Més de 14.300 signatures // Más de 14.300 firmas

VERSIÓ CATALÁ (Más abajo en castellano):

A hores d’ara ja hem superat les 14.300 signatures en la nostra petició per demanar a FGC que retire l’APP que permet denunciar la pobresa

Com he dit en moltes vegades, en cap cas esperava aquesta resposta mediàtica que està gaudint la nostra petició… No puc deixar passar qualsevol moment, per agrair a totes les persones que heu signat aquesta petició, m’agrada saber que encara queden persones implicades per tal de canviar la societat en la qual estem immersos… I, com no, també als meus companys i companyes del grau d’Educació Social de la UOC, sense els quals, tal i com comentava la primera vegada que parlava d’aquesta APP, no haguera estat possible portar a terme aquesta petició, i com no, als membres de change.org, que sempre estan pendents de si necessite qualsevol cosa…

Porte uns dies amb una barreja de sentiments i sensacions contradictòries… Ara, sé que quan parle d’aquesta APP que permet denunciar la pobresa, que fomenta les denúncies anònimes, estic parlant per més de 14.300 persones, i això, comporta certa satisfacció i alegria, però, alhora respecte, pànic, responsabilitat,… Gràcies a totes aquelles persones que m’heu fet un mail, missatge,… per donar-me el vostre recolzament i els vostres ànims, els vostres “m’agrada” en la fanpage del bloc, o els vostres RT als twetts d’edusoinicis o del meu compte… I, per descomptat, gràcies també als periodistes que s’heu fet ressò d’aquesta petició per a que retiren l’APP… En els darrers dies, he anat contestant a totes les preguntes que diversos mitjans de comunicació m’heu anat fent, gràcies a EITB Barcelona, RAC1, El Pais, La Sexta, Telecinco, Cuatro, La Vanguardia, El Huffington Post, RNE1,… i també als mitjans internacionals El tiempo de Bogotá i BBC Mundo…

Però, per molt de ressò mediàtic, per molt que passem de 14.400 signatures, encara no s’han produït els canvis desitjats… Com deia a l’anterior entrada, ni Enric Ticó (president d’FGC), ni cap membre de FGC ha fet cap comentari al respecte… Continuen escudant-se en que “només” són “alertes”… Membres de change.org, m’han confirmat que els correus electrònics als quals s’envia la nostra petició, estan rebent correctament els correus… També, es clar que ells són coneixedors, només cal veure els seus comptes de twitter, mentre Ticó només fa retweets a aquelles persones que l’insulten a títol personal (insults que no comparteixo, ni contra ell, ni els que han arribat contra mi), o el d’aquells que estan a favor, però, per molt que diguera que estava disposat a parlar amb els usuaris de FGC, encara no ha donat cap resposta… I, el compte d’FGC, dedica determinats minuts al dia per contestar als usuaris que els mencionen per twitter, amb el seu missatge estàndard de “no són denúncies, són alertes”… En definitiva, hem creat i potenciat aquest debat, però… ara només ens queda continuar demanant activament que retiren aquesta APP…

Els motius, són més que suficients, més que justificats, i més que raonables. Amb aquesta APP no estem convidats a participar de la vida política, cal recordar, que una correcta democràcia participativa, seria aquella que permeta als ciutadans decidir en la presa de decisions, no en censurar aquelles actuacions dels iguals. En aquest cas, des de FGC se’ns està convidant a fer de policies, a treure’ns els ulls uns a altres, en definitiva, a dividir la societat.

De nou, gràcies a tots i totes, i espere seguir amb vosaltres en la nostra tasca de difondre i signar la nostra petició…

Per cert, recordeu, demà diumenge 19 d’agost, estaré a partir de les 11 hores a RNE1, en el programa “No es un día cualquiera“, en la secció de “Vamos a cambiar el mundo”.

VERSIÓN EN CASTELLANO

Anuncis

Era millor no tenir contestació d’ @FGC…

VERSIÓ CATALÁ (Más abajo castellano):

Indignat, cabrejat, ràbia,… no tinc altres paraules per descriure les sensacions que m’han sorgit arran d’escoltar el programa La Nit a RAC 1

Aquest migdia, una periodista de RAC 1 es posava en contacte amb mi per tal de fer-me una entrevista, volia conèixer de primera mà la informació que hui es tractava a diversos mitjans de comunicació al voltant de la petició que varem crear per demanar a FGC que retire l’APP que permet denunciar la pobresa

Com he comentat aquesta nit a la fanpage de edusoinicis, i com es pot veure a la foto, aquesta vesprada, l’APP de FGC oferia una nova actualització, en la qual s’han produït alguns xicotets canvis, com es el fet de que s’ha eliminat l’opció de tipus de captaire. Però, l’APP continua permetent denunciar la pobresa, tal i com es veu a la imatge, és més, aquesta APP de FGC recorda que “Els trens d’FGC són un sistema de transport ferroviari públic on no està permès fer-hi negoci. Està prohibit pidolar, vendre, tocar música, cantar, etc.

Però, aquesta nit… aquesta nit he tingut la sort d’escoltar aquest fragment del programa La Nit a RAC1, el qual deixe a continuació:

En ell, podem escoltar com Enric Ticó, president d’FGC, i de FETEIA (federació estatal de Transitaris, operadors logístics i Duaners) explica que no tenia constància d’aquesta petició que hem creat, i que està disposat a parlar amb qui faça falta, ja que les poques crítiques que ha rebut de l’APP són de gent dels despatxos, però, no pas d’usuaris d’FGC

Per sort, internet demostra que això és totalment fals, ja que, des d’un inici cada colp que algú signa la petició s’envien automàticament la còpia de la carta de la petició a diversos correus, com són: rrpp@fgc.cat, jmaldea@fgc.cat i npintado@fgc.cat, tots tres extrets de la pàgina d’FGC.cat, com a mails de contacte…  Veient que cap d’aquests contactes, s’han dignat a contestar, farà un parell de dies, també vaig afegir el mail de sindic@sindic.cat, contacte que ofereix el Síndic de Greuges de Catalunya

Però, per si això fóra poc, mitjançant twitter he estat en contacte amb @FGC, tal i com també es pot veure en la següent seqüència d’imatges…

Com es pot veure a les 5 imatges, des del passat 6 d’agost, estic fent mencions a FGC per twitter, i fins i tot, hui, abans de que em cridaren de RAC 1 he mencionat a Enric Ticó, el qual, hores després parlava de la pluja a Mollo #Ripollès… per la qual, si haguera volgut, haguera pogut llegir les mencions que en té…

En definitiva… o des del twitter de FGC, ni des dels mails de contacte que figuren a la pàgina web de FGC, ni des del seu propi twitter, Enric Ticó té accés a les dades que els hi proporcionen la gent del carrer, o tampoc Enric Ticó ha gaudit de temps per mirar qualsevol dels mitjans de comunicació que aquests dies s’han fet ressò d’aquesta notícia, la qual, parla de FGC… I, això? què vol dir? Si jo fos el president d’una institució qualsevol, tractaria d’estar informat del que parlen als mitjans de comunicació, només cal cercar al google notícies la paraula “ferrocarrils” o “fgc“, i haguera pogut veure, en les primeres posicions, notícies relacionades amb la nostra petició… Supose, que si jo fos president d’una entitat, també parlaria o rebria informes, notes, post-its,… del meu gabinet de comunicació, ja siga mitjançant el gabinet de twitter, com el de premsa… Potser, el volum de feina d’aquests dies de veure com una part de la societat denuncia a una altra, haja estat motiu per ocupar molt de temps dels directius d’aquesta entitat, però, en última instància, mai haguera dit una ximpleria, com que ningú ha parlat d’això ni s’han rebut crítiques sense fer una mena d’ullada…

En fi, seguirem amb la nostra petició… Gràcies als més d’ 11.000 que si que ens hem assabentat de les queixes!!

VERSIÓN EN CASTELLANO

Continuem sense noticies de @FGC (II)… #denunciaFGC #appFGC

Moltes gràcies a totes i tots… A dia de hui, ja hem passat la barrera de les 10.300 signatures en la nostra petició exigint la retirada de l’aplicació mòbil de FGC que discrimina als més desfavorits, i la cosa continua en moviment!

Diversos han estat els mitjans de comunicació que es fan ressò de la nostra petició, però, encara queda molt per fer… De moment, totes aquelles notícies relacionades amb aquesta petició que vaig descobrint (o em feu arribar) les vaig compartint a una nova llista d’enllaços que he publicat al bloc, “Ressò a altres mitjans”, que podreu trobar al menú de la dreta d’aquest bloc…

Però, FGC continua sense donar resposta alguna… Continua semblant que per als directius de FGC, ni per al propi govern català, els importe ben poc aquestes veus demanant que retiren una aplicació que atempta contra els més desfavorits d’aquesta societat. Per això també, hem afegit a la llista de destinataris de la nostra petició al propi Síndic de Greuges de Catalunya…

Continuem pensant que aquesta APP és un cas clar d’intolerància i de discriminació contra una part de la societat, en definitiva una agressió directa i gratuita contra la dignitat de les persones…

Tanmateix, vull aprofitar des d’aquesta entrada a tots/es els que heu signat i difós aquesta petició, però, també recordar que no és tracta d’un fet que tinga a veure amb cap tipus de nacionalisme, no és indignant perquè estiga succeint a Catalunya, és indignat perquè ataca la integritat i la dignitat de les persones, així com perquè una entitat pública està fomentant que ens ataquem uns a altres, en compte de fer les seves tasques… Per favor, no contaminem aquesta denúncia per part d’uns quants que voleu aprofitar la mínima per atacar unes polítiques, o millor dit, uns sentiments… Per sort, pel que he anat llegint (que no ha estat poc), només és una xicoteta minoria la que està emprant aquest missatge per això…

Continuem, ja n’hi ha prou d’agressions a la dignitat de les persones! Signa ara aquesta petició i exigeix a FGC que retire immediatament la possibilitat de denunciar i/o alertar sobre la presència d’indigents o músics a través de la seva aplicació.

Moltes gràcies, i endavant!!!

En quant tinga més noticies les aniré compartint!!

Continuem sense noticies de FGC…

Moltes gràcies a totes i tots… A dia de hui, ja hem passat la barrera de les 7.400 signatures en la nostra petició exigint la retirada de l’aplicació mòbil de FGC que discrimina als més desfavorits, i la cosa continua en moviment!

Fins el moment, FGC només es va posar en contacte amb mi via twitter, al principi, i per dir-me que no eren “denuncies” sinó “alertes”… No tenen vergonya!!

Ahir, el diari ABC es feia ressò de la nostra petició, i hui, hem tornat a eixir al diari ABC, article també publicat a una gran quantitat de mitjans de comunicació, com diario Qué, hoy.es, el correo.com, las Provincias,…

Tanmateix han estat alguns altres mitjans que s’han posat en contacte amb mi, com El Pais, o ETB Barcelona…

Però, en cap cas, FGC ha fet cap altra menció, ni als més de 7.400 signants d’aquesta petició, ni en cap mitjà de comunicació…

Es per això, que hem de continuar amb la nostra tasca de difusió d’aquesta demanda… Tard o prompte, FGC haurà de dir la seva…

Moltes gràcies, i endavant!!!
En quant tinga més noticies les aniré compartint!!

Al voltant sobre l’APP de FGC

L’altre dia, una companya de la universitat, feia arribar al grup d’estudiants d’Educació Social UOC aquesta imatge,… Instants després, diversos companys i companyes, començarem a moure la nostra maquinària crítica, de sobte, tothom teníem clar que calia fer alguna cosa, calia ficar en moviment aquesta denúncia que ací presente…

Futurs educadores i educadors socials ho teníem clar, això no pot quedar-se així, no podem permetre aquests atacs contra la integritat dels més desfavorits, i és per això, que vaig crear aquesta petició en change.org, tothom pensàvem que calia actuar, i aquesta va estar la nostra forma de fer-ho…

Un parell de dies després de publicar-la, des de l’organització d’aquesta plataforma es varen ficar en contacte amb mi per tal de poder dotar de major difusió aquesta campanya, ja que segons ells es tracta d’un “cas molt grau, i ens agradaria ajudar-te a que la mateixa tinga major visibilitat i arribe a les persones apropiades“…

Des d’ací, el meu sincer agraïment a la plataforma change.org per recolzar la nostra demanda, i també, des d’ací, convidar-vos a totes i tots a seguir signant i difonent-la… Moltes gràcies!!

VERSIÓ CATALÁ (Más abajo castellano):

Des d’aquest enllaç podeu signar la nostra petició…

FGC ha estrenat una nova aplicació per a mòbils que permet als viatgers avisar de “comportaments incívics” en trens o andanes. El problema és que, entre aquests comportaments denunciables es troba la indigència o la música ambulant. Aquesta vergonyosa aplicació fins i tot permet classificar en la denúncia el ‘tipus de captaire o pidolaire’ del que es tracta.

Així, a partir d’ara, qualsevol podrà denunciar als pobres que es trobe en el seu trajecte pels ferrocarrils catalans, perquè així puguin “viatjar tranquils”.

Aquesta mesura, especialment greu en l’actual context de crisi, és un atac directe contra la societat en general, i sobretot contra aquelles persones més desfavorides.

És vergonyós i lamentable que una institució pública com FGC realitza aquests atacs contra la dignitat i integritat de les persones.

Què serà el proper? Aplicacions per denunciar indocumentats? Gais? Negres? Gent grossa o prima? Alts o baixos?…

Ja n’hi ha prou d’agressions a la dignitat de les persones! Signa ara aquesta petició i exigeix a FGC que retire immediatament la possibilitat de denunciar i/o alertar sobre la presència d’indigents o músics a través de la seva aplicació.

Continúa leyendo la versión en castellano

Manifestacions contra les retallades i civisme…

Hui hi havia el darrer ple abans de l’estiu a Sagunt, la meva ciutat. El ple es celebrava al Centre Cívic del Port de Sagunt. Un ple ordinari com ens acostuma a fer el PP, buit en continguts… Només 7 punts afectaven a la gestió del govern, i cal recordar que el primer punt era per aprovar l’acta del ple anterior… els 8 següents punts, de proposicions dels partits de l’oposició…

A més del ple, hui hi havia convocada una manifestació contra les brutals retallades que el PP està portant a terme, manifestació convocada pels sindicats CC. OO., UGT i CGT, així com recolzada per BLOC-Compromis, Esquerra Unida i Segregació Portenya… La manifestació, el poc recorregut que l’he acompanyada i pel que la gent ha anat comentant, s’ha portat a terme amb total normalitat, amb molta gent (la premsa hui parlava de més de 4500 segons sindicats/3500 segons policia,  persones). Cap (o molt poques) banderes de partits, i molta bandera de sindicats…

La resta? la resta pense que hi ha coses que es podien evitar… A l’arribada de la manifestació al centre cívic on es desenvolupava el ple, només han eixit a “rebre” els manifestants, tres regidors de Bloc – Compromis (l’altre intervenia en eixe moment) i un d’EUPV… En eixos moments, les persones que havien estat a la manifestació han tractat d’entrar al centre cívic, trobant-se amb una policia local que els hi impedia accedir al recinte, segons els propis, per ordres del govern… Supose, que fruit del caciquisme que ens tenen acostumats… Malgrat això, pense que ha estat la pitjor idea (i mira que en tenen de dolentes) que ha tingut l’alcalde… òbviament, la gent s’ha indignat, i s’han viscut moments de certa (per no dir molta) tensió… policies locals i manifestants per terra, alguns tractant d’entrar, altres tractant d’eixir,… Finalment, l’alcalde, veient el que succeïa ha decidit que els manifestants entraren al centre cívic, calmant l’ambient de forma radical… Conclusió? Les provocacions retrogrades del PP no porten enlloc més que al calfament generalitzat…

Posteriorment, una vegada una part ens trobàvem dins, i l’altra fora entenent que no podíem estar tothom al plenari, s’ha procedit a la lectura del manifest, per part dels sindicats. Alguna interrupció, per part d’una massa que cridava que ja està farta de tanta corda que ens ofegue, aplaudiments pels sindicats,…

Continua llegint

Ja està bé!!! #19J

Perquè ja està bé! Ja n’hi ha prou!!

Per tothom és més que conegut que jo no he votat ni a Rajoy ni al PP aquestes (ni cap altres) eleccions… Perquè ja està bé que Rajoy i el PP amb la seva majoria absoluta injusta, facen i desfacen tot allò que els hi vinga en gana, sense pensar en altres opcions, propostes ni consensos…

Estic indignat, però, també estic fart. Em negue a totes aquelles retallades i enganys que està fent l’actual govern popular. Estic fart de les retallades que trenquen qualsevol estat de benestar, i que carreguen contra els més dèbils… polítiques de retallades que no pense que donen solució a la situació actual que estem patint, sinó que per contra, agreujaran molt més la crisi, ofegant les economies familiars, empitjorant la situació dels aturats,…

Estic indignat, però, també estic fart de que es carreguen els serveis públics, i de qualitat. Que es carreguen la nostra educació i sanitat pública… Fart de que cremen, no només el territori, sinó també a les persones…

Fart que l’actual president del govern no done explicacions a tots els ciutadans i es dedique a veure el futbol o a entregar llibres a l’església… fart de donar-me compte del que succeeix al meu territori pels mitjans de comunicació internacionals… Fart de…

Considere que altres polítiques són possibles, considere que és molt millor rescatar persones que no a la banca… Vull recuperar els meus drets!! Polítics, deixeu d’emprar la vostra injusta majoria absoluta, no destruïu les polítiques socials, parleu amb els agents de l’acció socioeducativa…

Mentrestant, jo continuaré eixint al carrer, per cridar en veu molt alta, que ja està bé! que rescatem persones, que recuperem els nostres drets… i que no, que no vull un govern tant conservador al front del meu país… ni tampoc d’Espanya…

Votació als #premisblocs12 de @STIC

El passat dijous 12 de juliol de 2012, es va iniciar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2012 que organitza i convoca, ja per 5a edició l’Associació Stic.cat.

Per a votar els vostres blocs preferits vos heu de registrar, tal com s’indica en les bases al web dels premis per accedir al vostre panell de votació; allà trobareu els blocs organitzats en les 15 categories que es convoquen els premis i en podreu votar un, només 1 per cada categoria.

Aquestes són les 15 categories, en les que trobareu tant blocs personals com professionals:

  1. Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre
  2. Corporatiu
  3. Comunicació i nous mitjans
  4. Cuina, gastronomia i enologia
  5. Cultura i tendències
  6. Literatura
  7. Educació
  8. Esports
  9. Història, tradicions i patrimoni
  10. Política, economia i societat
  11. Miscel·lània i Personals
  12. Sostenibilitat i medi ambient
  13. TIC
  14. Turisme i viatges
  15. Universitats, recerca i ciència

Els vots obtinguts per cada bloc determinaran els finalistes per cada categoria; serà llavors un jurat qui valoraran els blocs finalistes per escollir-ne els premiats.

El període de votació finalitzarà el proper 10 de setembre de 2012 i el lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2012 es farà el divendres 5 d’octubre a Reus.

Vos anime a participar en la votació, a passejar pels blocs que participen, plurals, diversos, però tots ells escrits en català i a votar aquells que més us agradin!

Com ja vaig avisar anteriorment, jo també participe, amb aquest bloc, als premis Blocs 2012; podreu trobar “Educació Social, des dels inicis” dins la categoria “Educació“.

69 gràcies…

Volia donar les gràcies a les 69 persones que han recolzat la meva candidatura com a representant d’estudiants d’Educació Social a la Comissió d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. És d’agrair veure com la tasca realitzada ha estat recolzada pels propis companys/es. Gràcies per duplicar el nombre de vots de fa dos anys

Gràcies a aquests vots, he aconseguit la representació en aquesta Comissió d’Estudis. Gràcies a aquests 69 vots, tornaré a resultar representant dels i de les estudiants del nostre grau d’Educació Social durant els pròxims dos anys…

A partir d’ara, i fins el proper 6 de juny, està obert el període de presentacions d’al·legacions o recursos per part d’aquells que estiguen descontents amb aquests resultats…
Així que, de moment, sóc candidat electe provisional tant a la comissió d’estudis com a la comissió de seu (València).
Com vaig dir a la meva presentació de candidatura, per sort enguany hem estat més persones disposades a participar d’aquestes comissions. Així que des d’ací també donar l’enhorabona a Lucia Botana, que també ha estat escollida representant dels nostres estudis… i com no, també a Montserrat Delgado, la qual, malgrat no eixir com representant va donar el pas per presentar-se a aquestes eleccions, i a la qual, des d’ací li ofereixo tot el meu suport per presentar qualsevol tema a les properes reunions de comissions.
El fet de ser més representants (d’un passem a dos), ens permetrà més temps a les reunions, però, també i més important, arribar a un major nombre d’estudiants del nostre grau. Espere, com he comptat aquests dos anys enrere, tornar a comptar amb la participació, implicació i recolzament de tots i totes els companys/es d’Educació Social, per tal de que entre tots/es pugam defendre els nostres interessos i drets com a estudiants.
Gràcies, de veres… !

Reflexions de Jordi Solé #congresoeduso

Jordi Solé Blanch ha estat un dels professors que va participar també al VI Congrés Estatal d’Educació Social. És pedagog, educador social i doctor per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb una tesis sobre antropologia de l’educació.

La seva trajectòria professional ha passat per educador social en diferents centres del sistema de protecció al menor, als serveis socials, pedagog de l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència al Baix Penedès, així com professor a la URV. Actualment, desenvolupa la seva tasca com a professor de l’equip dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC.

Durant el transcurs del congrés, va presentar la comunicació “Arte, Política y Experiencia en Educación Social” junt a Asun Pié i Francesc Garreta.

Vaig coincidir per primera vegada amb ell a les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, organitzades per la UOC, però, no serà fins el congrés on tornem a coincidir… Moltes gràcies Jordi per deixar-me compartir les teves reflexions!!! I… un plaer haver tornat a coincidir amb tu, espero, que no siga l’última!!

Comentaris entorn al VI Congrés d’Educació Social, per al blog de Miquel Rubio.

L’educació social ha passat molts anys buscant el reconeixement professional i acadèmic. Els diferents congressos celebrats fins ara han contribuït a la seva visibilitat. Actes com aquest permeten que es mantingui viu el contacte entre el món acadèmic i el món professional. Ambdós necessiten reconèixer-se en el que fan i reduir les distàncies que sovint els separen. Hi ha molt camí per recórrer encara en aquest sentit.

Sabem que l’educació social concedeix un espai privilegiat a les pràctiques professionals. Aquestes estan en l’origen de la professió. Potser per això es reserva un espai molt ampli en els Congressos per tal de donar-les a conèixer i celebrar la vitalitat i el dinamisme de l’exercici professional. Però en aquest Congrés he viscut cert excés. Excés d’experiències i de pràctiques que es porten a terme en nom de l’educació social. Si per una banda s’obté la satisfacció de veure com l’educació social s’està obrint camí en múltiples camps laborals, per l’altra no deix de sorprendre el fet de trobar-se amb tanta confusió.  En aquest Congrés s’han exposat desenes d’experiències en les que ha mancat una reflexió més profunda entre allò que es fa en nom de la professió i allò que té a veure amb un altre tipus de funcions. Comença a estendre’s certa sensació que cada vegada pesa menys el component educatiu de les pràctiques professionals. Sovint el que es fa té a veure amb altres coses: assistir, entretenir, controlar, etc.; però no amb el fet d’educar.

Si això s’ha pogut percebre en l’àmbit de les experiències, una desorientació similar s’està produint en l’àmbit acadèmic i de la reflexió teòrica. Que la conferència inaugural del Congrés anés a càrrec de Victòria Camps, una persona que s’ha ocupat de la filosofia moral i de l’ètica, no deix de ser simptomàtic. És que potser ens manquen referents teòrics propis? L’educació social comença a patir el mateix desconcert que la pedagogia. L’educació moral, per exemple, ha omplert aquest buit en els últims 25 anys i, tanmateix, l’educació no té a veure amb això (o no té a veure només amb això). El debat sobre les finalitats de l’educació, siguin d’ordre moral (el bon ciutadà), d’ordre polític (la transformació social), psicològic (el comportament adaptat), etc. ho està envaint tot. Així, l’educació substitueix els antics discursos messiànics i emancipadors per tal de fer-la capaç de tot. Entregada a aquests objectius superiors, ningú es pregunta pels continguts de l’educació.

La pèrdua que s’ha produït en relació amb els continguts en el sistema educatiu s’està produint també en l’àmbit de l’educació social. Me’n vaig anar d’aquest VI Congrés amb la necessitat de recuperar la pregunta entorn als continguts. I no sé si aquesta pregunta cal formular-la des del “per a què” de l’educació social. Teoritzar sobre l’educació social no ens ha de portar a la recerca de principis absoluts amb els que justificar la seva acció. Aquest és un terreny abonat per a metafísics i nous moralistes entretinguts com estan en aquest simulacre intel·lectual entorn a la seguretat. Ja els hi hem entregat, com he dit abans, la pedagogia dels últims 25 anys. Als educadors socials no ens falta trobar valors morals que donin sentit a la professió. El sentit ja el trobem en la realitat social, erigida sobre antagonismes que desemboquen en la lluita social pràctica per la vertadera seguretat entre la misèria i la mort. A partir d’aquí, només cal posar-se a treballar, i pensar en què és el que cal fer, que a nivell teòric implica haver de fer-se la pregunta de: quins continguts per a quina educació social?, i començar a oblidar el “per a què”. Aquí l’educació social necessita estudiar tota la realitat sociocultural. El coneixement de les condicions materials de l’existència constitueix el fonament de la comprensió, de les que la moral i la metafísica en són una conseqüència, i no un principi fundador.