¡Se sienten, coño!

Jo encara no havia naixcut, així que òbviament no m’en recorde d’eixe dia tan concret en la història d’Espanya… Només se, a dia de hui, que un tal Tejero, l’havia tractat de liar grossa, havia intentat pegar un colp d’estat a punta de pistola al Congrès dels Diputats…

Jo he tingut la sort de no viure eixos moments de por, d’estrés, d’incertidumbre,… jo no he conegut un pais en dictadura, per a mi sempre ha estat en democràcia, però, s’imagineu com ara passa en Egipte o en altres llocs del món àrab? S’imagineu que Tejero haguera aconseguit el poder? Si en Franco es va vetar el progrés, s’imagineu si haguera continuat una dictadura? Com estaríem a dia de hui? Internet? Blogs? quina és la teva opinió? què en penses?

Ací vos deixe també una reflexió humorística que feia el Gran Wyoming fa ja un parell d’anys…

Anuncis

Renovar-se o morir…

D’això es tracta, o d’anar renovant-se o d’anar morint… I sembla que jo no estic disposat a desaparèixer d’aquest mon virtual que he creat en el meu blog…

Semblava que encara estiguera de pràctiques, dubitatiu en quant a si seguir en wordpress o tornar-me a blogspot, però, definitivament (o de moment) restaré per aquesta casa… he decidit eliminar l’anterior blog en blogspot, m’he assegurat de passar totes les entrades o possibles comentaris… i hui he estat dedicant el meu temps a reajustar el menu, a canviar el tema del blog, i, a la fi, a ficar el meu CV ací també, que mai se sap qui pot llegir!! 😛

Espere que vos agrade, a l’igual que m’agrada a mi… Seguim compartint!

By migrubio Etiquetat

Manifestacions i les seves històries…

 
Ahir va ser la manifestació del 29 S arràn de tot el país…
Com no podía ser d’altra forma, jo vaig decidir participar. Vaig decidir participar de forma voluntària, per principis, per identitat, per sentit comú, per queixar-me i per reivindicar…
En un ambient festiu, en uns companys/es que feia molt de temps que no veia, en nous coneguts, i en amics/gues…
No sabría dir si 90.000, 70.000, 50.000 persones,… però, si sabria dir que molta, molta gent va participar en aquest acte. Molta gent va dir que JA ESTÀ BÉ. Que no podem suportar tantes històries per part d’un govern  central que està venut a les institucions europees, ni per un govern autonòmic que pot decidir, però, que està més preocupat per com subsanar i evitar als nostres corruptes governants.
Pense que la reforma laboral és incorrecta, a més de roïna i dolenta per a tots/es. Pense que el govern valencià no fa res per millorar la situació.
Malgrat això, des d’aquest racó virtual, vull denunciar aquells actes vandàlics que es varen produïr al llarg de tot el territori espanyol. Jo tenia dret a fer vaga, jo tenia dret a anar a la manifestació, però, també altres tenien dret a no secundar aquesta vaga, ni a anar a les manifestacions convocades a tal efecte…
Vull denunciar eixos actes vandàlics de crema de contenidors, trencaments de panys de portes, pintades, i piquets agressius més que informatius, però, també vull denunciar els actes vandàlics que van cometre els agents de l’autoritat, a València es van viure situacions molt lamentables per part de la Policia Nacional… des del meu punt de vista, estaven massa predisposats a actuar a la minima… lamentable també…
Ara, només queda esperar, esperar que els nostres governs rectifiquen i es preocupen menys de lluitar entre ells, es preocupen menys de “caure bé” a Europa, i es preocupen més pels treballadors, pels joves que demà seràn treballadors, i pels majors que ahir ho varen ser…

Reflexions d’una Vaga General…

A 10 dies de la Vaga General, convocada pels dos sindicats majoritàris, per al proper 29 de setembre. Ara bé, a la gent del carrer, a la gent de tots els dies, ens planteja un dubte: Què fem? Fem o no fem vaga? Ens manifestem?
Son una sèrie de dubtes que pense que a tothom li ronden pel cap aquests dies… Jo ho he xarrat en molta gent, hi ha de tot… Jo personalment, faré vaga.
Si, és cert que em llevaran els meus diners, però… pense que aquestes reformes que planteja el govern estatal no son reformes per sol·lucionar problemes que ha creat el govern de la mà de la banca…
No vull entrar en termes de dreta o esquerra, aquell que me coneix, coneix de la meva ideologia…
Actualment comptem amb una jornada laboral de 40 hores setmanals, quan els meus avantpassats treballaven dures jorandes, es reconeixen i remuneren les hores extres, gaudim d’un descans setmanal, gaudim d’indemmitzacions per despidos improcedents,… Aquests logres l’han conseguit eixos avantpassats, teus i meus, que algun dia van lluitar… Si ells, s’hagueren quedat en casa, si hagueren anat a treballar sense tractar de notar les seves veus, i la seva importància, potser ara estariem en altre model laboral, pense que prou pitjor…
Per tant, què volem? Que els nostres futurs descendents tinguen allò que disposem ara, o un futur millor? Volem que els puguen tirar al carrer sense cap repercussió? Volem arrivar un dia a casa, en 70 anys, després d’una jornada laboral? No… jo personalment NO…
No vull que algun dia, els meus descendents, em pregunten si jo vaig tractar de canviar alguna cosa i jo tinga que contestar que em vaig quedar a casa, sense queixar-me i tractar de cercar condicions justes per a tots…

Canvis en el blog…

Ahir, diumenge de vesprada, era el dia ideal per poder realitzar alguns canvis a aquest blog…

Diumenge per la vesprada és dia perfecte per no fer res d’obligacions… Vaig guardar alguna roba d’hivern i traure alguna d’estiu… Vaig ordenar milers de cd’s que tenia en un calaix… Vaig llançar al fem disquettes que hi havien al mateix calaix… Vaig trobar unes fotos de fa uns quants anys… I, sobretot, vaig aprofitar per cercar informació sobre com millorar aquest blog…
Aixi que vaig passar una vesprada d’allò més entretinguda llegint diversos blogs en consells i tal, i, el ressultat és aquest: he canviat la imatge del fons, he afegit les etiquetes per tal de classificar les entrades, he ficat una foto dissenyada com a títol de la pàgina, he ficat allò dels números de pàgina,…
Vaig passar una vesprada de diumenge entretinguda…
By migrubio Etiquetat

La importància de votar.

Bon dia!!
Escric hui ací per donar per finalitzada la campanya electoral aquesta…
Demà s’obri el termini de votacions i per tant, hui és l’últim dia…
Volia convidar a votar a tots i totes, independentment del candidat, però, voteu!
Pel que he llegit per diversos fòrums, la participació sol ser molt escasa, i pense que es fa necessàri que tots i totes fem consciència sobre la importància de PARTICIPAR.
Com diu un company, votar son dos minuts… passa-ho!
Jo vos convide a PARTICIPAR, participar per ACTUAR, participar per CANVIAR, participar per VIURE.
No podem, i sobretots aquells estudiants del món social, oblidar eixa premisa de PARTICIPAR per MODIFICAR.
A tots i totes els companys i companyes… SORT!
Salutacions

Hui és dia 19…

Així de senzill és el títol d’aquest post: Hui és dia 19. Ja ha passat vora una hora des de les 12 de la nit, i per tant, hui és dia 19.
Per tant, només queden escases 23 hores per tal de fer campanya… Demà comencen les eleccions de comissions i de seus…
23 hores per tractar de vendre una candidatura, la meva.
Mai he estat partidari d’allò de vendre’m, no em considere un tros de carn en l’aparador d’una carnisseria.
Què més vos puc dir de mi? Als que ja em coneixeu de la UOC, que hem participat en alguna PAC conjunta, ja sabeu de mi, ja sabeu la meva forma de treballar. Els que hem coincidit a alguna aula, a lo millor, ja sabeu com opine pels fòrums. A la resta… què vos puc dir a la resta? Res… Soc així.
D’aci 23 hores i fins el pròxim 27 de maig, tenim temps per votar… VOTEU, això si… PARTICIPEM!!! pel que he llegit per diversos fòrums, la participació en aquestes eleccions és molt reduïda… xé! quina llàstima! PARTICIPEM… recordem aquell eslògan de PARTICIPAR PER CANVIAR! PARTICIPAR PER VIURE!
Som, serem EDUCADORS SOCIALS… què millor que PARTICIPAR?

La tonalitat en el fòrum de les eleccions…

Sembla extrany!
Semba que ens estem jugant la vida!
Sembla que no anem tots i totes a una!
Sembla que no ens interesse el bé dels estudiants en general, sinó el nostre propi…

Mai m’havia presentat a unes eleccions, mai he estat delegat de la meva classe, mai he estat regidor d’algun poble… però, si que m’agrada la política, i he viscut de molt prop algunes eleccions locals i autonòmiques…
Veig en certa llàstima com s’ha anat desenvolupant el fòrum creat per tal de que ens donem a conèixer els candidats i candidates…
Els primers dies va estar molt bé… tot eren presentacions, a mi em recordava al primer dia de qualsevol aula de qualsevol assignatura… Però, en el pas dels dies, he vist més banderes vermelles que en la resta d’aules que participe… Tot eren comentaris atacant uns a altres… que “si tu eres divertit”, “que si tu m’ofens”, que “si jo…” i que “si tu…”
Jo vaig defensar la importància de presentar candidatura individual, i ja m’han “criticat” de dir que si la candidatura col·lectiva era discriminatòria o elitista… faltaría més!!!
Perquè hom no pot donar la seva opinió sense que l’altre es done per al·ludit? I sense que el qui done la seva opinió tracte d’ofendre?
Pense que tothom te dret a parlar i a opinar, i tothom te la “obligació” d’escoltar les opinions de la resta de les persones sense sentir-se ofés…

Hui he llegit que una companya deixarà d’entrar al fòrum per tal d’evitar que els altres se senteixen ofesos!!! No vull donar ni a ella ni als ofesos la raó o no… no serà la meva tasca… el que si veig lamentable es aplegar a aquest tipus de situacions…
Torne a incidir en la importància de treballar entre tots i totes per a tots i totes.
Dels estudiants per als estudiants, no?