MULTICULTURALITAT – INTERCULTURALITAT i… Freedom Writers

“Por mucho que busquemos no encontraremos a nadie que sea exactamente igual a uno mismo. Todos y cada uno de nosotros estamos hechos de diferencias.” (Bauman, 2006, pp 62-63).

Per tal de poder parlar de les diferències d’aquests dos conceptes que semblen similars, caldrà prèviament repassar les seves arrels, que no són més que tractar d’entendre que entenem per cultura. Podem apreciar que existeixen una gran quantitat de definicions, però, malgrat això totes elles en el mateix camí, nosaltres ens quedarem en aquella que definien Plog i Bates, per als quals cultura és “el sistema de creences, valors, costums, conductes i artefactes compartits, que els membres d’una societat empren en interacció entre ells mateixa i en el seu món, i que son transmesos de generació en generació a través de l’aprenentatge”. És per tant, que al parlar de cultura, apreciem que s’estem referint a un procés d’aprenentatge on es produeixen les dues parts del saber: aprendre i transmetre. Tota cultura es compon d’una gran varietat de situacions, fets,… que han anat conformant-la a través dels segles d’història, i han anat deixant la seva impremta en ella (art, literatura, religió,…). Al mateix temps que existeixen dins d’aquesta, una sèrie de diferències entre els individus, fent que aquests la transmeteixen de forma diferent. 

Ara be, quina és la diferència entre multiculturalitat i interculturalitat? Parlem de la primera al referir-nos a una societat en la que conviuen en un mateix espai geogràfic grups ètnics diferents, en llengua i cultura diferents, tal i com és aquesta societat. Per contra, el segon concepte, fa referència al fet educatiu en el que distintes persones de races, llengües i religions diferents conviuen dins d’un mateix marc, per exemple, l’escola, en la que cada una d’eixes persones respecta les diferències de les altres i aporta lo millor de la seva cultura perquè d’aquí sorgeixca una nova societat en la que el respecte, la igualtat i la tolerància siguen la nota predominant, tal i com podem veure al llarg de Freedom writers.

A la pel·lícula, podem apreciar el canvi d’actituds de l’alumnat de l’aula 203, alumnat provinent del programa voluntari d’integració al centre. Gent conflictiva, de diferents ètnies, classes socials,… rivals entre si. Aquests canvis, es produeixen pel fet de fer-los pensar, del coneixement i des de la motivació. Érin, la professora, sap acompanyar els estudiants durant aquest procés de canvi, treballant l’alteritat, cercant les veritables diferències o similituds (tal com va fer al joc de xafar la línea),… per tal d’aconseguir un veritable projecte intercultural, provocant així processos en els alumnes que mai havien viscut entre ells, tals com la frustració, sentir-se reforçats, sentir-se en casa,… a la fi, va aconseguir que aquests joves, es respectaren entre ells i a ells mateixos.

Malgrat això, volem remarcar que allò que es visualitza a la pel·lícula, no és un procés d’integració, com a mínim, no és un procés d’integració general, donat que a l’aula 203 està separada de la resta d’aules, i no s’integra a eixos alumnes en altres alumnes del mateix institut.

Immigrant, estranger i nacionalitat

            Quina és la diferència entre estranger i immigrant? Segons Magesini i Giménez, el primer fa referència a aquelles persones que no posseeixen la nacionalitat o ciutadania del país on habiten, mentre que la segona fa referència a aquelles persones que han decidit entrar a residir temporal o permanentment en un país diferent al de l’origen.

            Tanmateix, segons la RAE assenyala:

extranjero, ra. (Del fr. ant. estrangier).

1.      adj. Que es o viene de país de otra soberanía.

2.      adj. Natural de una nación con respecto a los naturales de cualquier otra.

3.      m. Toda nación que no es la propia.

Inmigrante: (Del ant. part. act. de inmigrar)

1.      adj. Que inmigra. Apl. a pers.,

            L’ordre de cerca respon a qüestions alfabètiques, és a dir, la “e” es troba abans que la “i”, malgrat això, al meu parer, l’ordre no és només alfabètic, hi ha una implicació de jerarquia entre “estranger” i “immigrant”. La paraula “estranger” al definir-se apel·la a altra sobirania, és a dir, entenem que qui es estranger pertany a una tal sobirania i ara es troba en altra. En la segona definició la RAE ens diu que eixe estranger és natural d’una nació i ara es troba en altra (nació). Pel contrari, res d’això ens consta d’immigrant, només que “immigra”. Cercant per la RAE trobe:

inmigrar. (Del lat. immigrāre).

1.      intr. Dicho del natural de un país: Llegar a otro para establecerse en él, especialmente con idea de formar nuevas colonias o domiciliarse en las ya formadas.

2.      intr. Dicho de un animal: Instalarse en un territorio distinto del suyo originario.

            Pense que ja s’entreveu la meva opinió al respecte, no es tracta de llegir entre línees, sinó de llegir simplement. La definició d’immigrar és clara, es tracta d’un natural d’un país i arriba a altre per tal d’agrupar-se. La RAE anomena colònies a eixes agrupacions. Després defineix als animals que s’instal·len en un territori diferent al seu originari… pense que sobren més paraules. El terme immigrant denota de per si una connotació negativa.

            Quan s’escolta immigrant sembla que no significa “persona que fixa residència en un país diferent al de l’origen”, sinó que estem parlant de delinqüència, brutícia, por, carències, dolents, i un llarg etcètera de qualificacions negatives dirigides a eixe col·lectiu. Tanmateix el sistema socioeconòmic actual ajuda a magnificar aquestes connotacions. Associem immigrant a país del tercer món, a pobresa, a gent que vinga a furtar allò que és nostre…

            Considere que és lògic que existeixca una diferenciació conceptual entre ambdós mots, cada ú te un significat diferent a l’altre, però, pense que és imprescindible que s’actue mitjançant polítiques educatives (o re educatives) per tal de llevar totes eixes connotacions negatives que existeixen al voltant del terme immigrant.

I, que veig jo al meu voltant? quines son les opinions de la resta?

            Al meu voltant, en la societat en la que jo habite, existeixen opinions per a tots els gustos. Una dia, xerrant en un amic gità, vam tractar el fet que la societat en general és racista… Comentàvem que si ell o jo ferem una maldat, a d’ell segur li pesaria més que a mi, experiències que ha tingut en els seus fills en els parcs públics,… però, hi hagué una frase que hem va tocar la fibra: “Miquel, jo, sense ser un cabró, he de demostrar que no soc una mala persona pel fet de ser gitano, cosa que a tu se’t pressuposa que sigues una bona persona….”

            Mentalitats existeixen de tot tipus, hi ha gent que te opinions molt distants a les meves, i d’altres que les tenen molt similars… Quina sort! A l’igual que la diversitat cultural, ha d’existir la diversitat de mentalitats i d’opinions… malgrat que altres opinions no m’agraden, han d’existir per tal de poder reafirmar-me en les meves.