Què pensar?

Només resten unes hores per al proper… demà vos podré dir quin recorregut vaig a seguir…

Ara mateix, només puc dir que al cap em venen un fum d’opinions, pensaments, mal de cap en general…

Demà serà o dia d’inicis de canvis o continuació d’una situació poc estable… Siga el que siga, esperem que siga per millorar, això si!

I hui ja és demà

Anuncis

86 anys…

Si senyors/es… el més major de la família… ahir el meu avi feia 86 anyets… i es per això que hui he volgut escriure dels nostres majors, i en especial, del meu avi, que ahir va tenir el seu dia de cel·lebració…

No puc deixar d’estar un poc melancòlic cada vegada que pense en ell… després de 86 anys, ha decidit que el seu cap i la seva ment vagen per altre lloc i altre camí,… cada día cal esperar uns minuts, unes paraules, per tal de que veja que sóc el seu net el que està davant d’ell en els braços oberts esperant un abraç, cada dia, cal “aguantar” la cara d’extrany que posa quan li done milers de besos, fins que finalment diu: “Miguel, porqué acabas de llegar?, han venido a darme besos y tu no estabas!!”

Continua llegint

Distància

Es denomina distància a la longitud del camí més curt entre dos entitats.

Aquest concepte s’empra molt a sovint també entre les relacions de les persones… “pense que sería millor posar un poc de distància entre nosaltres, açò no porta a cap lloc…”

Fins quin punt es correcta eixa distància? Jo continue pensant que no és la opció correcta, malgrat que si potser, siga l’opció més senzilla, la més fàcil, o la més covard…

Però, no sóc Déu per poder actuar per les altres persones, així que… “com tu veges“, ja és la segona vegada que empres aquest concepte per referir-te a mi… i jo no vaig a estar cada dos per tres dien-te que no, no creus?… El que no entenc, és perquè ara… sería més lògic fa unes setmanes, però, no… ara… Doncs, no, no ho entenc… i per tant fliiiipe…

Bon any nou a tots i totes!

Hui ja és l’últim dia de l’any 2010…

Fa ara 365 dies, estava a Praga, celebrant l’any nou en un amic, fa 365 dies, em plantejava nous reptes per a enguany, fa 365 dies era encara un any més jove, fa 365 dies rodava pels inicis de la UOC, fa 365 semblava que tenia tot clar, cap a on em dirigia, què volia fer, i semblava, allò encara més important, que es tractava d’una situació real…

Hui, 365 dies després, em desperte en altra realitat, en un treball, però, no en un futur per a mi, en noves aspiracions, en nous sentiments, en noves ganes de fer…

La vida social i la UOC…

Actualment, i com molts de vosaltres sabeu, estic al meu tercer semestre a la UOC…
Aquest semestre, i com també sabeu, porte 4 assignatures, entre elles, una d’anglès (el qual em porta més a mi que jo a d’ell :P).
Doncs bé… quan ara tothom resta de pont, tothom viatja (els que no han tingut la mala sort dels controladors aèris), quan tothom surt de festa… sembla que ningú es recorda dels estudiants de la UOC… Estem a últimes de semestre, i encara falten PAC’s per entregar… i per si fòra poc, pràcticament la meitat són en grup!!!
També he de dir, que tampoc seria del tot correcte només queixar-me… aquest cap de setmana he eixit pràcticament totes les nits i migdies per tal de sopar i/o dinar en els amics/gues…
Malgrat això, per exemple, aquest matí he estat pringat en eixa PAC d’anglès, ahir llegia a corrents mòduls per a la PAC grupal de Models, demà hauré de llegir els mòduls de Serveis Socials, i de seguida no podré deixar de llegir els mòduls de Bases, ni comentar les redaccions dels companys/es d’anglès…
Així que… bon pont i bon temps d’oci per a alguns/es privilegiats!!!

Introducció.

Hui, entre PACS i el mon laboral, m’he decidit a crear aquest blog…
Sóc un estudiant d’Educació Social, i en aquest blog pense deixar les meves impressions sobre el grau aquest que vaig començar el semestre passat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)…

Perquè Educació Social? Fa anys vaig estudiar el CFGS d’Animació Sociocultural… era una etapa de la meva vida en canvis dins de l’àmbit familiar, estava saturat dels estudis… era jove i no sabia que seria de mi anys després… Treball social deia… algun dia faré treball social… i mira per on… ara no estic a treball social, sinó que em vaig decantar per Educació Social… nova creació, noves metes… pense que existeix un major treball de camp…

Perquè UOC? Actualment, i des de fa cinc anys, estic treballant a un Ajuntament (abans com a tècnic de joventut, ara en Departament d’Educació…) i en acabar de treballar, obviament, no tinc gens de ganes d’anar a qualsevol aula a tancar-me altres hores… Així que una amistat hem va parlar de la UOC… hem va motivar… vaig entrar a indagar… i… ací estic, en aquesta experiència!