Intervenció de drogues a les presons… marc teòric.

No existeix una única intervenció de drogues a la presó, ja que hi intervenen diferents variables molt rellevants, per tant, per tal de poder portar-la a terme, caldrà tenir molt en compte aquestes variables com són la relació entre el subjecte i el consum de substàncies, la incidència que això té amb la delinqüència, l’exclusió i la marginació, l’espai institucional, l’objectiu de la inserció social,… (Garín, 2012: 115).

Per tal d’actuar en la intervenció de drogues a la presó, caldrà situar la presó en xarxa amb les institucions socials, és a dir, caldrà situar la presó en el moment actual, sense perdre de vista que la presó és un espai tancat.

A l’igual que a qualsevol intervenció, serà de vital importància comprendre l’encàrrec institucional, tasca que sempre hem vist complexa per a la nostra professió. Per tal de realitzar això caldrà ajustar els objectius, ajustar les propostes a l’espai i als professionals, admetre suggeriments per poder generar una proposta consensuada entre els diferents actors que hi participen, establir principis de qualitat democràtica en la presa de decisions, conèixer i adequar l’espai d’intervenció als objectius i les activitats previstes, i participar en les plataformes de debat en relació amb el medi penitenciari (Garín, 2012:117), així com incidir en les polítiques d’actuació que es configuren.

Tanmateix serà necessari integrar la formació en l’activitat professional, prestant formació contínua, així com establir vincles amb els diferents actors professionals per tal d’anar tots en el mateix camí.

Per últim, i no menys important, caldrà perseverar contra la inhibició i la queixa, és a dir, caldrà ser un queixica constructiu i no pas un queixica compulsiu.

Tornar a la llibertat…

En aquest documental se’ns mostra la realitat del Joan i del Contreras a la presó, així com de les seves relacions exteriors.

Abans però, de vincular aquest documental amb la teoria, no voldria deixar passar l’ocasió per criticar un dels aspectes que hom pot apreciar al vídeo, en ell i en un moment donat, una treballadora social, li comenta al Contreras “A ti te vamos a pedir en un momento, que dejes de ser un preso que lleva un montón de años, para ser una persona normal que vive en la calle,… es un abismo”. A l’igual que quan en acció socioeducativa i diversitat funcional apreníem que no és correcte distingir entre minusvàlids, discapacitats,… i gent “normal”, pensem que en aquest cas tampoc ho és, i menys, per part d’un professional de la intervenció socioeducativa com ho és el treballador social, donat que sinó no s’aconseguirà la finalitat màxima que cerca qualsevol institució penitenciària, és a dir, la plena reinserció.

D’altra banda, al vídeo hem pogut observar allò que s’apuntava a la teoria de que mitjançant el control permanent i exhaustiu dels interns es pretén afavorir el canvi dels subjectes (Garín, 2012:96), així com l’aïllament total amb el món exterior. Aquest control ho podem veure al endinsar-nos en qualsevol de les presons que es veuen al documental, així com en la figura professional de Santi, i és de remarcar el primer contacte del Contreras amb el món exterior, quan no coneix el funcionament d’un mòbil, la targeta sanitària,…

Tanmateix, podem pressuposar l’actuació del voluntari com a membre d’alguna ONG, com a figura complementària de la intervenció pública.

Per últim, però, pense que no acaba de mostrar molt de la figura del drogodependent, si més no, els dos protagonistes entrarien dins del perfil de drogodependent (Garín, 2012: 108), no veiem més enllà que ambdós coincideixen en que es tracta d’una falsa via de fuita per tal de lluitar contra la baixa moral, però, no veiem més que una reunió amb una psicòloga per tal de veure l’evolució i l’adaptació al món exterior.

Des d’ací, recomanar veure altres documentals de “A la presó”, ja que potser a altres dels documentals s’observa més sobre la situació de persones drogodependents dins de les presons, o dels programes amb els quals s’hi treballa, però, en aquest cas, hem pogut apreciar el control i aïllament dels presos, com gestionen les seves eixides al món exterior, com es preparen mitjançant tallers professionals per tal d’aconseguir la reinserció dels nostres personatges.

Ací teniu més enllaços d’alguns d’aquests documentals:

Drogues, argot i educació social…

Personalment, considere que és fonamental que l’educador o educadora social conega l’argot corresponent. Fa no molt, vaig participar al I Observatori de Drogodependències del País Valencià, i personalment, no estava (ni estic) massa adentrat en aquest món… per tant, en moltes reunions, explicacions, em veia desorientat i havia de cercar informació

Però… una història és conèixer-lo, saber de què t’estan parlant, però, pense que ben diferent és emprar-ho. Està clar que el vocabulari ha de ser comprensible i allunyat de tecnicismes, però, pense que cal tenir cura amb no caure en emprar argot per tal de cercar una proximitat o millor comprensió, ja que:

  • L’argot és limitat, i per tant, no són gaire expressius. Per exemple, sería molt genèric dir que aquesta substància és “xunga”, però, poc informativa.
  • L’educador o educadora social serà la persona encarregada en aportar-li pautes, coneixements, recolzament,… que un “colega” no podrà aportar-li, per tant, també s’ha de marcar amb un llenguatge diferent.
  • En moltes ocasions, els educadors i educadores socials no dominen el llenguatge d’argot, i per tant, les seves intentones en aquest ús poden avocar al ridícul i a la pèrdua de capacitat d’influència.
  • Si, el nostre objectiu també és allunyar a la persona decertes activitats o consums, difícilment aconseguirem aquest objectiu amb un llenguatge que precisament marca aquesta vinculació.

En quant al vincle, cal remarcar que la cultura i el llenguatge, formen, transformen i caracteritzen els subjectes. Quan s’estableix una relació educativa, el llenguatge és el principal vincle, per tant, queda clar que la qualitat d’aquest condicionarà tota la relació educativa. Per tant, cal remarcar que no tot és blanc ni tot és negre… Pense que l’educador o educadora social ha de saber ballar entre el seu ús i el seu no ús… No podem ser taxants en quant al seu ús, per tant, caldrà saber apropar-se als usuaris, però, no fer-ne un mal ús d’aquest. A més, també cal remarcar que una de les finalitats de l’educació social passa per dotar als subjectes dels coneixements, pràctiques, valors i hàbits de comunicació i llenguatge propis de la seva època, per tant, els subjectes hauran d’adquirir i emprar un llenguatge normalitzat per tal de comunicar-se amb el seu entorn social en general.

Observatori Drogodependències i Joventut al País Valencià.

Això es va a possar en marxa a València, per a tot el País Valencià…
Fa mesos, a través de la UOC, vaig entablar conversa en un dels professors, que hem va donar Psicologia Social… Ell, em va comentar que des de la Conselleria de Sanitat d’ací anàven a fer aquest observatori, i que ell ho coordinaria, i, allò potser més interessant, era que si jo volia formar part.
Vaig tardar poc en decidir, i, mesos després, ha començat a caminar aquest projecte.
Divendres ens vam reunir a València, a la seu del Fepad, l’equip de col·laboradors/es del projecte. Seriem uns 15-20 joves disposats a participar, sense molta més informació…
Ara ja se que es… hem de fer un estudi de camp, joves, consums, hàbits,…
Vos seguiré informant!