Sonia Fuertes

Sonia Fuertes és diplomada en Educació Social i llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, així com en te un postgrau en Ciències Polítiques i de l’Administració. Treballa en una entitat social exercint funcions de subdirecció de l’àrea, d’Inserció Social. La seva tasca professional s’ha desenvolupat durant més de vint anys en programes relacionats amb la promoció social de les persones, sovint abordant problemàtiques vinculades al consum de drogues i a la salut mental així. Molts d’aquests programes es porten a terme a l’àmbit de l’execució penal. Actualment les seves funcions guarden relació amb la supervisió d’equips des de la vessant humana i tècnica. Per últim, també és col·laboradora activa de diverses xarxes professionals, entre les quals podem destacar ECAS, de la qual és membre de la Junta Directiva.

Aquesta entrevista ha tingut lloc el dimarts 13 de març al llarg d’hora i mitja, i, com altres anteriors, ha estat realitzada en temps real. Moltes gràcies a aquells/es que heu participat d’alguna o altra forma… Gràcies també a tots/es els followers de twitter, que ja en som més de 400… I, com no, gràcies a Sonia, pel seu temps i per la seva dedicació!! Tanmateix, la podreu trobar al twitter cercant #edusoentrevista…

• Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Em dic Sonia Fuertes. Soc educadora social i llicenciada en filosofia. Treballo a la Fundació Salut i Comunitat i com consultora a la UOC, assignatura de drogues.

• Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Uns 24 anys aproximadament. Abans havia estat monitora d’esplai, de colònies,… L’any 1989 vaig començar a treballar com educadora en una comunitat terapèutica per drogodependents.

• Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

Tenia molt clara la meva elecció. Ara bé, no es coneixia tant com ara i no s’impartia a la universitat. Vaig estudiar a l’escola d’Educadors Especialitzats, Flor de Maig.

• En què consisteixen els teus treballs?

Treballo com subdirectora de l’àrea Inserció Social de Fundació Salut i Comunitat. Supervisió d’equips, representació institucional, avaluació projectes…

• Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Per mi el meu treball és un repte apassionant i engrescador. Es necessari, té valor social, és cooperatiu…

• Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

Em motiva poder millorar les condicions de vida de les persones amb les que treballem, em motiva també aprendre de forma conjunta i compartida, escoltar als altres, interrogar-se,… Em costa conviure amb l’immobilisme, la injustícia, la manca de recursos, les burocràcies kafkianes…

• Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Que sigui capaç de sortir de les coordenades d’època i repensar les nostres societats. Qüestionar, abandonar prejudicis però també aportar valor.

• Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

Prefereixo parlar d’una posició davant del saber que resumiria amb sapere aude, atrevir-se a pensar, capacitat de sorpresa, ganes d’aprendre, responsabilitat, reflexió ètica, generació de vincle,…

• La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Per mi no hi ha dicotomia teoria/pràctica. Reflexió i experiència es nodreixen per enriquir la nostra mirada.

• Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Hi ha un disseny però ha de ser obert i dinàmic, hem de permetre que no estigui tot tancat per innovar. Estandarditzar processos pot ajudar però hem de poder acollir la particularitat, la diferència.

• Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

En podríem dir moltes, habitualment es deriven de l’encàrrec que no és clar o és de control. Ara bé, també hem de dir que és difícil sortir de la repetició, repensar les pràctiques i fer quelcom diferent.

• Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Els majors èxits són els que comporten una nova mirada i permeten anar més enllà. És també mantenir viu el desig. Són també totes aquelles situacions que han pogut millorar gràcies a iniciatives educatives.

• Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

La veritat és que no penso la professió en relació a àmbits. L’àmbit és l’acció social, no són col·lectius.

• Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Les xarxes socials obren noves perspectives d’aprenentatge i d’incidència. Poden afavorir més participació. Però, poden també comportar un risc. Hem de trobar espai entre el panòptic virtual i les possibilitats d’interacció. Necessitem també “saber llegir” per no perdre’ns en la selva virtual. Risc d’infoxicació.

• Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Al meu parer sí. Com a plataformes d’intercanvi de coneixement, de participació de la ciutadania… De fet, les xarxes ens permeten trobar-nos més enllà de la presència física i això ens obre possibilitats.

• Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Amb les persones i tot el que he pogut aprendre amb elles. Un privilegi. Em quedo també amb la certesa que em queda moltíssim per aprendre.

• Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Un espai de supervisió on vaig exposar un cas i em van preguntar “en quant temps planteges assolir això?”… Plantejava la situació des de la meva perspectiva sense pensar en el temps de l’altre. Vaig copsar quan fàcil és projectar “amb les millors intencions” i no donar el temps necessari.

• Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Crec que és moltes coses però m’agrada destacar la seva vessant de promoció social i cultural dels subjectes. Penso que és una autèntica escola de ciutadania que afavoreix la generació de vincle social.

• Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Sincerament, quan vaig començar destacaven les ganes de transformació, de canviar el món… Després de tants anys, trobo que és una activitat apassionant, creativa, en comunicació amb els altres…

• Senén Roy deixava aquesta pregunta: “Si al lloc on treballa té espais de reflexió, supervisió, assessorament tècnic,… com funcionen i quina vivència en té d’ells?”

Sí, i tant! Són espais absolutament necessaris. Tenen caràcter obert, al servei dels professionals. Hi ha diversos espais, per treballar casos, situacions d’equip, redissenyar programes,…

• Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

M’agradaria preguntar sobre els reptes (actuals i futurs) de l’educació social. Incidència en polítiques socials?

• I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Bé, crec que el repte és mantenir viu el desig per la professió i sostenir-lo des del compromís. Crec també que una part de la travessia és compartida però que l’esforç pertoca a cadascú de nosaltres…