- Descripció
Al plantejar-nos com s’havia d’enfocar i estructurar una assignatura com aquesta, hem apostat per proposar a l’estudiant una nova mirada, que el conduís al que es podria denominar com paradigma “posthandicap” (més enllà de la discapacitat). En alguns països (de manera clara i radical al Regne Unit) fa més de 20 anys que s’ha donat aquest gir en les formes d’entendre, pensar i acompanyar a les persones amb diversitat funcional. L’adscripció d’alguns teòrics de la discapacitat al que es va donar a conèixer com Disability Studies és una forma clara de representació del gir que hem esmentat. És així com vàrem assistir al pas de la mirada mèdica a la mirada social, de la medicina a la sociologia de la discapacitat. Segurament, el canvi fou massa radical, perquè entre altres temes el cos de la persona amb diversitat funcional va passar a ser oblidat (quan era evident que es tractava d’una qüestió central en la problematització de la discapacitat).
Aquest dies somniàvem que hi havia possibilitats de pensar de forma diferent. Ens hi ajudaven algunes idees que a finals de curs havíem comentat amb estudiants “crítics” amb les polítiques socials de la discapacitat. Pensava si seria possible escriure discapacitat d’una altra manera. Em sortia més o menys així:
Dis-K@pacitat. No estem segurs si només ha estat un somni d’estiu o la necessitat i les ganes de compartir amb vosaltres una altra mirada a la discapacitat, que al final ha pres forma, manllevant l’expressió de Javier Romañach, de Diversitat Funcional. En tot cas si que volíem convidar-vos a entrar en el “món” de la discapacitat d’una altra forma”, amb unes altres actituds, i potser descobrir-nos com a subjectes discapacitants (o alhora amb discapacitats). Perquè, en definitiva ¿on es troba la diferència? ¿Qui la construeix? ¿És sòlida?.
Des de diferents perspectives i a mesura que la societat ha anat avançant, els models explicatius de la discapacitat -fonamentats sobretot en concepcions biomèdiques- han anat donant pas a altres explicacions fonamentades en concepcions socials. És així com neix el que s’ha anomenat el model social de la discapacitat. Justament a recer d’aquest model (que també podria ser considerat un moviment social) els professionals del camp de l’acció social (entre els quals s’ubiquen el treballador social i l’educador social) troben fonaments i explicacions per a dur a terme un treball d’acompanyament social i educatiu de les persones amb discapacitat. No es tracta ja només de produir “subjectes dòcils”, sinó de possibilitar que les persones que presenten un seguit de dificultats i necessitats especials puguin autodeterminar les seves vides. Però aquest canvi d’orientació i enfocament el professional i fa que necessàriament aquest deixi d’amagar-se darrera la suposada màscara que l’oculta.
La present assignatura s’emmarca en aquest model explicatiu i aposta per plantejar un conjunt de propostes d’acompanyament social i educatiu des del respecte i la participació de les persones amb discapacitat. Entre d’altres proposem la pràctica d’impensar la discapacitat. Repensar (o impensar) la discapacitat passa per deconstruir les pràctiques socials que portem a terme amb aquelles persones que formen part d’un diagnòstic (aquest les envolta i les empassa), d’una categoria, d’una classificació etc. i sobretot per “desmuntar” els nostres arquetips de professionals (amb les màscares, les tecnologies i les teories) que ens fan sentir segurs, però especialment normals.
No volem defugir, en el context d’aquesta assignatura, la idea que la qüestió central del camp de la diversitat funcional és que les persones amb discapacitat han estat (i segueixen sent-t’ho) “marginades”. Tal i com plantejava Len Barton el 1998: “ser discapacitado supone experimentar la discriminación, la vulnerabilidad y los asaltos abusivos a la propia identidad y estima” (1998:24).
Els diferents mòduls que configuren l’assignatura neixen dels treballs conjunts dels dos autors, de les inesgotables converses que al llarg dels anys hem mantingut, de la nostra passió i obsessió per desmantellar les construccions negatives i malignes de la discapacitat, del nostre treball socioeducatiu acompanyament a persones adultes amb diversitat funcional, de les classes i seminaris impartits a educadors socials, psicopedagogs, treballadors socials, treballadores familiars, etc., així com a professionals en actiu. El nostre darrer treball (Alterando la discapacidad. Manifiesto a favor de las personas, 2010) ens ha servit per exposar moltes de les nostres idees de forma sintètica. A les pàgines d’aquesta assignatura hi trobareu tota una altra perspectiva ben diferent; diferents per l’amplitud dels temes exposats i per la varietat d’aquests.
- Objectius i competències
OBJECTIUS:
1. Oferir mirades crítiques a la construcció biomèdica de la noció de discapacitat
2. Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb l’àmbit de la diversitat funcional.
3. Clarificar les principals teories interpretatives que configuren els models d’acció socioieducativa amb persones amb diversitat funcional
4. Prendre consciència de la necessitat d’anar avançant en la normalització i valorització de la vida de les persones amb diversitat funcional.
5. Aproximar-se i reflexionar entorn a les actituds i les línies d’actuació que defineixen la intervenció social amb persones amb diversitat funcional
6. Proposar formes relacionals positives entre l’educador social i la persona amb diversitat funcional
7. Exposar i contrastar el mapa de serveis adreçats a les persones amb diversitat funcional.
8. Facilitar instruments i recursos per a la planificació i organització d’activitats en les que participen persones amb disminucions.
COMPETÈNCIES:
CT.5. La resolució de problemes i de presa de decisions.
CT.6. La reflexivitat i l’autocrítica entorn del treball propi i les seves implicacions.
CT.9. L’adaptació a noves situacions i problemàtiques socials mitjançant l’aprenentatge permanent
CT.10. El compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
CE.2. La identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional
CE.4. El diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d’accions socioeducatives
CE.8. L’aplicació de metodologies específiques de l’acció socioeducativa
CE.9. La promoció de processos de dinamització social i cultural
- Continguts
1) De la mirada mèdica a la perspectiva social de la discapacitat
2) De la discapacitat a la diversitat fucnional
3) Paradigmes i teories de la discapacitat
4) Més enllà de la discapacitat: la persona
5) Acompanyament i diversitat funcional
6) Cartografies de la discapacitat. Serveis i professionals
7) Actituds vers la diversitat funcional
- Consulta del model d’avaluació
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda a partir de l’avaluació continuada, la qualificació final de la qual té un creuament amb la nota d’una prova de síntesi, i d’altra banda mitjançant la realització d’un examen final. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.
Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)
La qualificació final de l’assignatura (FA) es pot obtenir per dues vies: En cas de FC aprovada: Amb prova de síntesi s’aplica la fórmula de ponderació percentual en què la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 60% i la de la prova de síntesi un pes del 40%. És condició necessària haver obtingut una nota mínima de 3,5 en la prova de síntesi per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a l’ obtinguda a la prova de síntesi. Amb examen s’aplica la fórmula de ponderació percentual en que la nota final d’avaluació continuada (FC) té un pes del 35% i la nota final d’examen (FE) un pes del 65%. És condició necessària haver obtingut una FE mínima de 4 i que la FC sigui superior a la FE per poder aplicar la fórmula. En cas contrari la FA de l’assignatura serà igual a la FE. En cas de FC no aprovada, la FA serà igual a la qualificació final d’examen (FE).
- Avaluació final
Per aquelles persones que decideixin fer l’avaluació únicament amb una prova final, sense passar per l’avaluació continua, es farà una proposta d’avaluació en base a tots els mòduls de l’assignatura.
El professorat de l’assignatura recomana fer l’avaluació contínua.
La meva opinió personal
Aquesta assignatura ha complit totes les meves expectatives inicials. Ja varem tindre un inici molt participatiu, i aquest no ha decaigut durant tot el semestre… No ha estat com a altres aules en les quals la participació recau només en els de sempre, sinó que tothom hem participat d’aquesta assignatura. No cal dir, que el consultor s’ho ha hagut de currar per tal de que aquesta participació no s’aturara. Més de 1500 missatges d’alumnes i professor així ho demostren. D’aquesta assignatura i aula, no puc més que agraïr la participació que hem fet tothom, molt interessant! Tots s’hem fet el twitter, per comunicar-nos encara millor, i per denunciar els nostres entorns, per tal de canviar la nostra societat. Les PAC’s, malgrat considerar-les de les més difícils de tot el grau, no per la seva complicació alhora de redactar, sinó pel fet de investigar cap al nostre endins i reflexionar sobre el nostre voltant més proper, han estat molt enrequidores. L’únic fet que potser caldria millorar cara a un futur, és que el professor ha estat poc ràpid en corregir les PAC’s: potser perquè te més ocupacions personals, laborals, socials,… o potser simplement perquè és la seva metodologia alhora de treballar…
La PS ha estat molt adaptada a les PAC’s, i en general a la continuitat de l’assignatura… Hi havia una pregunta: Fica’t al cas hipotètic que tens alguna diversitat funcional. Relaciona aquesta experiència amb els continguts treballats al llarg dels mòduls. Si no era en eixes paraules, venia a dir el mateix… Extensió dues pàgines per davant i per darrere màxim. I, finalment, com ja vaig avançar en aquesta entrada, podiem portar els materials… Tanmateix, dir que no calien els materials, i que no hi havia problemes en l’extensió, fins i tot, jo no he emprat el màxim acceptat…
Educació Social... des dels inicis 