Violències: prevencions i acció socioeducativa

  • DESCRIPCIÓ

Violències, prevencions i acció socioeducativa és una assignatura que aborda el fenomen de la violència genèrica i específica. Genèrica perquè presenta inicialment mòduls d’introducció teòrica a la temàtica estudiada i específica perquè successivament es presenten diferents sectors, rellevants per l’educació social, en els que la violència té un paper central.

L’acció socioeducativa es troba, sovint, confrontada a la violència connatural de l’ésser humà i a les polítiques de control social que intenten reduir alguns símptomes socials i individuals. Per tant, és evident des d’aquesta realitat que una part important de l’educació social -no únicament ella encara que aquí és el que ens ocupa -, s’inscriu, ens agradi o no, en aquest registre. Sota formes més o menys velades, subtils o explícites i contundents, del costat de qui dispensa educació o del costat de qui la rep, la violència està sovint present en la professió. A aquesta qüestió d’intensitats ens cal afegir les seves multiplicitats, violències, per tant, plurals (juvenil, de gènere, carrer, estructural …) algunes de les quals, les treballarem al llarg de l’assignatura.

Aquesta amplitud ingent i fins i tot excessiva, l’hem organitzat de la següent manera: en els primers apartats presentarem un recorregut conceptual per les diferents concepcions que l’antropologia, la psicologia, la sociologia i la filosofia han fet sobre el fenomen de la violència (es) . És a dir, els seus diferents tipus de captura. Referent a això, proposem una parada a les noves formes de violència estructural i les seves conseqüències en l’educació. Es tractarà aquí de comprendre com la lògica global i la seva falta de regulació incideix en els subjectes i en els dispositius educatius i socials per poder, en fi, pensar propostes per tractar el malestar social. Veurem també com es lliga violència i institució. És important sobre això, plantejar una crítica activa que permeti localitzar maltractaments institucionals, més habitualment relacionats amb inhibicions que amb accions. Aquí ressorgeix una apel·lació directa a l’ètica i a la responsabilitat professional que, únicament, és possible en la mesura que hi ha criteris d’anàlisi fonamentats i reflexius sobre les pràctiques educatives.
En els mòduls posteriors aprofundirem en els lligams entre violència i col·lectius o sectors especialment significatius per a l’educació social. Tot i entendre que la (les) violència (es) no són externes a allò humà, és a dir, no són exclusives d’aquests altres exclosos, hem optat per presentar aquells contextos i col·lectius marcats per un tipus de violència especialment virulenta amb els seus cossos. Es tracta de territoris i subjectes que suposen, al cap i a la fi, una de les prioritats de l’educació social. Per tant, en aquests mòduls abordarem la qüestió del maltractament infantil i la seva protecció, les relacions entre violència i joventut, la violència de gènere i les relacions entre violència i diversitat funcional. L’afany d’aquests apartats és orientar una pràctica educativa que permeti minimitzar i prevenir la violència estructural, simbòlica, diària, etc … dirigida a tots aquells esmentats tot i considerant, també, la pròpia violència que exerceix l’educació i la que rep el mateix professional.

Per tant, partim de les primeres obertures conceptuals sobre el fenomen de la violència -la qual cosa ens permet comprendre l’abast i complexitat de la temàtica- per passar, posteriorment, a acotar el nostre estudi a determinats territoris i col·lectius travessats i marcats per aquestes violència (s) habitualment present en la praxi professional.

  • CONSULTA DEL MODEL D’AVALUACIÓ

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 60% – PS 40% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s