Senén Roy

Senén Roy i Català, és Educador Social. Tècnic d’Acció Sociocultural de l’Ajuntament de Granollers (Barcelona) al departament de Cultura. Tanmateix, és dinamitzador cultural comunitari del barri del Congost de Granollers i membre d’EdPAC (educació per l’acció crítica).

Té experiència com a educador coordinant projectes de desenvolupament cultural comunitari i projectes de dinamització de joves a partir de l’art. Amb anterioritat ha desenvolupat la seva trajectòria professional com assessor psicopedagògic en cicles formatius i programes de garantia social. Ha estat educador social en centres oberts i centres de recolzament en el propi llar a persones adultes amb disminució psíquica. Ha realitzat diverses accions formatives en relació a la funció educativa, l’espai públic i la dissidència gràfica. Tanmateix és coautor del llibre “Pensar, mirar, exponerse”.

 Senén va estar un dels educadors que em varen recomanar tant Segun Moyano, com l’Òscar Martínez, i la veritat, es que després d’aquesta entrevista, a l’igual que jo, entendreu el perquè… Quan l’altre dia li vaig proposar fer-li aquesta entrevista, de seguida va acceptar, i ja va ser qüestió d’un parell de mails explicatius per tal de que pugueu veure l’entrevista íntegra ací penjada…

Aquesta entrevista, com altres anteriors, ha estat realitzada en temps real. Moltes gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… I, com no, gràcies a Senén, pel seu temps i per la seva dedicació!! Tanmateix, la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista en la data de 8 de febrer de 2012…

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Em dic Senén, soc educador social i treballo de tècnic d’acció sociocultural a l’ajuntament de Granollers.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

La meva primera feina la vaig fer amb l’Òscar Martínez al Grup cooperatiu TEB al 1999, a l’últim any de carrera.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Jo era de ciències, estava fent químiques i no havia sentit parlar mai de l’#educaciosocial, però vaig començar a anar d’oient a #educaciosocial per estar a prop d’una noia! Aquesta és la veritat!!!

  • En què consisteix/en el/s teu/s treball/s?

Realitzo projectes per generar vincle a partir de la cultura i els diferents llenguatges expressius. Segons el projecte canvia el context, primer va ser un barri, un equipament juvenil i ara des del servei de cultura.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Repte, recerca, innovació, aposta i de tant en tant, desorientació i esgotament. L’#educaciosocial es un territori de frontera, i això incomoda, però alhora estimula.

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Quan algú es mou més enllà d’on estava, perquè ha accedit a formar part d’una acció educativa i troba noves maneres de narrar-se i narrar el seu entorn, quan algú s’esforça i gaudeix i aguanta… La que menys l’administrativa, la gestió, el protocol, la paperassa. Tenen un poder desmobilitzador impressionant!!

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Els encàrrecs han de ser forçosament reelaborats. Sovint estan buits de contingut educatiu i cal omplir-los, se’ns demanen tasques de control i entreteniment, amagades rere paraules comuns com civisme i convivència. També s’espera que siguem psicòlegs, que estimem, que comprenguem, però l’#educaciosocial no va d’això.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

El diàleg, el silenci, l’espera, el convit… Cal un temps i que hi hagi una oferta potent, que valgui la pena. Per poder oferir alguna cosa que valgui la pena l’esforç, cal fer un treball important en relació amb la cultura. Per poder contagiar desig, hem d’apostar ben fort!!

  • Quina metodologia has anat deixant de banda en el temps? Per què?

No tant metodologies com perspectives. He deixat de banda la del salvador, la de l’educador com a model, la del moralista, … Perquè el procés educatiu no el faig jo sinó l’altre, ell és qui es vincula (o no) i educar no és ensenyar a viure, sinó mostrar el mon, com deien Maria Zambrano i Hannah Arendt.

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Els fonaments de la meva pràctica sorgeixen de la descoberta d’altres professionals que treballen amb rigor, educadors/es que pensen, llegeixen, xerren i escriuen sobre l’#educaciosocial. Cal buscar/crear grups de recerca, molts dels teus entrevistats són mestres per a mi! De la universitat, vaig haver de desaprendre molt, la veritat.

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Com equip, estem sempre cercant noves maneres d’avançar, de crear nous ponts, nous punts de trobada per a que el subjecte pugui fer-se un lloc. Crec que és la nostra obligació no donar-ho tot per fet perquè aleshores som reproductors de mecanismes d’exclusió. També es veritat que la base del que fem és antiga…

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

La dificultat de compartir projectes, fer un treball transversal profund. Les estructures de l’administració són molt rígides. No hi ha espais de reflexió en els equips de treball, passem de la gestió a l’acció sense transició i la urgència,… sovint es confonen els criteris socials o polítics, amb els educatius.

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Doncs, curiosament, lo insòlit, lo no previst, el que no varem calcular, allò que només la originalitat del desig particular d’algú pot produir.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Sincerament, no crec en la idea d’àmbits. Canvien els contextos i les institucions, però finalment sempre es tracta de la relació entre un subjecte particular i el seu món. La idea d’àmbit unifica, i per tant esborra. Això sí, hi ha institucions on crec que em costaria molt treballar, com ara les totals.

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Això és un temazo! d’una banda s’ha facilitat increïblement l’accés a les eines de producció cultural, però això, ens obligarà a treballar els continguts per no quedar enlluernats amb la tècnica. I de l’altra, cal saber les modalitats de relació d’època, per on es transita, quines trobades es generen, quins vincles… Això obre nous terrenys on assajar-hi projectes, per què no? Les #edusoentrevista en són un exemple.

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Jo crec que ens toca. Perquè hi són. I són un fenomen, una explicació del que li passa a la nostra època. I com a tal, l’hem de llegir. Quin efecte tenen les pantalles en les adolescències? Cal fer-se preguntes. Quines potencialitats tenen les xarxes per a la construcció del vincle social? Passeu per @SobrePantalles.

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb els equips de treball. Amb la construcció col·lectiva de sabers i de metodologies, amb les discussions acalorades, els dissentiments, els interrogants sostinguts, les lectures compartides, els reptes, els riscos compartits,… La complicitat dels companys és pedra dura!!

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Tinc un record inesborrable dels projectes realitzats amb ruidophoto, perquè saben del que saben, i molt. I a l’hora, podien posar el seu saber en diàleg amb el nostre. Van provocar a peu de carrer molts moviments I gent de la que no compta, de la no se’n parla, va prendre la càmera i va expressar la seva pròpia visió.    

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

No hi ha pregunta més terrible, i això és molt simptomàtic del que ens passa com a professió. Jo responc el que surt als documents professionalitzadors i em quedo tant ample! Cal anar a les arrels. Es un text que trobo provocador, de relectura trimestral.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Els espais de recerca són potser la base per a dotar-te d’un discurs i tenir algo a dir, perquè com apunten en @jordibernabeu i @ASOCREIR no sempre es parteix de que l’educador social tingui un saber. Aquesta posició ètica basada en el saber de l’educació em segueix estimulant i a vegades dona alguns fruits!!

  • Pere Muñoz suggeria que ens recomanares un llibre, una poesia, una pel·lícula que ens apropés a la vida, a la reflexió…

Encara tinc a les retines El Havre d’Aki Kaurismäki. El llenguatge visual que empra és riquíssim, la ironia saníssima, i els personatges són tendres… No sé si encara la fan al cinema, però sinó busqueu-la!!

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Si al lloc on treballa té espais de reflexió, supervisió, assessorament tècnic,… com funcionen i quina vivència en té d’ells?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Deixeu el twitter una estona i sortiu al carrer!!! #primaveravalenciana

4 comments on “Senén Roy

  1. Retroenllaç: Edusoentrevista amb Senén Roy « Educació Social… des dels inicis

  2. ” Per poder contagiar desig, hem d’apostar ben fort!!” Un veritable plaer aquesta entrevista perquè d’alguna manera compartim àmbit.

    Convocar el desig de l’altre!!! Feina diària!!! Estic encantat!!

    Gràcies per aquest aprenentatge a totes les persones que ho feu possible!!!

  3. Retroenllaç: Sonia Fuertes | Educació Social des dels Inicis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s