Final de l’Escola d’Estiu… agraïments!

El passat divendres 29 de juliol finalitzàvem la XVI edició de l’Escola d’Estiu a Canet d’En Berenguer… Com ja comentava a l’article anterior, aquesta ha estat la setena edició en la que jo estic treballant, però, totes i cada una d’aquestes tenen dels seus dies especials, d’eixos que et fan recordar aquesta edició…

Enguany per mi ha estat una enorme satisfacció (no, no vull semblar-me al rei) d’Escola… Tots els anys, sempre m’ha resultat impossible aconseguir una molt bona relació entre els monitors/es dels grups de xicotets i aquells que eren de mitjans i majors; no per res en concret, sinò perquè cada grup es trobava a ubicacions diferents de la mateixa instal·lació, i per això no els donava temps a estar en major contacte… Enguany, per contra, i gràcies a la gran quantitat de monitors/es de pràctiques que ja es coneixien prèviament, s’ha aconseguit una gran interacció entre TOTS/ES els monitors/es…

Continua Llegint

Diversitat Funcional – El nostre futur professional.

Sempre cal fer unes matisacions inicials, per això, començarem aclarint que l’educació social, és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita:

  • La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social.
  • La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.[1]

Continua llegint

L’animació…

Divendres passat va acabar l’Escola d’Estiu que coordine al poble on treballe…
Ja fa anys que continue pensant lo mateix, on està l’ANIMACIÓ?? On trobem eixos animadors, monitors, animadores i monitores que quan jo feia les pràctiques, fa uns quants anys, si existien?
Cada any tinc la mateixa discusió en aquests joves (com jo, més majors o més menuts) que entren a treballar per un mes… Què ha passat en allò de fer un GRAN JOC? En ballar? En disfressar-se? Sera que al meu poble existeix una genètica completament diferent a la resta del món, o que ja no existeix l’ANIMACIÓ com toca?
No voldria donar la sensació d’estar descontent amb el personal que ha estat treballant, ni molt menys, però, si és cert que trobe molt a faltar eixes ganes de tornar a ser xiquets per part dels joves monitors… 

Per acabar, vos deixe aquest video, que m’ha fet gràcia i he trobat en la pàgina d’una companya nostra…