Reflexions de Jordi Solé #congresoeduso

Jordi Solé Blanch ha estat un dels professors que va participar també al VI Congrés Estatal d’Educació Social. És pedagog, educador social i doctor per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb una tesis sobre antropologia de l’educació.

La seva trajectòria professional ha passat per educador social en diferents centres del sistema de protecció al menor, als serveis socials, pedagog de l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència al Baix Penedès, així com professor a la URV. Actualment, desenvolupa la seva tasca com a professor de l’equip dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC.

Durant el transcurs del congrés, va presentar la comunicació “Arte, Política y Experiencia en Educación Social” junt a Asun Pié i Francesc Garreta.

Vaig coincidir per primera vegada amb ell a les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, organitzades per la UOC, però, no serà fins el congrés on tornem a coincidir… Moltes gràcies Jordi per deixar-me compartir les teves reflexions!!! I… un plaer haver tornat a coincidir amb tu, espero, que no siga l’última!!

Comentaris entorn al VI Congrés d’Educació Social, per al blog de Miquel Rubio.

L’educació social ha passat molts anys buscant el reconeixement professional i acadèmic. Els diferents congressos celebrats fins ara han contribuït a la seva visibilitat. Actes com aquest permeten que es mantingui viu el contacte entre el món acadèmic i el món professional. Ambdós necessiten reconèixer-se en el que fan i reduir les distàncies que sovint els separen. Hi ha molt camí per recórrer encara en aquest sentit.

Sabem que l’educació social concedeix un espai privilegiat a les pràctiques professionals. Aquestes estan en l’origen de la professió. Potser per això es reserva un espai molt ampli en els Congressos per tal de donar-les a conèixer i celebrar la vitalitat i el dinamisme de l’exercici professional. Però en aquest Congrés he viscut cert excés. Excés d’experiències i de pràctiques que es porten a terme en nom de l’educació social. Si per una banda s’obté la satisfacció de veure com l’educació social s’està obrint camí en múltiples camps laborals, per l’altra no deix de sorprendre el fet de trobar-se amb tanta confusió.  En aquest Congrés s’han exposat desenes d’experiències en les que ha mancat una reflexió més profunda entre allò que es fa en nom de la professió i allò que té a veure amb un altre tipus de funcions. Comença a estendre’s certa sensació que cada vegada pesa menys el component educatiu de les pràctiques professionals. Sovint el que es fa té a veure amb altres coses: assistir, entretenir, controlar, etc.; però no amb el fet d’educar.

Si això s’ha pogut percebre en l’àmbit de les experiències, una desorientació similar s’està produint en l’àmbit acadèmic i de la reflexió teòrica. Que la conferència inaugural del Congrés anés a càrrec de Victòria Camps, una persona que s’ha ocupat de la filosofia moral i de l’ètica, no deix de ser simptomàtic. És que potser ens manquen referents teòrics propis? L’educació social comença a patir el mateix desconcert que la pedagogia. L’educació moral, per exemple, ha omplert aquest buit en els últims 25 anys i, tanmateix, l’educació no té a veure amb això (o no té a veure només amb això). El debat sobre les finalitats de l’educació, siguin d’ordre moral (el bon ciutadà), d’ordre polític (la transformació social), psicològic (el comportament adaptat), etc. ho està envaint tot. Així, l’educació substitueix els antics discursos messiànics i emancipadors per tal de fer-la capaç de tot. Entregada a aquests objectius superiors, ningú es pregunta pels continguts de l’educació.

La pèrdua que s’ha produït en relació amb els continguts en el sistema educatiu s’està produint també en l’àmbit de l’educació social. Me’n vaig anar d’aquest VI Congrés amb la necessitat de recuperar la pregunta entorn als continguts. I no sé si aquesta pregunta cal formular-la des del “per a què” de l’educació social. Teoritzar sobre l’educació social no ens ha de portar a la recerca de principis absoluts amb els que justificar la seva acció. Aquest és un terreny abonat per a metafísics i nous moralistes entretinguts com estan en aquest simulacre intel·lectual entorn a la seguretat. Ja els hi hem entregat, com he dit abans, la pedagogia dels últims 25 anys. Als educadors socials no ens falta trobar valors morals que donin sentit a la professió. El sentit ja el trobem en la realitat social, erigida sobre antagonismes que desemboquen en la lluita social pràctica per la vertadera seguretat entre la misèria i la mort. A partir d’aquí, només cal posar-se a treballar, i pensar en què és el que cal fer, que a nivell teòric implica haver de fer-se la pregunta de: quins continguts per a quina educació social?, i començar a oblidar el “per a què”. Aquí l’educació social necessita estudiar tota la realitat sociocultural. El coneixement de les condicions materials de l’existència constitueix el fonament de la comprensió, de les que la moral i la metafísica en són una conseqüència, i no un principi fundador.

Anuncis

Arcadi Oliveres #congresoeduso

Aquest tercer vídeo, va tindre lloc el divendres 4 de maig, durant la taula debat Experiencias de futuro. Nuevos campos y líneas de ruptura en la Educación Social. Políticas públicas. La Educación Social como derecho y construcción de la ciudadanía.

En aquesta intervenció, podem escoltar un poc, a Arcadi Oliveres… Tot un plaer escoltar-lo en directe, malgrat la sensació de fer-se curt, molt curt…

TIC al servicio del ciudadano #congresoeduso

El segon vídeo per compartir, va tindre lloc va tindre lloc el mateix dia 3, de 16 a 17:30 hores, justs moments abans d’intervindre a la taula d’experiències per tal de presentar les #edusoentrevista

En aquest cas es tracta de Sera Sánchez, en un dels moments del seu taller, Las TIC al servicio del ciudadano: riesgo, libertad, creatividad… Totalment d’agrair que el gran Sera parle d’aquest projecte, mil gràcies!!!

¿Qué es educar? – Victoria Camps #congresoeduso

Ací vos deixe uns vídeos que, a la fi, he aconseguit al voltant del VI Congrés Estatal d’Educació Social que es va realitzar a València. El primer es va produir durant la jornada inaugural, just després d’aquells polítics que vingueren per parlar i per no escoltar…

Conferencia inaugural. “¿Qué es educar?, per Victoria Camps, catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Reflexions de Neus Fàbregues #congresoeduso

Neus Fàbregues va estar la meva companya alumna de la UOC que va assistir al Congrés. Es tracta d’una companya que vaig conèixer al principi del grau, ja fa uns quants semestres, i amb qui també vaig coincidir a les  I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, organitzades per la Universitat Oberta de Catalunya. És d’agrair la vitalitat que aporta aquesta persona, sempre convidant-nos a qüestionar-nos tot allò que fem, però, sobretot el per què de com actuem… Ací vos deixe les seves reflexions!!

Reflexió d’una aprenent de l’ofici d’educador@ social sobre el VI Congrés Estatal d’Educació Social 2012

Tres dies intensos en què sis-centes persones que tenen algun punt d’interconnexió amb la professió han escoltat i exposat propostes, activitats, innovacions i alguna experiència per a la reflexió. Sota els efectes del que comporta una trobada no virtual d’interrelacions personals, he après molt, i només sé que encara m’haig d’ interpel·lar més i més.

Continua llegint les reflexions de Neus Fàbregues

Més reflexions sobre el #congresoeduso #UOC

Com sabeu, a la fi, després de tant de mail i tant d’intent, salvant els obstacles que se’ns presentarem, aconseguirem fer un grup de persones de la UOC que anarem al passat VI Congrés Estatal d’Educació Social celebrat a València…

En la meva tasca de continuar donant una major visibilitat a l’educació social en el 2.0 o 3.0, a continuar prestant una major difusió dels nostres pensaments, vaig demanar la col·laboració dels meus companys, professors i alumnat que va assistir al congrés per tal de fer uns articles amb les seves impressions i reflexions al voltant d’aquest congrés…

Gràcies als que s’heu animat en aquesta tasca, de veres… Òbviament no tenien cap obligació de fer-ho, això no és tracta d’una PAC avaluable, ni en data d’entrega, ni en límit de caràcters (amb o sense espais)… Així que gràcies per la vostra col·laboració!!

Hui penjaré la de Neus Fàbregues… les properes, en els pròxims dies!! 😉

El meu pas pel #congresoeduso

Malgrat que ja vaig parlar de les meves impressions al voltant del VI congrés estatal d’educació social, recentment he aconseguit aquest vídeo de la meva primera intervenció a la taula d’experiències que també coordinava. En aquesta taula vaig tenir l’oportunitat de parlar de les #edusoentrevista, del meu projecte estrella.

Recorde que moments abans d’exposar xerrava amb Segun Moyano, i li comentava que estava molt nerviós… No es que les seves paraules em tranquil·litzaren molt, però, em comentava que eren normals els nervis… Jo ja he parlat en moltes ocasions en públic, he portat reunions de pares, he format monitors/es, he exposat,… però, tal com deia Segun, açò era una cosa que m’apassionava, i per tant, eren normals eixos nervis… Anava a estar la primera vegada que parlara d’Edusoinicis, del blog, del meu projecte…

Una vegada visualitzat i analitzat, em veig moooolt nerviós, m’ho note a cada gest, i potser ara, m’adone que vaig deixar algunes coses per dir, per explicar… Ho lamente Joan, vaig canviar-te el nom i després oblidar-ho… De totes formes, gràcies als que vareu assistir a aquesta presentació, gràcies als que vareu compartir amb mi aquest moment…

Al dia següent, vaig tornar a repetir l’experiència, dins de les II trobades de professionals de la comunicació i l’educació social, on pense que vaig actuar en molta més naturalitat i tranquil·litat, com es pot veure a la fotografia…

En fi, tot un plaer, i espere que no una experiència única…

Vídeos i notícies que s’han generat a la xarxa arran el #congresoeduso

Potser Levante_tv s’haja convertit en el mitjà de comunicació visual encarregat de retransmetre el VI Congrés Estatal d’Educació Social que ha tingut lloc aquests dies passats a València, des d’ací els meus sincers agraïments a Míriam, Paco,… i tanta altra gent que fa possible que els valencians i les valencianes disposem de mitjans de comunicació plurals… Gràcies Míriam per fer-me arribar el vídeo per poder compartir-ho amb aquells que varem assistir al Congrés i amb aquells altres que per diversos motius no pugueren fer-ho…

Quant de bé estaria que altres mitjans ocuparen les seves pàgines, minuts,… en escriure i parlar sobre l’Educació Social i no en criticar gratuïtament a aquells que tracten de defensar els interessos de tota una societat, manipular, tractar de conduir el missatge de la televisió pública per tal d’afavorir interessos partidistes, i tants i tants altres exemples als que ens tenen acostumats…

Però, no m’aniré per aquesta crítica, la intenció d’aquesta entrada, només es convidar-vos a veure dos vídeos que parlen del nostre #congresoeduso.

D’una banda podreu veure el programa especial #congresoeduso i d’altra també el programa de l’Aparador del passat 30 d’abril.

Continua llegint

Reflexiones sobre el #congresoeduso

(Traducción de la entrada anterior)

Ahora ya, parece que poco a poco va desapareciendo la resaca del VI Congreso Estatal de Educación Social… La verdad es que han sido unos días de actividad frenética, que sería difícil resumir en pocas palabras…

Atrás quedan ya esos momentos de poder presentar en dos ocasiones este blog. La primera ha sido durante el transcurso de una mesa de experiencias que además coordiné, y la segunda, enmarcada en el II Encuentro estatal de profesionales de la comunicación y la Educación Social… Gracias a la organización del congreso, y la organización del encuentro por contar conmigo, de verdad, ha sido una experiencia genial!!! Personalmente, esta adrenalina, estos momentos me han servido para reafirmarme en mi firme convicción de que se qué quiero estudiar, y qué quiero hacer… Recordando aquella entrevista que me hicieron en la UOC, estoy convencido, y ahora todavía más, que mi futuro laboral pasa por una actividad que me permita intervenir para tratar de mejorar la sociedad en la cual vivo. Además, ha sido genial recibir un par de noticias/ofertas que, a pesar de que dan mucho respeto, acepté de buen grado, y de las cuales espero no tardar mucho en acabar de contar…

En cuanto al congreso en si, al resto del congreso quiero decir, de aquí unos días podréis ver las conclusiones, y ya mismo podéis leer comunicaciones que allá se presentaron, poco a poco, la web del congreso se ha ido y se irá llenando de nuevos contenidos… Pero, cumpliendo mis expectativas, el congreso ha sido mucho más interesante en cuanto a las relaciones que allá se han generado. No diré que el congreso no ha sido interesante, ni mucho menos, pero, si he vivido con mayor intensidad e importancia aquellas relaciones y nuevas conexiones con otros profesionales, estudiantes, de Educación Social. Aspecto a destacar fue la primera jornada del congreso, ver por Valencia a tantas personas con necesidades de cambio, críticos con las políticas actuales de la derecha conservadora y sin miedos para decirlo en voz alta…
Continúa leyendo