Encarna Medel

Encarna Medel és consultora d’educació social a la UOC, on, entre altres alumnes i altres assignatures, va estar la meva consultora de Bases i Models…

Aquesta edusoentrevista ha estat la primera realitzada per mail, en comptes de twitter… Des d’un primer moment, va estar una de les consultores més proposades per la resta de companys/es del grau per fer-li aquesta edusoentrevista, i l’Encarna va acceptar de seguida: “Hola Miquel, em sembla una idea interessant i estic encantada de parcipar-hi. El problema és que la feina i els fills em prenen tot el temps i encara no m’he posat amb el tema twitter.” Així que el 21 de desembre m’enviava un document en l’entrevista adjunta…

Tanmateix, ella ha estat la primera en reconèixer que algunes respostes són una mica extenses, i fins i tot es mostrava més que disposta a retallar-les si es veia necessari, jo he estat incapaç de fer-ho, personalment, pense que totes les respostes són d’allò més interessant…

No puc deixar passar l’ocasió per agrair el temps que l’Encarna ha dedicat per realitzar aquesta entrevista, Encarna, que m’havia oblidat demanar-te una última pregunta; Encarna que no t’havia demanat la fotografia; Encarna… així que milers de gràcies pel teu temps, i per la teva valoració: “Moltes gràcies per comptar amb mi i enhorabona per la iniciativa, hem sembla molt interessant com a forma de socialitzar diversos recorreguts i reflexions. A mi m’ha fet pensar” Des d’ací, també agrair als meus companys i companyes que varen proposar aquesta edusoentrevista, i desitjar que, com a Encarna, ens facen pensar les seves respostes que ara transcriuré.

  1. Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Sóc mare de tres fills, el Joel, la Laia i la Jana. Treballo en el Programa Infància dels Serveis socials de l’Ajuntament de Rubí. Realitzo tasques de supervisió i formació permanent amb equips professionals de diversos àmbits del camp de l’educació social. Faig treball de recerca a través del Grup de Recerca en Educació Social i faig de consultora ala UOC al Grau d’Educació Social.

  1. Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Uf! Molt anys! Des de l’any 1991. Vaig iniciar el meu treball com a educadora en un Centre d’Acollida i Urgències i més tard vaig passar a fer de  directora d’un CRAE d’Adolescents. L’any 1995 vaig començar a combinar les meves funcions professionals amb la formació i supervisió d’equips educatius i la investigació en diversos grups de treball. L’any 2005 vaig començar a treballar a Serveis Socials. Quan va començar el Grau d’Educació Social a la UOC vaig tenir el plaer de formar part de l’equip de consultors que impartien docència.

  1. Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Quan vaig començar a estudiar encara no existia la diplomatura i va arribar a les meves mans el programa de formació que s’impartia a l’Escola d’Educadors Especialitzats Flor de Maig. Va ser una elecció molt encertada, vaig trobar un equip de professors excel·lents que han marcat totalment la meva vida professional, gracies a ells he connectat amb orientacions que he pogut articular al llarg de la meva trajectòria professional. Tinc la sort de continuar treballant amb algunes d’ells en alguns grups de treball, publicacions i diverses trobades per seguir produir idees i que no s’aturi la màquina de pensar…

  1. En què consisteixen els teus treballs?

Treball educatiu amb famílies, formació de professionals i docència.

  1. Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Apassionant, a més tinc la sort de poder diversificar i així no dissociar el discurs teòric de la pràctica. Posar en conversa els diferents nivells de treball a través dels grups de recerca, compartir i posar en circulació els sabers a partir del treball amb equips…i la formació d’estudiants. En fi! Interessantíssim però esgotador!

  1. Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

M’agrada la possibilitat de construir; criteris pedagògics, hipòtesis sobre els casos a través del treball que realitzo amb la resta de professionals (tant del meu equip com del treball en xarxa i la formació amb altres professionals). El que menys m’agrada és que l’encàrrec que rebem a l’administració en l’actualitat respon més a lògiques assistencials, de control social… i cal fer molta resistència per obrir espais educatius, em fa por de vegades desconnectar-me o acabant-me queixant com molts dels professionals amb els que treballo.

  1. Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Depèn de l’encàrrec però lamentablement en molts casos se’l convoca allà on hi ha un problema, més enllà de les possibilitats educatives i de la causalitat dels problemes. Diguem, que té més pes el significant social que el significat educació.

  1. Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional? Quina has anat deixant de banda en el temps?

La paraula, donar els temps i generar espais rics en propostes que transcendeixen el present, que donin perspectiva i calma, molta calma. He deixat de banda les metodologies sistemàtiques que pretenen canvis ràpids amb criteris d’eficàcia.

  1. Per què i quins condicionants t’han fet canviar de metodologia?

Entendre amb els anys d’experiència que els temps de l’educació són uns altres, que els subjectes resignifiquen en un altre temps i que nosaltres potser no hi serem per veure-ho. Aquest principi ens ha d’animar a no perdre la confiança.

  1. La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La veritat és que tinc la sort de que està estretament lligat als dos tipus aprenentatges.

  1. Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Cal inventar en cada proposta, no hi ha res prefixat. Quan treballem amb persones les propostes han de tenir present la seva particularitat i al mateix temps els referents culturals, trobar els punts d’intersecció suposa sempre una invenció.

  1. Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

El trobar marcs on sigui possible l’obertura al treball educatiu i no es contamini amb altres funcions;d’atenció, assistencials, de control…

  1. Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Que poden moure el desig dels educadors que les lideren i en conseqüència els dels subjectes de l’educació.

  1. Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

M’agradaria treballar en espais familiar per a la primera infància. Em sembla una etapa molt important, que marca futurs i on els pares necessiten molt recolzament i orientació.

  1. Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Em semblen molt importants per la capacitat de promoure connexions, per l’estructura d’un llenguatge que permet posar en relació. Penso que tot i així poden generar confusió si no tens algú que t’acompanyi pels recorreguts amb un cert criteri, no tot val igual! L’educació social pot aprofitar aquestes estructures per posar en diàleg experiències i pensaments que d’altra manera no seria possible.

  1. Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Em quedo amb els espais de reflexió on vas descobrint formes de conceptualitzar les pràctiques a partir de la conversa, el treball de casos, les lectures…

  1. Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Tinc molt present al primer equip amb el que vaig treballar al Centre d’Acollida, les primeres tutories i els meus descobriments a partir de les lectures de Winnicott, semblava que hagués escrit els seus llibres per mi, per ajudar-me a entendre la realitat dels nens que vivien al centre i el que podíem fer com a educadors. Els casos que posava com a exemple (nens evacuats de la 2ª guerra mundial) patien les mateixes dificultats que alguns nens del Centre.

  1. Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Per obrir altres recorreguts possibles…a persones que poden tenir dificultats amb el vincle social.

  1. Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Perquè m’agrada i perquè és un elecció convençuda , no és casual i no sabria fer altres coses. M’he format durant molts anys per ser educadora o assumir altres funcions relacionades amb l’educació social.

  1. L’Òscar Martínez deixava aquesta pregunta: “Quantes vegades has pensat a deixar la professió i què ha fet que valgui la pena que no ho fessis?”

La veritat és que mai m’he plantejat deixar la professió, si canviar de feina… sobretot quan els problemes es cronifiquen i no s’articulen propostes de canvi. Darrerament em dona per escriure, conceptualitzar les dificultats i posar les idees a circular…. i alguna cosa es belluga de posició, sinó la realitat segurament si la meva mirada sobre aquesta.

  1. Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Quin és l’objectiu de l’educació social en temps de crisi?

  1. I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Que penseu des de quin model voleu orientar les pràctiques i fugiu de l’eclecticisme, que no de la pluralitat.

2 comments on “Encarna Medel

  1. Retroenllaç: EdusoEntrevista amb Encarna Medel « Educació Social… des dels inicis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s