Quina societat estem construint?

Quina societat estem construint? Cap a on ens dirigim?

Hui tornava cap a casa, en el cotxe d’un amic, amb tres persones més al cotxe. Hi érem un de 50 i pocs anys, i tres de 28 anys… Al llarg de la nit, havíem estat parlant de diverses temàtiques, des de la política local, fins l’estatal o d’altres estats… De sobte, ara no recorde exactament com, la conversa ha pegat un gir més, i s’ha començat a parlar d’altres aspectes més “perillosos”. Hem parlat de la pena de mort, de la condemna a cadena perpètua, castració química,…

Potser visc a un món de color de rosa, potser tinc una sensibilitat que m’ha permès estudiar el que estudie, potser… però, la tònica general de la conversa, les altres veus, eren defensores, en major o menor mesura d’aspectes com la pena de mort (legislada encara en alguns països), com de la cadena perpètua… Jo, he ossat a dir que confiava i creia en l’educació dels subjectes, de la societat en general… ai amic!!! què has dit??!!

Un assassí no serà mai reeducat, un violador tampoc, el xicon que ha mort a diverses persones durant la pel·lícula de Batman no està esquizofrènic, és un assassí que no mereix cap perdó, ETA no mereix perdó,… i un llarg etcètera d’exemples que no mereixen ni perdó ni educació, només condemnes; ja siguen de tancar-los de per vida, o de matar-los a ells…

Tornaré a preguntar: quina societat estem construint? Cap a on ens dirigim?

Anuncis

Ja està bé!!! #19J

Perquè ja està bé! Ja n’hi ha prou!!

Per tothom és més que conegut que jo no he votat ni a Rajoy ni al PP aquestes (ni cap altres) eleccions… Perquè ja està bé que Rajoy i el PP amb la seva majoria absoluta injusta, facen i desfacen tot allò que els hi vinga en gana, sense pensar en altres opcions, propostes ni consensos…

Estic indignat, però, també estic fart. Em negue a totes aquelles retallades i enganys que està fent l’actual govern popular. Estic fart de les retallades que trenquen qualsevol estat de benestar, i que carreguen contra els més dèbils… polítiques de retallades que no pense que donen solució a la situació actual que estem patint, sinó que per contra, agreujaran molt més la crisi, ofegant les economies familiars, empitjorant la situació dels aturats,…

Estic indignat, però, també estic fart de que es carreguen els serveis públics, i de qualitat. Que es carreguen la nostra educació i sanitat pública… Fart de que cremen, no només el territori, sinó també a les persones…

Fart que l’actual president del govern no done explicacions a tots els ciutadans i es dedique a veure el futbol o a entregar llibres a l’església… fart de donar-me compte del que succeeix al meu territori pels mitjans de comunicació internacionals… Fart de…

Considere que altres polítiques són possibles, considere que és molt millor rescatar persones que no a la banca… Vull recuperar els meus drets!! Polítics, deixeu d’emprar la vostra injusta majoria absoluta, no destruïu les polítiques socials, parleu amb els agents de l’acció socioeducativa…

Mentrestant, jo continuaré eixint al carrer, per cridar en veu molt alta, que ja està bé! que rescatem persones, que recuperem els nostres drets… i que no, que no vull un govern tant conservador al front del meu país… ni tampoc d’Espanya…

Vídeos i notícies que s’han generat a la xarxa arran el #congresoeduso

Potser Levante_tv s’haja convertit en el mitjà de comunicació visual encarregat de retransmetre el VI Congrés Estatal d’Educació Social que ha tingut lloc aquests dies passats a València, des d’ací els meus sincers agraïments a Míriam, Paco,… i tanta altra gent que fa possible que els valencians i les valencianes disposem de mitjans de comunicació plurals… Gràcies Míriam per fer-me arribar el vídeo per poder compartir-ho amb aquells que varem assistir al Congrés i amb aquells altres que per diversos motius no pugueren fer-ho…

Quant de bé estaria que altres mitjans ocuparen les seves pàgines, minuts,… en escriure i parlar sobre l’Educació Social i no en criticar gratuïtament a aquells que tracten de defensar els interessos de tota una societat, manipular, tractar de conduir el missatge de la televisió pública per tal d’afavorir interessos partidistes, i tants i tants altres exemples als que ens tenen acostumats…

Però, no m’aniré per aquesta crítica, la intenció d’aquesta entrada, només es convidar-vos a veure dos vídeos que parlen del nostre #congresoeduso.

D’una banda podreu veure el programa especial #congresoeduso i d’altra també el programa de l’Aparador del passat 30 d’abril.

Continua llegint

Reflexiones sobre el #congresoeduso

(Traducción de la entrada anterior)

Ahora ya, parece que poco a poco va desapareciendo la resaca del VI Congreso Estatal de Educación Social… La verdad es que han sido unos días de actividad frenética, que sería difícil resumir en pocas palabras…

Atrás quedan ya esos momentos de poder presentar en dos ocasiones este blog. La primera ha sido durante el transcurso de una mesa de experiencias que además coordiné, y la segunda, enmarcada en el II Encuentro estatal de profesionales de la comunicación y la Educación Social… Gracias a la organización del congreso, y la organización del encuentro por contar conmigo, de verdad, ha sido una experiencia genial!!! Personalmente, esta adrenalina, estos momentos me han servido para reafirmarme en mi firme convicción de que se qué quiero estudiar, y qué quiero hacer… Recordando aquella entrevista que me hicieron en la UOC, estoy convencido, y ahora todavía más, que mi futuro laboral pasa por una actividad que me permita intervenir para tratar de mejorar la sociedad en la cual vivo. Además, ha sido genial recibir un par de noticias/ofertas que, a pesar de que dan mucho respeto, acepté de buen grado, y de las cuales espero no tardar mucho en acabar de contar…

En cuanto al congreso en si, al resto del congreso quiero decir, de aquí unos días podréis ver las conclusiones, y ya mismo podéis leer comunicaciones que allá se presentaron, poco a poco, la web del congreso se ha ido y se irá llenando de nuevos contenidos… Pero, cumpliendo mis expectativas, el congreso ha sido mucho más interesante en cuanto a las relaciones que allá se han generado. No diré que el congreso no ha sido interesante, ni mucho menos, pero, si he vivido con mayor intensidad e importancia aquellas relaciones y nuevas conexiones con otros profesionales, estudiantes, de Educación Social. Aspecto a destacar fue la primera jornada del congreso, ver por Valencia a tantas personas con necesidades de cambio, críticos con las políticas actuales de la derecha conservadora y sin miedos para decirlo en voz alta…
Continúa leyendo

Reflexions al voltant del #congresoeduso

Ara ja, sembla que poc a poc va amainant la ressaca del VI Congrés Estatal d’Educació Social… La veritat es que han estat uns dies d’activitat frenètica, que seria difícil resumir en poques paraules…

Darrere queden ja eixos moments de poder presentar en dues ocasions aquest blog. La primera ha estat al transcurs d’una taula d’experiències la qual vaig coordinar, i la segona, emmarcada en la II Trobada estatal de professionals de la comunicació i l’Educació Social… Gràcies a l’organització del congrés, i l’organització de la trobada per comptar amb mi, de veres, ha estat una experiència genial!!! Personalment, aquesta adrenalina, aquests moments m’han servit per reafirmar-me en la meva firma convicció de que sé el que vull estudiar, i se que vull fer… Recordant aquella entrevista que em varen fer a la UOC, estic força convençut, i ara encara més, que el meu futur laboral passa per una activitat que em permeti intervenir per a tractar de millorar la societat en la qual visc. Tanmateix, ha estat genial rebre un parell de notícies/ofertes que, malgrat que fan molt de respecte, vaig acceptar de bon grat, i de les quals espere no tardar molt en acabar de contar…

En quant al congrés en si, a la resta del congrés vull dir, d’ací uns dies podreu veure les conclusions, i ja mateix podeu llegir comunicacions que allà es van presentar, poc a poc, la web del congrés s’ha anat i s’anirà omplint de nous continguts… Però, complint les meves expectatives, el congrés ha estat molt més interessant en quant a les relacions que allà s’han generat. No diré que el congrés no ha estat interessant, ni molt menys, però, si he viscut en major intensitat i importància aquelles relacions i noves connexions amb altres professionals, estudiants, d’Educació Social. Aspecte a ressaltar va estar la primera jornada del congrés, veure per València a tantes persones amb necessitats de canvi, crítics amb les polítiques actuals de la dreta conservadora i sense pors per dir-ho en veu alta…

Continua llegint

VI Congrés Estatal d’Educació Social…

I finalment, va resultar la meva foto guanyadora del concurs Yo Iré a Valencia 2012… Com ja vaig dir, el premi resulten 2 passos per al propi congrés, motivació més que suficient per als temps que corren… I, també com ja vaig dir, aquest premi no és només per mi, sinó que ho és per a 4 companys/es, tots estudiants de la UOC, amb els quals molt gustosament compartiré aquestes entrades, resultant més econòmic per tots 4…

Gràcies a tots aquells i aquelles que heu votat la foto, a les diverses amistats que han fet difusió,…

Ací teniu l’enllaç a la pàgina del congrés on diu quina és la foto guanyadora, i també podeu veure el vídeo missatge que m’han demanat des de l’organització del propi congrés per a la seva difusió… 🙂

 

#primaveravalenciana

Aquests dies, sembla que alguna cosa està despertant al País Valencià. Sembla que el meninfotisme valencià ha donat pas a un moviment pacífic fart de tanta història…

Tot s’iniciava uns dies enrere, el passat dimecres 15 de febrer, quan un grup d’estudiants protestaven a les portes del seu institut (com d’altres ho feien a molts altres instituts), l’IES Lluís Vives. Mentre aquests joves reclamaven una educació publica i de qualitat i, més concretament, demanant el luxe de disposar de calefacció en el centre… El govern valencià, pel motiu que siguera, va optar per calfar d’altra forma a aquells estudiants, fins el punt de detindre a un dels menors… La rèplica per part de la societat estudiantil valenciana va estar ràpida, al dia següent, altres joves d’altres centres es convocaven també a les portes del Vives per tal de solidaritzar-se amb els companys i companyes, i la policia i el govern valencià, hagueren de pensar que eren més joves sense calefacció als quals seria millor calfar…

Ja no només són els i les joves qui protesten contra aquest atac produït per les que en teoria són les forces de l’ordre, sinó que ara, gran part de la societat valenciana ha eixit al carrer a dir que ja està bé! Professors/es i familiars, les xarxes, diversos moviments sorgits des d’internet,…

Ahir, estàvem a la facultat d’història, la gent, tractava d’organitzar-se per tal de no tornar a veure’s en situacions com aquestes, els d’allà, parlàvem de com defensar-nos dels atacs de la policia nacional, un altre ens mostrava tècniques de defensa pacífica, altre… Situacions que només descriuen la LAMENTABLE actitud que estan tenint els nostres governants i aquells/es que tenen per feina protegir-nos…

Doncs si… ja està bé!!!! Diem no!!!! Nosaltres no som d’este món!!!! Nosaltres no som l’enemic, i si ho som, ho serem tots i totes junts/es…. No entrem en les provocacions de la policia, però, no deixem d’acudir als diversos punts de trobada, a mostrar la nostra repulsa i indignació davant d’aquests que ens governen… per tractar d’aconseguir evitar aquests titulars, aquests altres, o tants i tants que aquests dies circulen per diversos mitjans de comunicació o per les xarxes…  No volem una policia ni un govern injust, només, si recordem i tirem la vista uns dies enrere, volem una educació pública i de qualitat… i de pas, que ens funcione la calefacció!!!

La por…

Més que la por, pense que aquest post hauria d’anomenar-se les pors, si en plural… Ja quan estava passant això que ara descriuré, m’ha vingut a la ment aquest compte de Jorge Bucay “El elefante encadenado“, compte que d’altra banda, l’altre dia ens feien visionar al curs de disseny social que em vaig matricular

Continua llegint

I Jornades d’Educació Social #edsocialuoc

750 km després vaig tornar a casa, un poc cansat de conduir, però, content i motivat pel dia passat…

Com molts sabeu, dissabte 12 de novembre tingueren lloc les I Jornades d’Educació Social: Històries, imatges i experiències d’una professió, a Can Bordoi, en Llinars del Vallès, allò que vaig tractar de promoure pel twitter com a #edsocialuoc.

He de reconèixer que em sent una persona afortunada pel fet de viure a València, vaig gaudir de l’experiència de poder passar la nit prèvia a Can Bordoi en la seva gent… Increïble l’experiència!!

Continua Llegint

d’eleccions autonòmiques i locals

Després de la ressaca electoral, i després de veure que tot l’estat espanyol s’ha tornat blau, tornem al món de la UOC…

He de reconèixer que estic content, molt content per una part dels resultats electorals… Al País Valencià s’ha trencat el bipartidisme que existent del PPSOE. Per fí, una força nova (en quant a marca, no en quant a continguts) ha lograt entrar a les corts valencianes, i no es altra que COMPROMÍS. El nacionalisme valencià ha entrat a les corts. Hem superat la barrera del 5% i som la tercera força política… semblava mentida després d’escoltar i veure els resultats que ens donaven totes les enquestes d’un Canal 9 res manipulat…

Continua llegint