Com fa un moment deia al meu twitter, no se si ho sabeu, però, hui és l’últim dia de l’any… Que si, que si, que no es cap mentida, demà ja serà 2012…
Un 2012 que per a qualsevol persona, en dos dits de front al menys, sembla complicat; complicat per diversos motius, una pujada d’imposts “inesperada”, una elevada xifra d’aturats i aturades, un desànim que sembla que s’ha instaurat en l’aire que respirem dia a dia, risc, la prima, i un llarg etcètera de fets, situacions, personatges que ens animen a restar tancats en les nostres cases durant tot el 2012, tancats i amagats com quan érem menuts i ens tapàvem sota els llençols per passar la por…
Com deia Llach, anem més lluny, sempre més lluny, més lluny de l’avui que ara ens encadena, donem eixos passos cap a endavant, i que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir… Perquè jo, personalment espere un 2012 que millore aquest 2011, un 2012 que deixe enrere aquells problemes que tots i totes hem anat passant, i que ens porte grans moments per gaudir en nosaltres i en aquella gent que ens envolta.
Educació Social... des dels inicis 