A SS.MM. els Reis Mags d’Orient,

Benvolguts Reis Mags, què gran és això d’internet… ara no cal escriure les cartes mesos abans per enviar-les per correus, ara en qüestió de segons vosaltres ja les rebeu… Malgrat això, i com marca la tradició, ja l’altre dia la vaig deixar caure a la bústia de correus tradicionals… Pense que hi ha algunes tradicions que mai s’haurien de perdre, i aquesta, com sabeu, és una d’elles…

Continua Llegint

Anuncis

Cap d’any i feliç 2012

Com fa un moment deia al meu twitter, no se si ho sabeu, però, hui és l’últim dia de l’any… Que si, que si, que no es cap mentida, demà ja serà 2012…

Un 2012 que per a qualsevol persona, en dos dits de front al menys, sembla complicat; complicat per diversos motius, una pujada d’imposts “inesperada”, una elevada xifra d’aturats i aturades, un desànim que sembla que s’ha instaurat en l’aire que respirem dia a dia, risc, la prima, i un llarg etcètera de fets, situacions, personatges que ens animen a restar tancats en les nostres cases durant tot el 2012, tancats i amagats com quan érem menuts i ens tapàvem sota els llençols per passar la por…

Com deia Llach, anem més lluny, sempre més lluny, més lluny de l’avui que ara ens encadena, donem eixos passos cap a endavant, i que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir… Perquè jo, personalment espere un 2012 que millore aquest 2011, un 2012 que deixe enrere aquells problemes que tots i totes hem anat passant, i que ens porte grans moments per gaudir en nosaltres i en aquella gent que ens envolta.

Continua Llegint

L’inici d’un nou camí… hui han estat 6 hores d’hospital…

Hui tocava encetar un nou camí en la vida del meu avi… Aquesta setmana passada li van detectar un melanoma maligne en l’esquena… Hui anàvem a València a veure quina informació ens donàven, a veure què més coses ens podien dir…

He d’iniciar aquesta entrada dient que ha estat un dia caòtic… no m’agrada veure eixa cara en els metges quan estan pensant en el meu avi… les cares diuen molt de les persones, d’allò que estan pensant, i a mi hui, no m’han agradat… Tampoc m’ha agradat passar-me vora 6 hores a l’hospital Clínic, esperant la consulta de les 11, que a la fi han estat les 14:30 hores…

A la llarga, un dia que si no haguera eixit del llit, estic convençut haguera estat prou millor…

Continua Llegint

Final del 4t Semestre UOC.

Sembla que era ahir quan estava escribint aquestes linees, però, ja ha passat un semestre més a la UOC.

Ahir, com marca la tradició uocquil, a les 00.00 hores ja disposàvem de les notes de les PS, i amb elles, la primera alegria del dia… Després d’un semestre que se m’ha fet cansat, molt cansat, vaig veure que tenia totes les assignatures aprovades!! Però, cal afegir, que enguany, per algun motiu que desconec, la UOC va facilitar abans d’hora el resultat de les PV, fins i tot, d’algunes PS d’altres graus… Així, que la primera alegria, em la vaig portar al migdia, al veure que havia validat l’anglès II.

La meva opinió al respecte de les assignatures cursades aquest semestre, ja ha estat exposada en altres entrades, així que no tornaré a insistir… Simplement això, que ahir oficialment superava el 55% del grau d’educació social… La barrena de la meitat del total…

Hui, en canvi… toca tirar més endavant, cap a l’altre 45%… en breus a fer la matricula, i ara… ara a continuar, que hui ja s’han obert noves aules a la UOC!!

d’eleccions autonòmiques i locals

Després de la ressaca electoral, i després de veure que tot l’estat espanyol s’ha tornat blau, tornem al món de la UOC…

He de reconèixer que estic content, molt content per una part dels resultats electorals… Al País Valencià s’ha trencat el bipartidisme que existent del PPSOE. Per fí, una força nova (en quant a marca, no en quant a continguts) ha lograt entrar a les corts valencianes, i no es altra que COMPROMÍS. El nacionalisme valencià ha entrat a les corts. Hem superat la barrera del 5% i som la tercera força política… semblava mentida després d’escoltar i veure els resultats que ens donaven totes les enquestes d’un Canal 9 res manipulat…

Continua llegint

I tu… t’animes?

Com molts sabeu, sóc estudiant d’Educació Social a la UOC, i aquest semestre he estat fent una assignatura en concret: Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional, una assignatura que ens ha ajudat a obrir els ulls, a tenir una mirada un poc més crítica, a (re)pensear que si actuem, les coses poden canviar.
Gràcies a aquesta assignatura, als companys/es, al professorat, a les noves tecnologies (twitter, ziudad,…) un grup d’estudiants ens hem vist protagonistes d’un canvi. Un canvi que hem anat realitzant de forma comunitària, no teniu més que cercar l’usuari al twitter per tal de veure el nostre treball.

Tothom som persones, i en conseqüència, mereixem aquest reconeixement. TOTS/ES! Però, que passa quan la societat i/o el nostre entorn dificulten la mobilitat a algunes persones? hem de ser decidits i denunciar-ho, dir-ho en veu alta. No es tracta d’un problema d’un determinat col·lectiu, es tracta doncs, d’un problema social, i per tant, l’única solució passarà per una correcta política i un vertader canvi social.

Només en un trimestre, càmera o mòbil en mà, els i les alumnes hem vist moltes situacions que compliquen la vida diària a diferents persones. Voreres estretes per on és impossible passar en cadira de rodes, escales a les portes dels negocis locals, administracions, programes a televisió sense subtitular, plaques que encara retolen “zona per a minusvàlids”, semàfors i passos de vianants sense senyalització sonora,… situacions que incomoden o dificulten la inserció plena d’aquelles persones amb habilitats diferents.

Denunciar i voler canviar el nostre entorn, no és una pràctica assistencial, sinó la constatació del dret de tots a gaudir d’un entorn adaptat a la diversitat funcional.

Però, aquest dret que perseguim no es farà efectiu mentre no siguem molts els que fem sentir la nostra veu per tal de denunciar aquest problema social. Recordant a Confucio, “m’ho contaren i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre“, ara és el moment de no perdre aquest treball ja encetat. Ara ja hem començat a mirar, a participar i a denunciar, però, això no pot quedar en sac buit, ara hem de continuar treballant per una societat per a tothom. I tu… t’animes?

Aquesta reflexió ha estat també publicada als següents mitjans de comunicació:

Després de l’espera…

Després de l’espera, venen els resultats…

Aquesta setmana que finalitza hui he anat rebent diversos resultats… No tots, però, si un parell…

La primera CA d’anglès I ha estat més satisfactòria del que pensava… una B!!!

La nota de la PAC de diversitat funcional, encara no la se…

El segon exàmen de l’oposició ha estat menys satisfactori del que esperava, un 5… però, encara queden dos exàmens més, i molt de temps… així que temps al temps… La desídia s’ha apoderat de mi en lo que a aquest tema referència…

A més, cal afegir que ara estic a l’espera de la nota de la primera PAC d’etnografia. Un d’aquests dies faré una reflexió al voltant d’aquesta assignatura, que de moment, malgrat que semblava que m’agradaria molt, veig que no li trobe el seu trellat… temps al temps també, supose i espere…

Targeta acreditativa de la condició de persona amb discapacitat…

Hola!!!!!! Bon dia a tots/es!!
Hui estic content i volia compartir-ho en tots/es vosaltres!!!!!

No se si sabeu, però la Llei de Promoció de l’Autonomía Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies, o allò que ja es coneguda com la Llei de la Dependència, funciona arràn als polítics que tenim en les nostres comunitats… Ací en la Comunitat del tio Paco, dels tratges, de visites del Papa milionaries, de F1 i de vetla,… aquesta llei, tarda, tarda i tarda…

És per això, que per acurtar el termini d’espera entre que la sol·licites i surt la resol·lució, vaig demanar la condició de discapacitat, ja que el treballador social que treballa on jo faig feina, m’ho va aconsellar, i hui he rebut la resol·lució sobre el reconeixement del grau de discapacitat… Ara aniré a adjuntar-ho a l’expedient de la llei de la dependència…

Vinga avi, que ja tenim un pas més fet…

Continuarà…

Sona repetitiu però, ara sona en més força…

Així deia jo un hola al nou any 2011… han passat ja uns mesos, i no tracte de fer un repàs d’aquest any, sinò que… hui m’han vingut al cap aquestes paraules, m’ha vingut al cap la persona que hem va fer veure aquest video, i m’ha donat per creure més en aquestes paraules que qualsevol altre moment…

Simplement, volia tornar a compartir-lo…