Drogues, argot i educació social…

Personalment, considere que és fonamental que l’educador o educadora social conega l’argot corresponent. Fa no molt, vaig participar al I Observatori de Drogodependències del País Valencià, i personalment, no estava (ni estic) massa adentrat en aquest món… per tant, en moltes reunions, explicacions, em veia desorientat i havia de cercar informació

Però… una història és conèixer-lo, saber de què t’estan parlant, però, pense que ben diferent és emprar-ho. Està clar que el vocabulari ha de ser comprensible i allunyat de tecnicismes, però, pense que cal tenir cura amb no caure en emprar argot per tal de cercar una proximitat o millor comprensió, ja que:

  • L’argot és limitat, i per tant, no són gaire expressius. Per exemple, sería molt genèric dir que aquesta substància és “xunga”, però, poc informativa.
  • L’educador o educadora social serà la persona encarregada en aportar-li pautes, coneixements, recolzament,… que un “colega” no podrà aportar-li, per tant, també s’ha de marcar amb un llenguatge diferent.
  • En moltes ocasions, els educadors i educadores socials no dominen el llenguatge d’argot, i per tant, les seves intentones en aquest ús poden avocar al ridícul i a la pèrdua de capacitat d’influència.
  • Si, el nostre objectiu també és allunyar a la persona decertes activitats o consums, difícilment aconseguirem aquest objectiu amb un llenguatge que precisament marca aquesta vinculació.

En quant al vincle, cal remarcar que la cultura i el llenguatge, formen, transformen i caracteritzen els subjectes. Quan s’estableix una relació educativa, el llenguatge és el principal vincle, per tant, queda clar que la qualitat d’aquest condicionarà tota la relació educativa. Per tant, cal remarcar que no tot és blanc ni tot és negre… Pense que l’educador o educadora social ha de saber ballar entre el seu ús i el seu no ús… No podem ser taxants en quant al seu ús, per tant, caldrà saber apropar-se als usuaris, però, no fer-ne un mal ús d’aquest. A més, també cal remarcar que una de les finalitats de l’educació social passa per dotar als subjectes dels coneixements, pràctiques, valors i hàbits de comunicació i llenguatge propis de la seva època, per tant, els subjectes hauran d’adquirir i emprar un llenguatge normalitzat per tal de comunicar-se amb el seu entorn social en general.

Anuncis

Entrevista al butlletí universitari de la #UOC

Recentment ha eixit publicat el número 65 del butlletí WOK, la revista universitària de la UOC…

Aquesta revista universitària, que segons els responsables del grau d’Educació Social arriba a vora 50.000 lectors/es, entre els seus diversos apartats, realitza una entrevista a persones relacionades amb la pròpia Universitat, que per algun o altre motiu, han realitzat alguna tasca a destacar…

A inicis de gener de 2012, es posaven en contacte amb mi per comentar-me que “Ens sembla molt interessant el teu projecte; no només pels estudiants d’Educació Social sinó per a tots. Per això et voldriem proposar una entrevista. Si et sembla bé, en comptes de fer-la tu, aquest cop te la fariem nosaltres…” Com vos podreu imaginar, vaig acceptar aquesta proposta, si més no en un principi em feia molta vergonya, por, desconcert,… al llarg dels missatges que varem intercanviar la Mireia (que va estar qui em va realitzar l’entrevista) i jo, vaig anar tranquil·litzant-me cada cop més…

Ací teniu l’entrevista,  de veres, moltes gràcies a la UOC per aquesta proposta, sincerament, estic molt content i orgullós del resultat final i del simple fet d’haver-ne participat…

No puc deixar passar l’ocasió per donar les gràcies també al meu amic Jaume Roig per fer-me les fotos que tenia que enviar, malgrat que aquestes quatre van estar la primera proposta que va realitzar i la UOC va denegar per estar en blanc i negre… així com a Segundo, Jordi, Òscar, Encarna, Patrícia, Montserrat, Violeta, Raúl, Sera, Pere,… i tants altres Educadors/es Socials que encara falten per entrevistar i afegir al seu corresponent apartat,…

Però, també, moltes gràcies als companys i companyes del grau d’Educació Social, a eixa família que diàriament estem en contacte tractant de formar-nos per fer un món millor, i, com no, a aquelles persones que destineu un moment per llegir-la, comentar-la,…

Funció de l’Antropologia Pedagògica a les societats fragmentades.

L’antropologia, és la ciència que estudia l’ésser humà de forma holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l’antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s’ocupa d’estudiar l’origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l’espai, és a dir, del procés biosocial de l’existència de la raça humana. Es distingeix d’altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l’home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa; el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l’home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d’aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.

Es distingeixen dos ramificacions de l’antropologia, la social i la cultural. L’antropologia de l’educació formarà part de l’antropologia cultural i es nodrirà de tres fonts: l’estudi de l’home, la filosofia i els fonaments de l’educació.

En un primer moment es denominà antropologia pedagògica, però, posteriorment passà a definir-se com antropologia de l’educació amb un sentit més ampli, referit a la formació integral de la persona.

Continua Llegint

I en aquest, ja en van 6…

I en aquest semestre, ja en van sis des de que em vaig matricular a la UOC

Això comporta que ja he finalitzat cinc, en principi, satisfactòriament (a excepció d’una assignatura que repetiré aquest sisè semestre…), amb els seus 150 crèdits superats (incorporant també a l’expedient les assignatures convalidades) dels 240 totals que implica ser (ja he parlat en altres ocasions sobre si l’educador social és o no en funció d’uns estudis només…) graduat en Educació Social… 

Aquests propers dies, actualitzaré les assignatures del grau, val? però, per avançar ja comente que m’he matriculat d’una que porte arrossegant des del semestre passat, Ètica aplicada a l’educació social en la qual m’acompanyen també el 30% de companys/es que l’hem de tornar a cursar, així com de 4 noves assignatures: Educació per a l’acció crítica (la primera optativa que curse), Acció socioeducativa a l’escola, Drogues: prevenció i formes d’acció socioeducativa, i per últim, el famós Pràcticum I… ja vos aniré contant les meves experiències!!!

Informacions de Matricula – Febrer 2012

Orientacions Matricula podeu trobar un document facilitat per la UOC amb informació rellevant sobre les diverses assignatures que s’ofereixen per a aquest semestre que serà el sisè des de que l’Educació Social es va inaugurar en aquesta Universitat…

Espere que siga de la vostra utilitat!! 😉

L’ètica de la complexitat i el codi deontològic

Ètica prové del grec éthos, que significa comportament, hàbits, costums (2011: 53). Entenem per ètica allò que respon al que és bo en interès d’un mateix (ja sigui un “jo” o un “nosaltres), és a dir, podríem pensar en una mena de codi obert de normes civils, o dit d’altra manera, l’ètica serà la ciència encarregada d’estudiar i de pensar el contingut de la moral, entenent com a moral allò que és bo per a tothom, aquell conjunt de principis, normes, preceptes, valors i actituds sobre la manera de comportar-se per portar una vida que es considera bona i justa (2011:53). Tanmateix, hem pogut observar que a l’igual que la societat ha anat evolucionant, en ella la ètica i la moralitat també ho han anat fent, per exemple, antigament (fins fa no molts anys), la dona estava relegada a un segon plànol; aquesta no podia ser part activa de la societat, i estava sotmesa a les decisions dels barons que l’envoltaven; aquest fet, en la seva època (o en altres cultures) estava ben vist pel conjunt de la societat, fins que aquesta societat va anar avançant, va anar escoltant aquelles veus contràries i va modificar les seves conductes i la pròpia acceptació d’aquesta pràctica.

Continua llegint

PS 18/01/2012

A l’apartat corresponent de les assignatures que s’imparteixen al grau d’educació social a la UOC, ja podeu consultar les dues Proves de Síntesi que he realitzat hui 18 de gener… En aquest cas es tracten de les PS de Família i educació social, així com de Direcció i Gestió de centres i programes d’educació social.

Molta sort per als companys/es que encara vos queda dissabte…

PS 14/01/2012

A l’apartat corresponent de les assignatures que s’imparteixen al grau d’educació social a la UOC, ja podeu consultar les dues Proves de Síntesi que vaig realitzar el passat dissabte 14 de gener… En aquest cas es tracten de les PS d’ètica aplicada a l’educació social i de teoria de l’educació

Molta sort per als propers dos dies de proves que ens queden…

Ja estan ací les PS un any més…

Doncs si, ja tenim les Proves de Síntesi… Durant tres dies, els estudiants de la UOC estarem realitzant les diverses Proves de Síntesi, Proves de Validació i/o Exàmens… Així que molta molta sort a tots/es els que ens examinem…

A l’igual que semestres anteriors, tant com vaja fent les meves proves, aniré publicant a les seves corresponents assignatures allò que m’han demanat a mi… Sort i ànims!!!

La figura de l’educador/a social a un CRAE.

            Un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) és un servei que neix de la necessitat d’atendre infants i joves menors d’edat tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància) i que cal separar del seu àmbit familiar de forma temporal. La seva estada al CRAE s’estendrà fins que deixin de concórrer els elements de risc que van provocar l’ingrés, bé fins que es trobi una família acollidora, bé perquè disposi de prou recursos personals per iniciar un projecte de vida autònom fora del CRAE. El CRAE doncs, més enllà de garantir les necessitats bàsiques materials, ha de contribuir al procés de socialització i creixement dels infants que atén en tots els àmbits i fer-ho de forma individualitzada, promovent la seva autonomia de forma progressiva i adequada a les seves capacitats. El CRAE es regeix per un projecte educatiu, un reglament de règim intern i una programació anual. L’equip humà està format per educadores i educadors socials, i un director que assumeix les guardes i comanda el projecte juntament amb el personal de servei necessari. Com a servei residencial està obert 24 hores al dia tot l’any.[1]

Continua Llegint