He de reconèixer…

Fa uns dies vaig publicar una entrada sota el títol de la “Gràcia de la Xarxa…“, i he de reconèixer que cada vegada estic més alucinat en aquest món…

He de reconèixer que al món de la UOC cada vegada conec a més gent interessant… No se si hauria de preocupar-me, o es tracta d’allò més natural, però, hi ha en gent de la UOC que parle més que en gent del poble… I, he de reconèixer que connectar-me en eixes finestres, animen el dia…
En aquests moments, em dona certa llàstima ser de València, ja que la gran majoria de gent que estic coneguent son d’altre indret… de Catalunya, de ses Illes,…
Bé, supose que serà altra gràcia de la UOC…
Anuncis

La gràcia de la Xarxa…

No deixa de sorprendre’m aquest mòn virtual…
Ahir, vaig conèixer una companya del grau mitjançant el fòrum de cauoc, hui, m’he adonat que tenia els primers seguidors d’aquest blog…
El món de la UOC és molt solitari, has de fer tu tot, malgrat que tingues treballs en grup… i de sobte, en un moment, trobes a una altra persona (que sap de mi que sóc una finestra del seu ordinador), una finestra del meu ordinador, que està a la mateixa situació que jo…

El compartir, eixe fet que sembla passat de moda, l’estic vivint com alguna cosa real a un món virtual, no ressulta curiòs? A mi em sembla curiòs, a la vegada que màgic…
L’altre dia, una xicona, va perdre el seu temps en ajudar-me a centrar-me en una activitat de la UOC… hui, unes noves companyes, volen saber per la UOC… es tracta de compartir informació d’un costat cap a un altre…
M’agrada saber, i més en aquest grau, en aquesta carrera, que continuen vius uns valors que semblen oblidats, a tu no?