Dependència i educació per a l’autonomia

  • Descripció
Dependència i educació per l’autonomia és una assignatura eminentment innovadora perquè s’ha construït des del coneixement que sorgeix de l’experiència. Ja aquest fet suposa un trencament epistemològic per sí mateix al distanciar-se de la pretesa objectivitat a la que aspira qualsevol disciplina o assignatura. Però, a més, veurem com el discurs que sorgeix del saber viscut o encarnat, ens porta a una perspectiva molt diferent a l’hora d’enfocar l’alteritat, les relacions, la política, la pedagogia, la professió de l’educador social i, fins i tot, la relació d’un mateix amb sí mateix. De fet, va més enllà de les pedagogies crítiques i supera alguns dels plantejaments postmoderns. El que es proposa, en síntesi, és atrevir-nos a usar la diferència de les persones mal anomenades dependents per a catapultar-nos envers una deconstrucció i, tot seguit,  resemantitzar la dignitat humana com a inherentment interdependent. Això, ens permetrà reconstruir les relacions humanes i la professió de l’educador social des d’una òptica totalment nova, la del tacte. La darrera i més important conseqüència d’aquest procés pivotat, ara des d’un concepte vertaderament universal de persona, serà la de la necessària politització de la nostra tasca i fins i tot, del nostre cos. Tot plegat ens permetrà trencar amb el model biomèdic tant present encara avui dia en aquest camp. Veurem doncs com el citat model ha col·laborat en la divisió secular entre normals,  anormals, vàlids, minusvàlids, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.
D’aquesta manera, començarem l’assignatura explicant la gènesi d’aquesta innovadora proposta amb els Disability Studies, que trenca amb el model mèdic-rehabilitador i centra l’eix d’anàlisi en la discriminació per raó de diviersitat funcional. Aquest camí iniciat a EEUU i Anglaterra el veiem a Espanya i Catalunya dins l’Associació Dones No Estàndards (fundada el 1995) i el  Foro de la Vida Independiente(l’any 2001). Des del Foro, ja en el segon mòdul, explicarem les noves propostes de deconstrucció del mite de la independència actual i les ètiques per a abordar, sobretot, aquelles bioètiques mal anomenades progressistes que justifiquen la denigració de la dignitat de les persones (avortaments selectius, eugenèsia…). El tercer mòdul ens donarà una panoràmica de l’evolució històrica legislativa i associativa de l’atenció a les persones en situació de dependència cap a un model cada cop més centrat en la societat com a factor discriminant i que, en definitiva, ens servirà per comprovar la necessitat d’un canvi real en la mentalitat social. El següent mòdul ens mostra que la política (mitjançant la revisió del contracte social, la resemantització de la justícia,l’activisme encarnat i la politització del cos) és l’eina fonamental per a revertir el model social discriminatori i passar així de la desconstrucció a la citada resemantització. En el cinquè, copsarem els vincles entre aquest procés i el feminisme amb una proposta particular i pionera al nostre país. Es tracta del col·lectiu anomenat no estàndard, que pretén desconstruir el normalisme social i canviar-lo per l’orgull de ser dona no estàndard. En el sisè, aprofundirem en la legislació mundial, europea espanyola i catalana, així com en les lluites i l’activisme encarnat de les persones delFòrum de la Vida Independent a elles unides. En el setè, ens centrarem en la important proposta emancipadora del mateix Fòrum: l’assistència personal, les xarxes socials, l’aprenentatge servei. Finalment, el darrer mòdul, servirà per a resumir tot el procés en la tasca que ens ocupa aquí, que és la de l’educador social. L’objectiu serà doncs, que l’estudiant acompanyi aquest procés i l’encarni en la seva tasca. Això suposarà l’establiment de relacions intersubjectives basades en el tacte, on el deixar fluir sigui més important que els principis objectius aprehesos al llarg de la vida.
  •  Objectius i competències
    • Objectius
1. Conèixer les implicacions del model social en el camp professional de l’educació.
2. Conèixer les implicacions de les diferents propostes ètiques relacionades amb la diversitat funcional i la dependència, així com la seva relació amb la intervenció professional.
3. Conèixer el context històric i social relacionat amb l’evolució de les polítiques de la dependència
4. Comprendre la dimensió política de la dependència i la diversitat funcional.
5. Identificar les aportacions del feminisme a l’àmbit de la dependència i l’opinió de les veus concernides en matèria de polítiques de la dependència.
6. Conèixer el marc legislatiu que regula la dependència en el territori espanyol i català.
7. Conèixer les implicacions pràctiques en el camp social i educatiu del paradigma de vida independent.
    • Competències
CT6- Reflexivitat i autocrítica al voltant del propi treball i les seves implicacions.
CT9- Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent.
CT10- Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
CE2- Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
CE8- Aplicació de metodologies específiques de l’acció socioeducativa
CE9- Promoció de processos de dinamització social i cultural.
  •  Continguts
Mòdul 1: Fonaments de l’educació per a l’autonomia: el model social de la discapacitat.
Mòdul 2: Ètica i drets en la pràctica diària d’atenció a la dependència: autonomia moral enfront autonomia física.
Mòdul 3: Evolució de l’atenció a les persones en situació de dependència.
Mòdul 4: La dependència com a problema polític.
Mòdul 5: Feminismes i poítiques de la dependència.
Mòdul 6: Marc legislatiu de la dependència.
Mòdul 7: Vida Independent
Mòdul 8: Pedagogia de la interdependència.
  • Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 60% – PS 40% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

L’avaluació final (examen) serà només per aquells estudiants que no han superat l’AC o que decideixin (d’entrada o durant el semestre) deixar l’AC i fer l’examen final. Oportunament, s’informarà de l’estructura i forma de l’examen. Aquest, es fonamentarà en els materials didàctics de l’assignatura. A l’examen NO es podran emprar els materials didàctics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s