l’actualitat.


  •  Objectius i competències
    • Objectius
    1.  Donar a conèixer alguns referents històrics i epistemològics del pensament i la teoria social crítica.
    2. Reflexionar sobre la vigència de diferents autors i obres de pensament crític per establir la seva vinculació amb una educació per a l’acció crítica.
    3. Pensar la nostra època des del que ha estat la despotenciació de la crítica i la recerca de vies per a la seva superació.
    4. Analitzar críticament alguns esdeveniments recents per prendre consciència de les lògiques despolititzadores i de dominació a les quals cal fer front en l’actualitat.
    5. Promoure el pensament crític i autònom.
    • Competències
    1. Resolució de problemes i presa de decisions.
    2. Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves implicacions.
    3. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent.
    4. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
    5. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
    6. Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d’accions socioeducatives.
  •  Continguts
Aquesta assignatura compta amb diferents materials i fonts d’informació. El manual docent desenvolupa els següents continguts:
Mòdul didàctic 1 – Jordi Solé Blanch. Eines per al pensament i l’acció crítica: visió històrica i bases conceptuals
1. Introducció: pensament crític i educació
2. Els antecedents del pensament crític
3. Més enllà de Marx: la teoria crítica de la societat
4. Entre la contracultura nordamericana i el Maig del 68
5. La reacció postmoderna
6. A mode de cloenda: la crítica al capitalisme en l’actualitat
Mòdul didàctic 2 – Xavier Ferré Trill. L’Home Unidemensional, de Herbert Marcuse
1. Context teòric
2. Unidimensionalitat
3. Cloena: sistema educatiu i unidimensionalitat
Mòdul didàctic 3 – Santiago López Petit. La despotenciació de la crítica i la seva superació
1. Introducció: superar la despotenciació de la crítica
2. La crítica entra en crisis
3. Pensament i ordre
4. La necessitat d’un canvi de paradigma
5. La crítica com a politització
6. Conclusió: la força de l’anonimat
Mòdul didàctic 4 – Enrique Fuentes Goyanes. Acriticisme i ambivalències tecnològiques
1. Preàmbul: Paradoxes 2011
2. Un pacte social no és el “contracte social”
3. Col·locar allò polític-ideològic al comandament en la discussió sobre el currículum
4. Conformistes: els petits plaers de la república independent d’una família hipotecada

5. Epíleg
  • Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l’avaluació contínua (AC). La nota final d’avaluació contínua esdevé la nota final de l’assignatura. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura (FA): La nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’AC.

S’entedrà que un alumne abandona l’avaluació continuada en cas que hagi completat un nombre inferior al 50% d’activitats. En aquest cas, s’obtindran una qualificació d’AC=N.

Els estudiants que lliurin el 50% o més de les activitats d’AC però no les hagin realitzat totes (per exemple, si només han presentat dues PACS) obtindran una qualificació diferent a N, però no podran aprovar l’assignatura.

Aquells estudiants que no hagin seguit o completat el procés d’Avaluació Continuada o no l’hagin superada (C-, D, N), no tindran l’opció de presentar-se a un Examen Final.

  • Consulta del model d’avaluació

Senzillament, genial!!!! Llàstima que aquesta assignatura siga optativa, i no la vagen a cursar tots els estudiants del grau d’Educació Social… Tracta de 3 PACs que ens fan pensar i repensar al voltant de diverses temàtiques. La primera ens situa en el pensament crític, la segona ens fa reflexionar sobre el nostre entorn, i la darrera ens convida a plantejar-nos els motius pels quals ens veuríem disposats a assassinar i els motius perquè no ho fem…

M’agrada reflexionar, potser aquesta és la valoració global que puc fer de l’assignatura, m’agrada, i la consultora i el pla docent d’aquesta assignatura ens ha fet un repàs del pensament crític, i se’ns ha plantejat diversos dubtes i fets pels quals reflexionar…
Només lamente la meva escassa participació al debat, de nou, com feia el semestre passat a Teoria de l’Educació, d’agrair la implicació i la motivació que ens presta la consultora de cara a les seves assignatures… Malgrat això, la meva situació personal, potser no és la més adient, i han estat diverses ocassions les que he “deixat de banda” un poc l’assignatura… em sap greu. Gràcies Adriana també per la teva paciència, em va saber molt greu un comentari que vares fer, recordant la importància de participar, i que veies que ho feiem poc… jo sóc el primer en assumir la meva responsabilitat, i només puc dir que ho sento…
També és d’agrair la puntual intervenció del professor responsable de l’assignatura, el qual es va permetre acompanyar-nos en aquest procés d’aprenentatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s