Començaré aquest article, aclarint que l’educació social, és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita:
- La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social.
- La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.[1]
Entesa aquesta definició de la nostra futura professió, la figura de l’educador social desenvoluparà la seva tasca professional en contextos molt diversos donant resposta a les demandes que se’ls sol·licita. S’ocuparan dels camps de l’educació que no tinguen una regulació concreta, en àmbits d’intervenció educativa amb persones marginades, amb problemes socials,… Aquesta labor s’aplicarà als diferents grups d’edat i a sectors i problemàtiques on intervé l’educació social (salut, justícia, oci, serveis socials). Haurà d’actuar en aquells elements diferenciadors de la població en la qual conviu. Necessitarà coordinar el seu treball amb altres professionals, realitzant intercanvis teòrics, experimentals,… Un/a educador/a social haurà d’informar de les seves prestacions, observar i detectar necessitats, contactar i intervenir amb els subjectes de la intervenció, planificar la intervenció, implicar i coordinar-se amb la resta de professionals i contextos socials i possibilitar alternatives.[2]
Educació Social... des dels inicis 